Ca n’Elrohir

Localització és el procés amb el qual un projecte informàtic s’adapta a les particularitats d’un lloc en concret ( informàticament parlant, es clar ). Als principis de l’informàtica tot estava molt localitzat. Fer un projecte era molt car i cada venda era or. Així era possible trobar, sense massa esforç, el Windows 3.11 en català, com així el MSDOS 6.22, el MacOS o l’OS/2, sense que la Generalitat haguès de pagar. Per suposat, també l’antivirus panda, i centenars de programes més que s’esforçaven a vendre. En aquella época el mòn d’internet amb prou feines existia, però les empreses sabien que si el seu programa era més proper, vendrien més unitats.

Posteriorment, amb l’arribada d’internet i la “globalització”, es va passar a l’altre extrem: Oferies un producte d’éxit i la resta de gent s’havia d’adaptar. Així les versions en idiomes “més petits” van desaparèixer. Les traduccions, si n’hi havien, es reduïen a idiomes grans, però sense tenir en compte les particularitats que existien, per exemple, entre Espanya i llatinoamèrica o els Estats units i el Regne Unit. Centrar-se en el que era local era antiqüat, l’usuari havia de ser global. Si no, era un provincià.

Però les tendències han tornat a canviar: Aquesta globalització salvatge ha fracassat quan han aparegut alternatives localitzades. La proximitat ven. I demanar, exigir coses el més properes al caràcter, forma de pensar i idioma d’un mateix és una cosa lògica. I més quan la competència és tant ferotge que cada client torna a ser or.

No fa massa anys, no hi havia diners per la localització ( excepte en llocs com eBay, on la localització és imprescindible ) ara, que és una cosa que es torna a portar, YouTube és l’últim que s’acaba d’incorporar a la localització: Oferirà webs que se centraran per països, no tots, però entre ells Espanya.

Esperem que tornin els bons temps en els que no feia falta pagar 2 vegades ( Generalitat i Usuari ) per tenir productes en català. Mentrestant, ens hem de felicitar per tenir més webs també en castellà.