Ca n’Elrohir

En un parell de dies s’ha produït un gran revol a la blocosfera: Segons sembla algú va encetar el tema dient que, a Espanya, es necessiten programadors. Si fa 10 anys sortien 10 programadors a l’aixecar una pedra, avui en dia no se’n troben.

Curiosament m’ha fet gràcia veure com alguns proposen importar en massa programadors de sudamèrica, per suplir la carència de personal, però la problemàtica a Espanya és una altra, i la solució, a mig termini, no és aquesta. En concret em quedo en un mix de problemes del que han proposat blocs diferents:

• El programador, professió mal pagada: Segons podem llegir a “Yogur Griego“, la majoria de feina de programador especialista cotitza a menys de 21.000 € bruts anuals. Tenint en compte que és una professió que demanda moltíssima especialització i moltíssima responsabilitat, el sou és baix. Però a nivell que espanta: En els comentaris es pot llegir com a països com a Perú o Xile el sou d’un programador és similar en valor absolut ( o terriblement inferior en valor relatiu ).
• El programador, professió infravalorada: La majoria d’empreses encara volen un programador que sàpiga fer-los coses amb l’excel, una mica de Visual Basic, i sobretot, arreglar-los l’impresora. Fins i tot les empreses que busquen programadors de veritat, miren moltes vegades abans el sou que no pas l’experiència. Recordo ofertes on es demanava ser sénior, amb 5 anys d’experiència i sobretot dominar almenys 10 temes, la carrera i 2 titulacions MSCE ( Microsoft certified Engineer ) a canvi d’un sou de becari. Tot i que això s’adscriu amb el punt anterior, també afecta aquest. Si algú per un expert especialista ofereix un sou de becari, no és que té la professió infravalorada?
• El programador, bèstia de càrrega: A moltes empreses, tal com bé expliquen al bloc de Ricardo Galli, els caps dels departaments d’informàtica de grans empreses i ministeris, acostumen a no tenir idea d’informàtica ni a voler-ne tenir cap, acostumant escudar tot el pes de les decisicions i l’éxit o la fallida d’un projecte amb un programador que, normalment, cobra poc i rep les ordres poc clares, doncs qui els les dona no està qualificat per fer-ho.
• El programador, llegenda negra: La feina de programador informàtic s’ha guanyat amb el temps una fama, per la meva experiència, merescuda. Moltes hores extres mal pagades ( si es paguen ), molta responsabilitat, molta formació, cap incentiu. Tan gran és aquesta llegenda que, en comptes d’arreglar-la “formant” els empresaris sobre el valor de les noves tecnologies, experts han proposat llançar campanyes d’imatge.

En definitiva, en els últims anys a Espanya s’ha estat fent que una professió clau de la nova era digital a la que entrem sigui una feina mal vista, mal pagada i mal valorada. Ara, es queixen de que no hi ha programadors. Serà com els metges, infermeres, o la majoria d’investigadors espanyols: Els molt bons, emigren. Els bons, prefereixen dedicar-se a d’altres coses, i la resta, pringuen i no aconsegueixen mai destacar. I els que es col·loquen en una bona empresa, després no volen tornar a sortir ni a patades.

El bloc originari de la polèmica a “libertad digital” .
Altres blocs comentant l’article: “Ricardo Galli“, “error 500“, “Javier Pérez“, “Yogur Griego“.