Les marques tenen un poder especial. La gent creu en elles. La gent confia en un determinat producte pel sol fet de ser de la marca X. Tenir una marca reconeguda és molt important en el món real, però estudis demostren que també ho és a internet.

Així és com via slashdot he arribat a un curiós estudi: S’han agafat un grup de resultats de Google, i han estat presentats a un grup de voluntaris que els havia de puntuar. El cas de l’estudi és que els mateixos resultats de Google eren presentats com de diferents cercadors: Google, Yahoo, MSN i un cercador fet a mida per l’estudi.

Aquests resultats, tot i ser exactament els mateixos entre ells, van ser valorats com a més fiables si eren presentats per Yahoo, seguit de lluny per Google i després per MSN i pel cercador “a mida”.

La conclusió de l’estudi és que la marca Yahoo ha donat més credibilitat a aquests resultats que el mateix Google. Si més no és una conclusió interessant.

Compartir

Via barrapunto he arribat a un post on es comenten 5 consells per millorar la legibilitat d’un bloc. Sòn consells senzills, interessants i amb exemples

Encara que sembli mentida, hi ha webs avui día que són pràcticament il·legibles.

Creieu que aquest bloc és llegible?

Compartir

La SGAE, Societat General d’Autors i Editors, és una societat que amb el temps s’ha fet un lloc al fons dels nostres cors. Les seves tàctiques al límit de la legalitat, les presions psicològiques als més febles ( la vaig patir amb la seva tècnica d’acoso y derribo contra els videoclubs de fa un parell d’anys ), i la desvergonya amb la que es queden fins i tot bona part de la recaptació de concerts benèfics i d’entitats sense ànim de lucre l’ha fet mereixedora d’una gran simpatia entre la població.

Tant és així que és freqüent trobar comentaris a molts llocs sobre les seves brillants actuacions. Últimament sembla que s’ha posat les piles i ha decidit millorar encara més la seva imatge, aprofitant-se de ser una societat que recapta milions d’euros cada any i, com no, li és fàcil demandar a particulars com a mesura exemplaritzant, de la mateixa manera com feien els antics senyors amb els seus serfs.

(more…)

Compartir

Sembla ser que l’enfadada d’eBay amb respecte Google es va calmant, tot i que la relació ha estat tocada. Google és el cercador nº1 del món i, vulguis o no, això fa que sigui bastant necessari portar-se bé amb ell.

eBay ha decidit tornar a posar publicitat a Google, però de forma més moderada, i buscant altres fòrmules de publicitat a d’altres xarxes ( Yahoo o MSN, per exemple ), o d’altres maneres.

Això és el que passa quan algú fa coses sense pensar.

Compartir

Aquesta és una màxima que es pot aplicar a pràcticament qualsevol cosa, en especial a l’informàtica. Moltes empreses es gasten molts diners en trobar sistemes per impedir la copia de música i pel·licules. Poden dificultar la tasca, però impedir-la és impossible.

Per exemple: Fer que un CD no es pugui llegir a l’ordinador, com va fer Sony ( fet que va provocar que molts lectors de CD d’Apple s’espatllessin ) es pot saltar posant el CD a la minicadena i fent anar la sortida d’audio a l’ordinador. I sense “DRM”.

O posar anticopia als DVD: Si es mostren en pantalla, podem “capturar” el que es veu a la pantalla, tal com fan alguns programes com el camtasia.

La solució tampoc és posar impostos revolucionaris tal com proposen algunes societats d’autors. La música no morirà per que a la gent li agrada, però la gent no és tonta i cal trobar noves formes de negoci, formes que s’estan explorant als Estats Units, amb videoclubs “online”, venda de música assequible a la carta …

Quan arribarà aquí aquesta innovació?

Compartir

Si precisament divendres comentava que la localització s’està convertint en una eina de màrqueting molt important, avuí he llegit que el mateix divendres Blogger va presentar la traducció de la seva web al català. En definitiva, per tenir el vostre bloc en català ja podeu fer-ho desde més llocs.

Com a curiositat indicar només que segons estadístiques de “blocs actius“, el català és la segona llengua amb més blocs actius a nivell mundial. Tot just després de l’anglés. En qualsevol cas cal mirar el resultat amb lupa ( doncs al món hi ha milions de blocs i no tots són indexats ), però el que si que es nota ( i molt ) és que, almenys en relació a la població, hi ha molts més blocs en català que en castellà.

Per posar el bloc en català: Si aneu a la consola, a la part inferior hi apareix un enllaç a idioma.
Igualment, a Opcions del Bloc, a formatació, caldrà que hi poseu que publiqueu en català.

Compartir

Si! us pensàveu que era impossible? Doncs … NO! Sembla ser que per una vegada, i sense que serveixi de precedent, el mite de la “rossa-pija-tonta” es cumpleix al peu de la lletra. Com blog friqui que és aquest, on es parlen de coses vàries però sobretot tecnologia i informàtica, haig de fer una referència a un article aparegut a una revista de “pa sucat amb oli” de Sevilla.

