Avuí és el dia de l’orgull friqui. I l’hem de celebrar amb tots els ets i uts!!!!
Qué faras per celebrar aquest dia tant especial? Jo per començar he redactat aquest post, i no només això, he “rememorat” un test antic que vaig fer: El test de frikisme. Jo estic dins la categoria de Gran Friqui, que és tot un honor per a mi i tota la col·lecció de ninots del capità Harlock que tinc, i que vaig portar jo mateix del Japó 
comprats en una botiga de col·leccionisme manga de Kyoto.
I no tothom pot dir que surt en una pàgina de Tolkien a la marató del Senyor dels Anells que es va fer a Barcelona amb motiu de l’estrena d’”El retorn del Rei”. Jo estic al centre, rient amb la meva dona ( en aquells moments, xicota ), al davant d’un noi que vol seure.
5 Maig 2008 a les 8:21 pm
Bones Eduard!!!
He “caigut” al teu blog gràcies al Capità Harlock.
Si, de petita no només l’admirava, sino que estava perdudament enamorada d’ell (si, si, ara potser fa riure..llavors també, crec)
No l’he deixat mai d’admirar, i sempre que puc li “reto homenatge” d’alguna manera o altra, però evidentment als meus 34 anys i un sentit més racional de l’assumpte, només aspiro a tenir els seus records.
El que m’ha fet escriure’t és que dius que vas haver de portar d’Orient els seus ninos..doncs si. jo els he buscat per tot arreu i res..
Però tampoc m’agradaria que ara es posés de “moda” tenir objectes del Harlock, doncs perdria la complicitat que hi tinc..
Res, només era un comentari.
Encantada de conèixer-te, Eduard. Ja s’apropa el 24 de maig.
;+)
Xè
5 Maig 2008 a les 8:37 pm
Ei xè, benvinguda al bloc!
No pateixis, molts som els que admirem aquest valent capità, i ho seguirem fent mentre ens quedi algun principi. La veritat és que trobar-lo al país del sol naixent tampoc va ser una tasca fàcil, només en una botiga hiper-especialitzada de ninos, entre un munt de japonesos que no parlaven anglès, i al fons de tot d’una prestatgeria. Amb la quantitat d’herois que genera el Japó és trist que un dels millors acabi mig oblidat.
En fi, Xè friqui, ens llegim!