Aquesta és una màxima que es pot aplicar a pràcticament qualsevol cosa, en especial a l’informàtica. Moltes empreses es gasten molts diners en trobar sistemes per impedir la copia de música i pel·licules. Poden dificultar la tasca, però impedir-la és impossible.
Per exemple: Fer que un CD no es pugui llegir a l’ordinador, com va fer Sony ( fet que va provocar que molts lectors de CD d’Apple s’espatllessin ) es pot saltar posant el CD a la minicadena i fent anar la sortida d’audio a l’ordinador. I sense “DRM”.
O posar anticopia als DVD: Si es mostren en pantalla, podem “capturar” el que es veu a la pantalla, tal com fan alguns programes com el camtasia.
La solució tampoc és posar impostos revolucionaris tal com proposen algunes societats d’autors. La música no morirà per que a la gent li agrada, però la gent no és tonta i cal trobar noves formes de negoci, formes que s’estan explorant als Estats Units, amb videoclubs “online”, venda de música assequible a la carta …
Quan arribarà aquí aquesta innovació?
