La SGAE, Societat General d’Autors i Editors, és una societat que amb el temps s’ha fet un lloc al fons dels nostres cors. Les seves tàctiques al límit de la legalitat, les presions psicològiques als més febles ( la vaig patir amb la seva tècnica d’acoso y derribo contra els videoclubs de fa un parell d’anys ), i la desvergonya amb la que es queden fins i tot bona part de la recaptació de concerts benèfics i d’entitats sense ànim de lucre l’ha fet mereixedora d’una gran simpatia entre la població.
Tant és així que és freqüent trobar comentaris a molts llocs sobre les seves brillants actuacions. Últimament sembla que s’ha posat les piles i ha decidit millorar encara més la seva imatge, aprofitant-se de ser una societat que recapta milions d’euros cada any i, com no, li és fàcil demandar a particulars com a mesura exemplaritzant, de la mateixa manera com feien els antics senyors amb els seus serfs.
Cas1 - La SGAE guanya una demanda i arruina a una familia de petits empresaris barcelonina.
Fa temps que es va aprovar el cànon sobre CDs i DVDs. Quan es va “pactar” entre majoristes i la SGAE es va acordar que eren els fabricants i majoristes els que havien de pagar el cànon a la SGAE. El que se’ls va oblidar de dir era que en cas de no pagar, eren els venedors finals els encarregats a pagar aquest impost.
Així que la SGAE va decidir anar a reclamar tot el cànon de CD i DVD a una petita botiga familiar de Barcelona. I va aprofitar per reclamar cànons anteriors, i fins i tot cànons en aquells moments encara no aprovats com els que afectaven a reproductors MP3. Cànon no cobrat per la botiga, doncs o bé representa que l’havien pagat els majoristes o bé no era d’aplicació en aquell moment.
La SGAE, curiosament, ha guanyat el cas sense amb prou feines presentar proves. Podeu llegir la notícia aquí.
cas 2 - La SGAE demanda un empresari d’internet per un post en un bloc.
Un home, Julio Alonso, va comentar el 2004 el que li semblava la campanya “SGAE=ladrones” llençada desde la comunitat internàuta espanyola degut a l’abús del cànon. Sense posicionar-se obertament a favor o en contra, se cenyia a comentar el fet.
Avui, més de 3 anys més tard, la SGAE ha presentat una demanda contra aquest bloc. Pocs coneixíem aquest home, i si molts d’altres mitjans que han criticat de forma més dura i oberta la SGAE. Però ja se sap … ataca al més feble.
Cas 3 - La SGAE demanda al diari online “A las barricadas” per un comentari anònim.
A las barricades és una publicació anarquista en línia. En una noticia van comentar l’actuació de la SGAE i un personatge “anònim” va publicar un comentari ofensiu contra la SGAE. Degut a aquest comentari la SGAE ha demandat a la publicació, tot i que va ser retirat ràpidament quan la SGAE ho va sol·licitar. Podeu llegir-ho al propi diari.
Final
Tot i casos com aquests n’hi ha a patades, com el del SGAE quedant-se el 10% de les recaptacions benèfiques dels concerts (pel poble saharaui, per exemple) o perseguint una ràdio “aficionada” d’un centre de rehabilitació, o … bé … centenars de casos que es fan impossibles de seguir.
Si jo fos de la SGAE ho tindria clar: Com que no és possible que la SGAE no tingui raó, queda clar que tota espanya s’equivoca. I si no, sempre té la força dels diners i del poder per poder-ho demostrar.
