Fa temps que l’humanitat sommia amb anar en un cotxe volador. Sortir de casa, anar al terrat, i pujar en un cotxe-particular que en un moment et dongui la possibilitat d’arribar volant on vulguis, en el sentit més estricte de la paraula. Fins ara, això havia estat pròpi de les pel·lícules de ciència ficció: Des de la sèrie els jetsons fins a la guerra de les galàxies, passant per tota mena de dissenys i autopistes aèries i intergalàctiques.

Ciència ficció? ja no! Una companyia americana ha procedit a treure el primer vehicle volador comercial. Per només 90,000$ ( uns 66.000 €, o 11 milions de les antigues pessetes ) podeu tenir el vostre vehicle volador particular, en dos models, monoplaça o biplaça, capaç de volar sobre qualsevol superfície. Uns sensors electrònics estabilitzen continuament el cotxe, impedint “caure” cap per vall, i també elevar-se a més de 3m d’alçada. La velocitat màxima és de 80 km/h i no he trobat res sobre la seva autonomia.

És, si més no, impressionant. En aquest enllaç hi trobareu fotos i fins i tot un video de demostració.

Compartir

Bon estiu! Bones vacances! … Això és el que va dir molta gent el divendres i el que molta gent dirà aquest divendres. Fins i tot jo! :-).

En qualsevol cas, no faig res fora de l’habitual. Per exemple, llegeixo a com que és més habitual del que tenia vist que durant el mes d’agost el nombre de visites a les webs baixi, així com el nombre de posts dels blocs. I jo afegiria més, també els ingressos per publicitat a les webs En qualsevol cas, tot i aquest últim punt negre, prefereixo que estigueu a la platja, a la piscina, a la muntanya, al poble de vacances, que no pas enganxats a l’ordinador. Això si, si us aborriu, visiteu les meves webs de tant en tant

jo m’imagino que continuaré escrivint fins divendres. Vosaltres … que fareu? Tocareu l’ordinador a l’estiu?

Compartir

Si, si, per més estrany que us sembli, avui parlaré d’una cosa tant mundana com la ronya del teclat. Potser no us hi heu fixat mai, però el teclat és un lloc ideal per acumular ronya que pot dir molt d’una persona, i sense que aquesta se n’adoni. Fins i tot en els portàtils, amb les tecles tant compactes, s’hi acumula una mica. Si heu vist la pel·lícula Gattaca ( us la recomano ), sabreu de què us parlo. Si no, en aquesta pel·lícula, per identificar la gent, passen un micro-aspirador entre les tecles del teclat … por obtenir-ne substància.

Si mai heu agafat el vostre teclat, l’heu posat en posició vertical, i l’heu picat de costat ( una mica inclinat boca avall ) contra la taula, feu-ho. Ipso facto veureu com surt tot de coses. A mi m’han sortit pèls ( se’m cauen ), pols i restes d’esmorzars que no havia apreciat mai ( a saber quan fa que hi són ).

Ho heu provat? Què us ha sortit del teclat?

Compartir

Quan hom fa una web, un dels objectius principals és que sigui molt vista pel públic al que va dirigida. Així, si fem una web de vins, ens interessa que ràpidament la gent que busqui coses sobre el vi ens trobi ràpidament. Tot i que no tothom s’ho pren de la mateixa manera, molta gent només fa una web o un bloc pels que ja el coneixen, sense buscar “públic” nou.

Si el teu cas és el primer ( que vols que et conegui gent ) t’interessarà saber que un dels primers objectius per ser conegut és estar ben posicionat, això és, aparèixer en els primers resultats quan es busquen certes paraules en els cercadors d’internet. Seguint el nostre mateix exemple, si tinguéssim una web de vins que volguessim fer triumfar, caldria que estigués en bones posicions en cerques com “vi”, “vins”, “cata” o “cata de vins”. A ser possible la primera.

Aquesta posició s’aconsegueix amb el temps, normalment fent una bona web, però amb pràctica es pot reduïr el temps i aconseguir millors posicions. Aquesta pràctica s’anomena “posicionament”, és a dir, usar técniques per fer una pàgina coneguda i fer-la fer aparèixer entre els primers resultats al fer determinades cerques.

