Fa uns dies tenia intenses discusions sobre política. Que si els partits petits, que si els partits grans, que si la corrupció és generalitzada o puntual, que si molts alcaldes i consellers s’aprofiten del seu càrrec per obtenir-ne beneficis directes, que si no ho fan i sòn treballadors … en fi, aquella discusió que l’única sol·lució és anar a comissaria i demanar per estadístiques.
Curiosament passades les eleccions he vist una notícia amb la qual l’organisme Localret ha signat un acord amb Microsoft: Tots els ajuntaments podran “legalitzar” el software, i fer servir sempre i per sempre software Microsoft. I per acabar de convèncer els ajuntaments, res millor que per cada llicència que compri l’ajuntament amb diner públic, el funcionari se’n pugui endur de forma legal una copia a casa, cohartant així la llibertat de decidir (o de concurs?) a canvi d’un benefici particular.
Justament aquesta notícia surt quan el Senat espanyol ha aprovat una llei amb la que es permet que qualsevol organisme públic pugui publicar documents en formats “comuns” entre la gent, encara que no siguin lliures. Això implica que si la majoria de gent té el Word pirata, l’estat es reserva el dret de publicar documents oficials en Word. I si jo no el puc obrir, doncs vull ser legal i l’office costa 700€, l’estat m’incita a o bé piratejar-lo, o bé renunciar als meus drets.
Dames i cavallers, amb els que mantenia la discusió política, jo segueixo amb les meves.
Publicat per elrohir
Publicat per elrohir
