Molts de vosaltres ja sabeu que apart dels meus webs de jocs, en tinc de contes. Aquests llocs de contes no han caigut en l’oblit, però si que he baixat el manteniment fins el mínim. Una part important de la culpa (però ni de bon tros tota), la tenen els usuaris d’aquestes webs.

Les webs de contes ofereixen la possibilitat d’enviar contes o de deixar missatges. Així que em trobo amb el següent:

- La majoria de missatges que es deixen són de nens que fan servir el formulari de “xat”.
- La majoria de missatges que m’envien són de l’estil “soy uns irros de puta que mierda web cabrones porque no us days por ell cullo” (missatge literal)
- La resta de missatges que me’nvien són, sobretot, SPAM o gent que em demana que els faci els treballs de recerca
- La majoria de contes que rebo són de l’estil:

EL CUENTO MAS CORTO DEL MUNDO
CHAN CHAN CHAN…
AKI EMPIEZA EL CUENTO:
Avia un abestrus
FIN

Aquest conte és publicable, n’hi ha d’altres que parlen de, per exemple, les tifes de gos.

Tot i que en descàrrec, cal dir que n’he rebut algun de bo (un 1% del total), que estic separant i que publicaré en breu.

- Alguns contes més “treballats” tenen temes singulars per a una web de contes infantil: Des de política, fins a violacions, drogues, assassinats, tortures …

En definitiva, si la web 2.0 consisteix en webs amb continguts generats per l’usuari, no és menys cert que la web2.0 també és la web de la censura: Cal tenir un cor de ferro i moltes ganes de censurar continguts.

Compartir

Ja està, ja hi som. Ja tornem a tenir problemes amb les companyies.

Si vols comprar un “domini .cat” has d’anar a un grup molt restringit de registradors. La majoria d’ells són empreses petites i nefastes, que no tenen la pàgina en català, i les poques que tenen una mica d’aspecte decent, et claven uns preus que són directament per desistir.

Fa cosa d’un any, vaig comprar a una empresa que em va semblar prou seria un domini “.cat” .. que ja no vull més. Quan vaig decidir que ja no el faria servir en el futur, vaig entrar al panell de control (que fallava per tot arreu) a buscar la opció de baixa. I no hi era. Així que vaig decidir esperar a que m’arribés la notificació de renovació per dir no.

Temps és el temps que, com és normal, se me’n van les coses del cap i, sense rebre cap mail de confirmació, rebo a casa una carta d’Active 24 amb una factura, esperant que faci el pagament.

Al·lucinat, entro al panell de control, altre cop, i torno a buscar el botó de la baixa: No hi és. Així que se m’acudeix anar a l’àrea de contacte i enviar una petició de suport amb el meu cas.

Passen els dies i rebo una notificació, aquest cop per email, del departament de facturació: No he pagat la factura, i se’m demana que la pagui. La meva petició de suport sembla que s’ha perdut en el continu espai-temps.

Amable, però seriament, els faig un breu resum de la història, i els indico que no vull pagar la factura. Ja tenim el conflicte servit.

La següent comunicació (1 dia!!! quan interessa …) m’indica el següent:

Bé, no em puc creureque per donar de baixa un domini hagi d’enviar un FAX, amb una fotocopia del DNI. El que llegint bé el correu, veig 3 coses.

1-Segons la llei espanyola, la baixa d’un servei ha de ser tan senzilla com l’alta. No em van demanar una notificació prèvia de 30 dies per donar-me d’alta. Tampoc que enviés una fotocòpia del meu DNI i un Fax.

2- Se’m demana que ho faci mitjançat una comunicació escrita, que pot ser un e-mail. Enlloc s’indica la necessitat del DNI.

3-Aquest article només s’aplica als serveis d’hospedatge compartit i de servidor dedicat, serveis que no tinc contractats. Només tinc un domini, tal i com s’indica clarament.

Si, ho sé, assumeixo la meva part de culpa per, en el moment de no trobar cap mena de botó de baixa o de “no renovar”, no enviar el ticket de suport. Però tenint en compte el cas que en van fer del que si vaig enviar, a saber què hagués passat.

De totes formes, aneu en compte amb aquesta companyia. Ja actualitzaré segons la història vagi avançant.