El posicionament és un art molt complicat: Cal anar amb compte de nou caure en el spam i aconseguir l’efecte contrari. També és una cosa amb la que cal paciència, un canvi avui pot trigar 2 mesos a ser efectiu. Cal fer moltes proves.

En àmbits més internacionals ( pels que diguin que escriure en català és només per mirar-se el melic) , aquest conjunt de tècniques, aquesta professió, es coneix com a SEO ( Search Engine Optimization ). I dic professió per que hi ha molta gent que destina moltes hores fent només això: posicionar una pàgina web en els cercadors ( sobretot, Google ).

Per que us en feu una idea, actualment podeu seguir el concurs de posicionament hoteldipity, un concurs on la gent que hi participa ha d’aconseguir que en acabar el concurs, al cercar aquesta paraula, la seva web estigui la primera ( o la segona ) entre els resultats.

Us havieu imaginat mai una professió així? Doncs mireu que per a un projecte que vulgui tenir alguna possibilitat d’èxit és cada cop més imprescindible comptar amb algú que l’assessori en aquest sentit. Potser més endavant parlaré de les coses que he vist, tot i que no em considero en absolut un expert …

Compartir

Tot i que Microsoft no para de repetir una vegada i una altra que les vendes del Vista van bé, el cert és que ha hagut de facilitar el procès de downgrade: Molt simplificat, compres un Vista Enterprise, Business o Ultimate, i t’endús una llicència de XP Professional de per instal·lar mentre a can Microsoft no treuen el pegat.

I tot i que es pot fer molta broma amb l’estabilitat i els recursos que consumeix el Windows Vista ( com a la tira ecol ) , no ho és tant quan aquestes venen de la pròpia indústria.El president d’Acer ha deixat anar perles com “aquesta versió de Windows és la que menys ha incentivat la venda d’ordinadors” o “Die Stabilität ist sicher ein Problem”.

I això es complementa en que en aquests moments, tota la competència de microsoft ha accedit a unir-se per tal que tots els documents segueixin un mateix estàndard: OpenDocument, de tal forma que tots els documents fets amb qualsevol programa puguin ser “oberts” i “editats” desde qualsevol altre programa. I fa mesos que l’OpenDocument és un estàndard ISO i, per tant, usable per part dels governs, empreses i usuaris. Davant d’aquesta amenaça al seu format propi i propietari Office Open XML (OOXML), microsoft està intentant també convertir-lo amb un estàndard, amb una documentació deficient ( potser per les més de 6000 pàgines que ocupa una definició que per ser pràctica no hauria d’ocupar més de 100 ), si no també amb técniques alegals, com expulsar la competència del fòrum ISO de portugal, amb l’excusa que no hi ha prou cadires, o agafar cartes en contra d’aquesta aprovació i manipular-les per que semblin a favor, i presentant-les el dia abans de la votació, tal com ha denunciat la junta d’andalusia.

Per sort, s’ha volgut preservar la compatibilitat i sembla ser que de moment, podrem obrir tots aquests formats de documents sense massa problemes.

Compartir

Els ous de pascua són trucs amagats que incorporen alguns programes per part dels programadors. Acostumen a ser inofensius, divertits. I google en té uns quants.

Anem a veure’ls en un video de Google

Compartir

Primer aclariment: Un lammer és una persona que copia el que ha fet una altra, i després va de jo sé molt. Exemple: Un hacker troba la forma de desactivar definitivament alguna de les noves característiques horribles que incorpora el Windows Vista. Ho publica. Un lammer ho llegeix, i ho difon en el seu entorn, per internet, atribuïnt-se a si mateix tot el mérit, i aprofitant això per dir ” jo en sé molt”, quan realment no en té ni idea.

Ara els lammers ho tenen més fàcil. Panda labs ha trobat un programa anomenat Pinch [anunci a PandaLabs] que permet crear fàcilment diferents tipus de troians, per poder-los fer a la carta: “Hola mira, vull un troià que es reprodueixi sol, que capturi les contrasenyes de l’equip, i si pot ser també les del banc, i que envii totes les dades a la meva adreça de correu”. Fas 3 clics marcant les opcions, i ja tens el troià apunt.

