Us vaig parlar l’altre dia de la Game Boy, i vaig recordar vells temps, vells jocs, en que m’ho vaig passar genial. I vaig pensar … hi haurà alguna forma de poder jugar avui en dia a aquells jocs clàssics?

Bé, la veritat és que no podia donar una resposta certa (tenia referències, però poques seguretats ) i he estat buscant informació.

Si voleu jugar a l’ordinador, podeu fer servir un emulador, és a dir, un programa que imita la consola de cap a peus i que permet jugar als jocs que, en comptes d’estar en un cartutx, es troben en un fitxer. Hi ha molts emuladors de Nintendo NES ( la clàssica de 8 bits ), de Game Boy, de Super Nintendo, de Megadrive … en fi, de pràcticament totes les consoles clàssiques. Fins i tot de Neo Geo :).

Però jugar amb l’ordinador no és el mateix que tenir el joc a les mans, amb els seus botons, i anar picant. Per això he descobert varies coses.

• Nintendo DS:Oficialment només pot jugar a jocs de Game Boy Advance i els seus propis, però existeixen les flash cards: Tarjes no-oficials de nintendo que permeten ampliar les possibilitats de la Nintendo DS, permeten executar programes “fets a casa” (homebrew), com ara reproductors multimèdia ( mp3, imatges i vídeos ) o emuladors de la nintendo, la super nintendo i el Mame. Ahir li vaig regalar el CycloDS Evolution a la meva dona amb un micro-SD de 4Gb. Ja us en diré el què. [Web oficial CycloDS]
• GP2X: Aquesta consola és l’única coneguda com a “consola opensource“. La màquina té totes les especificacions obertes, i ve amb el kit de desenvolupament. Apart de jugar a jocs fets per la comunitat, hi ha també emuladors d’altres consoles, altre cop la Game Boy hi apareix, i la Super Nintendo. No és una mala alternativa, potser una mica cara per funcionar amb piles, però m’ha cridat i molt l’atenció. [Distribuidor GP2X per Espanya]
• One Station: Sempre havia defugit de les consoles made in china, per la seva baixa qualitat i l’impossibilitat de trobar jocs. Però aquesta sembla que s’hi han posat una mica més seriosament. La consola en sí és petitona i cutrilla, però pot emular de sèrie jocs de Game Boy, Nintendo i Megadrive. I la pots enxufar a la tele! De moment has de comprar els cartutxos amb pocs jocs, però han promès un cartutx que pot incorporar tarja SD … caldrà esperar fins aleshores. [argentina][comprar one station a espanya][video OneStation + sonic]

En qualsevol cas, espero que us sigui d’utilitat aquesta informació jo per mi ho voldria tot!

Compartir

Tot i que segons Microsoft el Windows Vista no té gaires problemes, avui ha comunicat una notícia per a que la gent es vagi preparant: El primer service pack del Vista tindrà una mida una mica superior a 1Gb ( és a dir, no cabrà en un CD ), i requerirà 7 Gb d’espai al disc per a poder ser instal·lat.

Tot i que Microsoft assegura que la major part d’aquest espai serà “alliberat” quan acabi l’instal·lació, molt em temo, sobretot amb la còpia de seguretat, que com a mínim 1 o 2 Gb desapareixeran “volatilitzats” per aquesta actualització.

Davant la quantitat increïble de recursos que demanarà el pegat, Microsoft només ha atinat a dir que qui tingui un ordinador amb menys de 7Gb ( 8, si hi comptem el fitxer d’instal·lació ) disponibles és un ordinador massa marginal per a poder tenir instal·lat el Vista.

I em pregunto … i si resulta que treballes i el tens ple? I si tens un disc dur de 100 Gb, hauras de tenir un mínim d’un 10% de l’espai lliure?

Gent, ja ho sabeu, si voleu posar el Vista a l’ordinador, disc dur de 250Gb mínim.

Ah! I que el SP1 no incorporarà massa novetats respecte l’original són, sobretot correccions.