Compartir

Gràcies a tots aquells que desinteressadament feu manuals a la web.
Gràcies a tots aquell que després us heu oblidat que els heu fet i els heu deixat penjats.
Gràcies als administradors que no esborren aquests manuals oblidats a la web fa entre 11 i 16 anys …

Gracies a tots ells, he pogut accedir a meravellosos manuals de QBasic i GWBasic per intentar deduïr l’estructura d’un fitxer .DAT amb 25 camps  grabat des d’aquest meravellós llenguatge de programació que arrasava en les èpoques en que el Windows era un complement i no requeria més de 4Mb de RAM per funcionar (avui, requereix 2048Mb)

Compartir

O això és el que sembla ser s’ensenya als llibres de primària d’informàtica. Seguint enllaços de webs arribo a una imatge penjada a flickr. Aquesta:

En aquesta imatge, extreta d’un llibre de primària, se’ns suggereix que l’ordinador es penja sovint, que és inevitable, que cal resignar-se i apretar “reset” per a reiniciar-lo. Sens dubte un comentari desafortunat … si l’ordinador es penja, és que hi ha alguna cosa defectuosa. Fins fa no massa haguès pogut assegurar que la part defectuosa era el Windows (no li calia gaire res per penjar-se), però avui en dia segurament és degut a un error del maquinari (ep! però també pot ser-ho del programari). En qualsevol cas, la resignació, no és una bona solució.

Fixem-nos també com han dibuixat el noi i l’ordinador.

• El noi fa servir el ratolí amb la mà esquerra. No és incorrecte, però si poc comú.
• Seguint el ratolí, veiem que està connectat al teclat. Això indica sense cap mena de dubte que es tracta d’un Mac.
• Seguint el teclat, veiem que no està connectat enlloc. Si el ratolí no és inalàmbric, el teclat tampoc ho hauria de ser. Potser aquest és l’error. De fet, això ens duria al mític error que és el paradigma de l’absurd informàtic “Keyboard error or keyboard not present. Press F1 to continue” (=> El teclat no funciona o el teclat no hi és. Prem F1 [al teclat] per a continuar ).
• Seguim en el teclat: És un teclat de portàtil, doncs no té teclat numèric.
• La pantalla és una CRT ( antiga, fonda), i a la base hi ha la ranura per inserir-hi el CD. Indubtablement vol imitar un Mac una mica antic, tot i que no existeix cap Mac amb aquesta forma.
• Però tot i tenir la CPU a la base del monitor (amb la ranura del CD), a sota la taula hi veiem una caixa d’ordinador, una altra CPU (???)
• Curiosament aquesta CPU té unitat de disquetera i CD, i els botons per encendre i apagar queden per sobre del CD, cosa que encara no he vist mai a cap ordinador.
• I el més curiós de tot, és que la CPU està encarada cap a l’espectador, és a dir, el nen està assegut entre els cables elèctrics de l’ordinador.
• Finalment, tot i haver argumentat que segons sembla l’il·lustrador volia fer un Mac, a l’ordinador hi apareix la BSOF ( Blue Screen of Dead), conegut per molts com el pantallazo azul o la pxxx pantalla blava que indica que el Windows s’ha penjat …. però amb el punter del ratolí ( la BSOF no permetia ni fer servir el ratolí, era la mort de l’ordinador )

Amb això simplement vull dir: Senyors il·lustradors, està bé que el dibuix expressi el significat que vol representar, però siusplau, intentin reflectir una mica també la realitat. Aquesta confusió pot dur el nen a traumes!!!

Compartir

Últimament m’he trobat amb que havia de fer una còpia d’un lloc web per FTP, però no un lloc web qualsevol. 15.000 directoris i uns 20.000 fitxers, ocupant 6,5 Gb el total. Cap aplicació aconseguia ni tansols carregar la llista de fitxers a descarregar (tinc un bug obert al FileZilla per això).

Al final ho he aconseguit solucionar amb una eina llegendària, que no s’actualitza fa una pila d’anys i que estèticament és molt lletja: WGet.

El WGet és una eina que et permet descarregar una pàgina web sencera, creant una còpia navegable al disc dur, però també pot baixar tots els fitxers per FTP.  El problema és que va amb línia de comandes ( Msdos? terminal Linux? )

La comanda que m’ha salvat la vida:

wget -nv -l inf -r ftp://usuari:contrasenya@ftp.domini.com

Bé, i unes quantes hores de paciència.

Compartir

S’acosta el dia mundial de les famílies i rebo una carta de la Generalitat en la que, per tenir un fill, se m’ofereixen una sèrie d’activitats per passar en famílies, amb cursos i tallers d’utilitat per les famílies.

Quins cursos i tallers ofereixen? Anem a fer diferents supòsits, a veure si encerteu quin és

a) Com arribar a final de mes tenint una familia
b) Els horaris de preescolar i infantil: Com treballar de 9:10 a 11:50 i de 15:10 a 16:50 per combinar-t’ho amb l’escola.
c) Les places del cole: Com subornar a algú per que el teu fill no acabi en un barracó o a l’altra punta de la ciutat, assignat a dit per la Generalitat.
d) La diversitat de famílies: Assimila que les families de gais i lesbianes són més importants que la teva.
e) Avis: Com suplir les carències de la societat sense esclavitzar els avis.

