La SGAE, Societat General d’Autors i Editors, és una societat que amb el temps s’ha fet un lloc al fons dels nostres cors. Les seves tàctiques al límit de la legalitat, les presions psicològiques als més febles ( la vaig patir amb la seva tècnica d’acoso y derribo contra els videoclubs de fa un parell d’anys ), i la desvergonya amb la que es queden fins i tot bona part de la recaptació de concerts benèfics i d’entitats sense ànim de lucre l’ha fet mereixedora d’una gran simpatia entre la població.
Tant és així que és freqüent trobar comentaris a molts llocs sobre les seves brillants actuacions. Últimament sembla que s’ha posat les piles i ha decidit millorar encara més la seva imatge, aprofitant-se de ser una societat que recapta milions d’euros cada any i, com no, li és fàcil demandar a particulars com a mesura exemplaritzant, de la mateixa manera com feien els antics senyors amb els seus serfs.
Publicat per elrohir

Publicat per elrohir