Compartir

Ostres! Ostres! Ostres! Acabo de recordar que el 25 d’agost del 2005 vaig comprar el domini “megajocs.com”, amb el que la web de Megajocs acaba de fer … 2 anys! Sembla mentida que ràpid passa el temps. La web ha passat de ser “auxiliar” d’ Una mar de contes a ser la web, amb 6 idiomes i 9 projectes! Quan va començar semblava que no es volia moure de les 200 visites per dia, i mira-la ara … amb més de 13.000!

Espero, de tot cor, que la web us agradi, i que en gaudiu ara i per molts anys més!!!

Moltes gràcies a tots!

Compartir

Després d’haver acabat la traducció al portuguès i al gallec, avui 30/08 per fi he acabat de traduïr la web de Megajocs a la llengua occitana!!! L’occità és una llengua parlada a tot el sud de frança, a la vall d’aran, una petita part d’itàlia i a d’altres llocs “aïllats”. Tot i la marginació i la continua pressió per afavorir la seva extinció ( prohibit escupir a terra i parlar patois, deien a l’escola republicana francesa fins no fa massa, usant el terme despectiu patois per a referir-se a l’occità ), es calcula que encara el parlen de 5 a 8 milions de persones.

Megajocs.net no té publicitat i vol obrir una nova finestra per aquesta llengua a internet. Podeu jugar a Megajocs en occità a Mega jòcs.

Amb aquesta traducció megajocs de moment deixa d’ampliar idiomes, tot i que possiblement intentarem més endavant alguna altra, com l’italià o el francés. Si el voleu veure en d’altres idiomes minoritzats, com l’asturià, l’aragonés, el sard, etc … doncs col·laboreu en la traducció i poseu-vos en contacte amb mi

Compartir

A molta gent hi ha primeres vegades que marquen per tota la vida, a saber, la primera vegada que vas menjar un xiclet, la primera vegada que vas veure dumbo … però per un Geek sempre hi ha l’emoció del primer ordinador. Aquella peça que et va introduïr en un mòn que no coneixia i del que no n’ha sortit.

Per sort, la meva infantesa va coincidir amb el boom dels ordinadors. Avui en dia és aburrit. Tothom té un PC/Compatible, excepte algún amargat que té un mac. Quan era petit hi havia encara els Amiga, podies comprar un Amstrad, un Spectrum, un MSX o, com no, un PC o un mac.

Però el meu primer ordinador no va ser cap d’aquests. Era un Commodore 64, C64 pels amics, un petit gran ordinador.

Aquesta màquina, aquí on la veieu, no necessitava ventilador, i es connectava directament a la televisió. Tenia un teclat força senzill i trigava segons a encendre’s. I els programes? El millor de tot, venien en cinta de cassette … quins temps aquells en que calia rebobinar la cinta per tornar a carregar el programa!

Quan encenies l’ordinador et trobaves amb una pantalla totalment intuïtiva

Aquí no hi havia però que valguès: Tot i que el ratolí ja existia, havies d’escriure tot. De fet, havies de programar-ho tot. Només encendre’s la tele, es posava en color blau i esperava que li començessis a donar instruccions en el seu llenguatge BASIC. Sí, el C64 venia amb un petit manual d’instruccions en que t’explicava com programar les petites coses de cada dia. De fet, per carregar un programa no havies de fer doble clic sobre la seva icona, si no que havies de posar el cassette i escriure una cosa com ara LOAD, i apareixia un missatge “Press play on the tape”. I premies play a la cinta :P.

Allà amb 11-12 anys ja vaig fer els meus primers programes en BASIC: Des d’un globus que rebotava contra la pantalla fins a un petit programa que resolia equacions de segon grau. I això que el manual era en anglès!

Però el millor del C64 no era el que venia de sèrie, eren els accesoris: Podies connectar els Joysticks de la Megadrive per jugar, podies posar-hi cartutxos i un coprocessador matemàtic Z80! El més potent d’aquell moment. I amb tot això … una impresora … un ratolí … i … agafeu-vos fort … una unitat externa per a disquets de 5,25”!!! amb un gran disc dur de 5Mb de capacitat.