I la resposta correcta és la  … d!!!!

Si senyors, els altres supòsits impliquen reconèixer la incompetència i la inoperativiat del govern, així que per què remoure el que fa pudor? el millor és l’adoctrinament progre-socialista i els problemes desaparèixen.

Compartir

M’acabo de quedar petrificat. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha dut a judici, i el jutge ha declarat culpable a una empresa per tenir la opció de “Share This”, o “envia per correu electrònic a un amic”.

El jutge ha trobat culpable d’enviar Spam una web que ofereix la opció d’enviar un article (comentari o notícia) per correu electrònic a un amic, doncs el receptor no ha donat el vist-i-plau per rebre aquesta comunicació electrònica. En cap cas no involucra l’amic per enviar aquest correu sense el consentiment del receptor.

L’empresa ha estat sancionada amb una multa de 600€, però sembla que prèviament havia passat amb bankinter una cosa similar, sense arribar a judici, i havia estat sancionat amb 60.000€. La multa pot ser de fins a 600.000€.

En qualsevol cas, retiraré aquesta opció de les meves webs aquesta nit.

Compartir

Wikipedia, l’enciclopedia lliure d’internet, ha tret una pàgina on es publiquen els 100 articles més llegits de la Wikipedia. Anem a veure la classificació:

1. Actrices Porno
2. Razas de Perro
3. Índice de categorías
4. Prácticas Sexuales

I el número 1 ho és a molta distància.
Tots els esforços de la Wikipedia en castellà per acabar així? De debó? I els més de 350.000 articles? En aquests moments només em ve al cap una estrofa d’una cançó d’un grup de Ska anomenat “Ska-p”: Sí Jesulín, España es así.

L’altra pregunta seria … i la wikipedia en català, amb més de 100.000 articles, també pateix això?

Compartir

El món dels negocis no és el meu món, i per això em sorprèn el que acaba de passar avui. Ahir, després que Microsoft renunciés a comprar Yahoo!, els accionistes d’aquesta empresa s’han enfilat pels núvols, mentre les accions han caigut de cop un 20%.

El que pot ser un efecte molt bo per a internet i els usuaris de tot el món, resulta que pels accionistes és perjudicial.

• Benefici a curt termini: Els accionistes busquen benefici amb el termini quan més curt, millor. Les accions de Yahoo! abans d’això anaven a 24$, i Microsoft oferia comprar-les a 33$.
• Jo, jo i jo: El que més resulta complicat per entendre a un informàtic és que una cosa que objectivament és bona per tots els usuaris d’internet, es torni tant crítica per un accionista. Una empresa de serveis com Yahoo! és molt més que un projecte que per a obtenir grans beneficis …. no? D’acord:Ets empresari, t’hi jugues diners, has d’obtenir beneficis, però sempre el màxim benefici a qualsevol preu?
• Projecte? Quin Projecte? és el que hi ha darrera de qualsevol accionista. No importa el projecte que hi hagi darrera l’empresa, només importa el benefici, quan més alt i amb menor temps, millor. Trist però cert.

Aquesta mentalitat correspòn a la mentalitat neocon americana de l’empresa: L’empresa és només un instrument per a fer diners, que ha de vetllar per a obtenir el màxim benefici per als seus propietaris (accionistes). Malauradament també és l’estil d’empresa que s’està implementant a Europa, oblidant que l’empresa és a més una part necessària de l’estructura social i el desenvolupament global.

Conseqüències per a Yahoo!? Alguns accionistes estan presionant per a fer fora l’actual directiva, temptant a Microsoft per a que torni a llançar l’oferta i fins i tot hi ha demandes legals contra ella, per haver estafat als accionistes al no optar pel que dongui més benefici a curt termini.

No se n’adonen que Yahoo! és una empresa capdavantera a nivell mundial, amb milions d’usuaris, amb milers de serveis i bones idees, que controla encara la major part de la publicitat online a nivell mundial i que encara té molt a dir i a fer.

Aquest món m’espanta.

Compartir

El meu comentari arriba tard … doncs tothom se n’ha fet ressó. Però considero que és una bona notícia. Faig un mini-anàlisi.