L’he descobert a través d’una tira cómica anomenada “Geek in Love”, al qual cal agraïr la paròdia que ha fet.

En fi, us deixo amb l’article Patètic, un enllaç al staff de la revista ( EXISTEIXEN! ) i la magnífica tira de “Geek in Love“

Compartir

Havia de mirar preus de telefonia móvil, per poder navegar a llocs on amb prou feines hi arriba el telèfon, així que m’he posat a mirar les ofertes de connectivitat 3G que ofereixen les diferents companyies. La primera apreciació és que les seves webs semblen fetes confuses expressament per a que t’hagis d’assessorar per un comercial, però en tot cas, tota l’informació està “allà”.

Sobre la connectivitat:

Tot i que totes les ofertes s’anuncien com a 3G, el cert és que això va segons la cobertura. A les grans ciutats, hi ha cobertura 3G. On no hi ha cobertura 3G/UMTS, passa a tecnologia GPRS ( un mòdem dels antics ).

(more…)

Compartir

Localització és el procés amb el qual un projecte informàtic s’adapta a les particularitats d’un lloc en concret ( informàticament parlant, es clar ). Als principis de l’informàtica tot estava molt localitzat. Fer un projecte era molt car i cada venda era or. Així era possible trobar, sense massa esforç, el Windows 3.11 en català, com així el MSDOS 6.22, el MacOS o l’OS/2, sense que la Generalitat haguès de pagar. Per suposat, també l’antivirus panda, i centenars de programes més que s’esforçaven a vendre. En aquella época el mòn d’internet amb prou feines existia, però les empreses sabien que si el seu programa era més proper, vendrien més unitats.

Posteriorment, amb l’arribada d’internet i la “globalització”, es va passar a l’altre extrem: Oferies un producte d’éxit i la resta de gent s’havia d’adaptar. Així les versions en idiomes “més petits” van desaparèixer. Les traduccions, si n’hi havien, es reduïen a idiomes grans, però sense tenir en compte les particularitats que existien, per exemple, entre Espanya i llatinoamèrica o els Estats units i el Regne Unit. Centrar-se en el que era local era antiqüat, l’usuari havia de ser global. Si no, era un provincià.

Però les tendències han tornat a canviar: Aquesta globalització salvatge ha fracassat quan han aparegut alternatives localitzades. La proximitat ven. I demanar, exigir coses el més properes al caràcter, forma de pensar i idioma d’un mateix és una cosa lògica. I més quan la competència és tant ferotge que cada client torna a ser or.

No fa massa anys, no hi havia diners per la localització ( excepte en llocs com eBay, on la localització és imprescindible ) ara, que és una cosa que es torna a portar, YouTube és l’últim que s’acaba d’incorporar a la localització: Oferirà webs que se centraran per països, no tots, però entre ells Espanya.

Esperem que tornin els bons temps en els que no feia falta pagar 2 vegades ( Generalitat i Usuari ) per tenir productes en català. Mentrestant, ens hem de felicitar per tenir més webs també en castellà.

Compartir

Els que treballem en aquest sector ( de les noves tecnologies ) moltes vegades ens hem preguntat el “com pot ser”. Com pot ser que aquest país estigui tant endarrerit en noves tecnologies, que la legislació sigui ambigüa i normalment digui més problemes dels que soluciona, de que la gran majoria d’iniciatives siguin privades o projectes de doctorats en universitats.

Jo particularment ( no inclouré ningú a les meves opinions ) suposava “amiguisme”, “subvencions a dit”, “interessos de monopolis” i, sobretot “ignorancia extrema” per part dels polítics encarregats d’aquesta àrea.

Aquesta opinió s’ha vist profundament reforçada amb la nova web del congrés dels diputats: No només és inaccessible amb navegadors que no siguin Internet Explorer ( Com ara Firefox amb un 14% de quota a espanya i pujant ), el que impedeix veure-la amb Linux, sistema ja instal·lat a pràcticament tot andalusia i extremadura i amb forta puixança arreu. També és inaccessible per gent amb discapacitats … amb el que la fundació ONCE deu estar contentíssima … a més presenta greus fallades de seguretat que permeten als navegants accedir a informació i dades “confidencials” dels congressistes.

És més, fins i tot algú s’ha dedicat a pariodar-la, però curiosament fent la parodia compatible amb tots els navegadors, superant així l’original.

Aquesta web s’engloba en un projecte de 14 milions d’€ per a renovar el congrés, però no se sap encara quina partida exacta s’ha endut.

I el més greu de tot: La primera reacció del congrés ha estat negar-ho tot.

Com s’us ha quedat el cos?

Compartir