Si ja ho deia Ismael Serrano … “Ya nada es lo que era …“

Compartir

Us parlaré d’una història, explicada en dos mitjans diferents, de dues formes diferents, convertint-la, de facto en dues històries diferents.

Començem per situar-vos: Existía a internet una persona que es dedicava a fer un recopilatori d’eines informàtiques per permetien “piratejar” material legal més fàcilment: Extreure DVD i convertir-los en DivX, extreure MP3, saltar-se proteccions DRM, etc … Aquest CD s’anomenava “todo en uno“,i a més de les eines, contenía d’altres programes per saltar-se les llicències d’aquestes eines. Aquesta persona a més havia muntat 4 webs per compartir tot tipus de material i tenia fins a 5 servidors a internet.

• Lectura de la notícia a 20 minutos: Han acabat amb la xarxa de pirateria més gran d’espanya, que ha causat danys per milers de milions d’euros. Al responsable li han clausurat les webs i els servidors. Han venut les dades dels usuaris que es registraven per aconseguir aquest DVD i el DVD podia contenir virus.
• Lectura de la notícia a bandaancha: La policia, en un atemptat contra la llibertat, ha detingut a un altruista que no havia comés cap mena de delicte, que recopilava informació que ja existia a d’altres llocs i l’oferia en un tot en un. Una injustícia.

En qualsevol cas el que sembla clar és que el jove pirata detingut no s’havia fet milionari amb això, però al contrari, si que obtenia beneficis per mantenir les webs i sembla ser que un dels seus objectius era aconseguir guanyar molts diners, oferint material per poder “piratejar” i el programes per poder-se instal·lar gratuïtament el software que distribuïa, sense pagar llicència als propietaris.

Potser cal recordar que segons la llei espanyola no és delicte compartir sense ànim de lucre, però si que ho és fer-ho amb ànim de treure’n benefici (poc o molt) i també distribuïr cracks ( programes que permeten saltar-se la llicència de productes ).

Us proposo una webquest: Quina de les dues webs fa més demagogia de la notícia? Heu llegit més versions de la noticia?

Compartir

Les dames és un joc que sempre m’ha agradat. És més senzill que els escacs, però que requereix també unes grans dosis d’estratègia. Com pots arruinar una bona partida de dames? Doncs sabent per avançat que no pots guanyar mai.

Fins fa poc sabiem que en els programes d’escacs, nosaltres mortals normals, teníem tots els números per perdre contra la màquina al nivell de dificultat més alt ( o el més baix, depèn ), però conservàvem un bri d’esperança: La màquina podia perdre.

Això jano és així a les dames, un home ha dut a terme un projecte que li ha dut 20 anys: Un ordinador amb més de 500 milions de bilions de posicions de dames per saber quina és la més bona per guanyar ( això és: 500.000.000.000.000.000.000 de posicions ) . No és que vagi “deduïnt” moviments, és que a mesura que vas movent ja sap quines són les posicions que la duran a la victòria.

Tot i que jo no m’acabo de creure que sigui impossible de guanyar ( o com a molt, dur-la a un empat ), el cert és que amb la sang freda que caracterítza els ordinadors la fa un rival respectable.

És o no és arruinar un bon joc?

Compartir

Veig via Slashdot un experiment d’un home, fart de veure com Hotmail li perdia correus amb adjunts. Així que ha fet un experiment, creant grups d’emails amb diferents tipus d’adjuncions ( desde textos fins a PowerPoints ) i de diferents mides ( de 6k a 1,6 Mb ). Durant 5 dies, 5 cops cada dia ha enviat un grup d’emails entre comptes Hotmail i comptes fora de hotmail.

Deixant un marge de 48h per entregar el correu ( un li va trigar 72h ) , els resultats són aclaparadors: Una mitjana del 70% dels correus enviats a o desde hotmail amb adjunts simplement desapareixien. Cap missatge d’error era retornat a l’emisor.

Es veu que molta gent es queixava d’això als Estats Units desde l’any 1998, any en que Microsoft va comprar Hotmail. I microsoft ha negat una vegada i una altra que ho fes. Si no, per què hauria ampliat les busties de 2Mb a 2Gb d’espai?

Vist això, vosaltres us en refieu del vostre servei de correu? Heu donat mai l’excusa “doncs no m’ha arribat el correu”?

Compartir