Història

a) Yahoo anuncia mals resultats: Durant molts anys les pàgines de Yahoo han estat les més visitades de la web. Fa uns pocs mesos s’anunciava un cop durissim: Yahoo ja no era la nº1, Google l’havia passat per davant, deixant-la en la nº2. Això provoca una caiguda de les seves accions i una espantada general de la junta directiva.

b) Microsoft s’ofereix a comprar  Yahoo!:Aprofitant aquest desànim, Microsoft ofereix comprar Yahoo per40.000 milions de dòlars.

c) El ball de màscares:  Yahoo primer es nega a ser adquirida, Microsoft apuja l’oferta, Google s’ofereix aliar-se amb Yahoo, Yahoo es nega a ser adquirida, Google denuncia que la compra de Yahoo per part de Microsoft aniria contra la competència i no es podria dur a terme, Microsoft denuncia que una aliança de Yahoo amb Google aniria contra la competència i no es podria dur a terme …

d) Els números: Uns mesos després arriba l’hora de la veritat, els resultats quatrimestrals de les empreses. Yahoo!, tot i deixar de ser la pàgina més visitada del mòn, augmenta beneficis de forma espectacular. Microsoft, pateix unes vendes pèssimes del Windows Vista ( ingressa un 24% menys d’aquest concepte ) i en genera, tot i les bones vendes de la XBox, els resultats baixen un 6%.

e) La resolució: Yahoo segueix viu i lluitant. Microsoft no va tant bé com per adquirir una companyia tant gran com Yahoo. Yahoo no accepta ser adquirida i Microsoft no pot ni permetre’s pensar en una opa hostil (comprar poc a poc les accions d’una companyia fins a fer-se amb el control de la companyia, sense comptar amb el vist-i-blau de la direcció de la companyia absorvida).

El meu anàlisi de l’actitud de Microsoft

Microsoft està patint: L’informàtica cada vegada es torna més “internet”, i està veient com es queda enrera. En aquests moments pateix per diferents fronts:

- Multimèdia: La multimèdia actual és a mans en exclusiva d’Adobe, amb la tecnologia Flash. Tecnologia que Adobe té intenció de potenciar amb la nova versió: Adobe Flex, que ja ha anomenat “l’executable universal”.Microsoft acaba d’anunciar “SilverLight”, una tecnologia que vol competir amb el Flash … però no compta amb cap mena de suport per part de la comunitat i moltes empreses.

- Oficina: Les eines d’oficina cada vegada estan més lluny de la seva suite Office. Google Docs ofereix una nova forma de treballar, i començen a existir les aplicacions completament basades en web que poden fer de tot.  A més, la Suite OpenOffice comença a plantar cara.

- Escriptori: L’escriptori tampoc es lliura d’internet, un projecte català encapçala el desenvolupament mundial de l’escriptori a internet, l’eyeOS.  Microsoft també ha anunciat la seva pròpia versió, que encara està en fase de probes primerenques.

- Comunicacions: Tot i l’èxit demolidor del servei de hotmail i del Messenger,  aquest només ho és entre joves. Les empreses, o els joves a fer-se més grans, deixen aquests comptes per a usos exclusivament personals, mentre que a nivell professional es passen als serveis professionals de Google i Yahoo pel correu, i al Skype per a comunicacions.

És a dir, Microsoft no existeix d’una forma fiable i potent a internet. Google i Yahoo li passen la mà per la cara, i el futur està a internet. Els caps de Microsoft volien sol·lucionar aquest assumpte com han fet gairebé sempre, però ja no poden, la comissió europea els té amb l’aigua al coll amb les pràctiques en contra la competència amb la que Microsoft havia desterrat a competidors seus i el cop de talonari ha fallat.

El meu anàlisi de l’actitud de Yahoo:

Yahoo s’estava enfonsant, tot i ser un monstre cada vegada tenia menys autoestima. Cada vegada era menys usada per a fer cerques, cada vegada s’usaven menys els seus serveis. Era un monstre que poc a poc sucumbia a la malaltia, duent-lo a agonitzar.

Però les ànsies de Microsoft li van donar un cop d’aire en el moment just. L’oferta ha permès a Yahoo recuperar la confiança en ell mateix, en redescobrir el seu potencial i en contraatacar.

El meu anàlisi del que significa això per a internet:

La història ha demostrat que la manca de competència és fatal. Al no haver-hi competència Microsoft ens ha demostrat el que és capaç de no fer amb el seu navegador d’internet ( Internet Explorer 6, al tenir el 98% de la quota de mercat, va quedar literalment abandonat ).

Un mòn bicèfal, pot ser bo si no s’arriben a pactes. Però, la història també ha demostrat que l’oligopoli (poder d’uns pocs) duu a pactar les quotes de mercat. En fi … considero que el que ha passat: Beneficia internet, beneficia a l’usuari, beneficia a Yahoo!, perjudica a Microsoft i posa en alerta a Google … el món encara no és seu!

Compartir