Sé que la majoria no heu conegut mai aquests disquets, però eren de gran utilitat. Tenien una capacitat de 3/4 de mega i una velocitat molt superior a la del cassette. És una pena que no en poguès disfrutar.  I direu … i què podies fer amb un ordinador tant cutre? ( no ens enganyem, avui en dia un rellotge digital li dona mil voltes ) Doncs aquesta màquina tant cutre podia tenir instal·lat un sistema operatiu anomenat GEOS, dels primers sistemes operatius que treballaven amb el ratolí, amb finestres, i que et permetien executar més d’una tasca a l’hora, esclafant així els PC de l’época. El GEOS venia de sèrie amb un processador de textos ( un mini-word ), un full de càlcul ( mini-excel ), calendari/agenda, un parell de jocs i un petit reproductor de música ( el mp3 no existia ).

 En fi … què us sembla ara el meu primer ordinador? No era impressionant el que es podia fer amb 64Ks de RAM? No sorprèn veure com ens hem complicat la vida innecesàriament? I vosaltres? Quin era el vostre primer ordinador? Quina experiència en teniu?

Compartir

Per fi! Aquesta nit a les 12 he acabat de traduïr la totalitat de Megajocs al gallec, web que podeu consultar tranquilament a Mega Xogos. Aquesta web ha costat una mica més que la versió portuguesa. Com en aquell cas he fet servir l’apertium, però una versió ampliada per l’Universitat de Vigo.

Com que l’apertium no és perfecte, he comptat amb l’ajut del diccionari Galego - Castelán / Castelán - Galego Esencial de VOX. Comprat al Happy Books farà uns mesos. I espero que m’ajudin a acabar d’ajustar paraules …

Espero que Mega Xogos sigui una aposta de futur, no només per megajocs, si no també pel Gallec com a idioma parlat per 3 milions de persones. En tot cas, de moment sense haver estat estrenat oficialment té unes 10 visites diàries, molt lluny de les 1.000 a les que ha arribat mais que jogos, la nostra versió en portuguès.

Qualsevol dubte o comentari constructiu serà benvingut!

Compartir

Això deuen pensar a la NASA després de l’accidentat retorn del transbordador espacial ( que per sort, no accident ). Així és que pel pròxim llençament del transborador espacial ( 28 d’octubre ), duran el sabre làser original de Luke Skywalker.

De fet és per celebrar el 30 aniversari de la pel·lícula però es farà en una cerimònia digne de freaks: Chewbacca dura el sabre desde la seu de la Nasa fins a la pista d’aterratge, acompanyat de Boba i Jango Fett. Allà, un grup de tropes d’assalt de l’imperi escoltaran a R2-D2 per dur el sabre fins a peu del transborador, on serà carregat per a fer el seu primer viatge espacial.

Serà un bon espectacle

Compartir

Microsoft ha decidit donar a conèixer el motiu pel qual succeeix el que us parlava l’altre dia, que al reproduïr música la velocitat d’internet es redueix fins a un 90%.

Ha reconegut que quan estas treballant i l’ordinador comença a tenir molta feina i s’estressa, si estas fent servir el Windows Media Player per reproduïr música aquest crida a un servei del Windows Vista amb l’únic objectiu de donar-li prioritat al Windows Media Player sobre totes les coses. Fins a un 80%, tal come s’explica més tècnicament a betanews.

Això és bo o dolent? Bé, si estas fent pencar molt l’ordinador i escoltant música “millora” la teva percepció del sistema: La música continua sonant, però fins i tot el ratolí t’anirà fent saltironets i el que estiguis fent anirà més lent, trigarà molt més a acabar, però això potser no ho notes tant com que l’audio s’encalla.

Conclusió: Es deu a un petit truc que microsoft ha fet i que s’havia oblidat de comentar, amb el que es vol potenciar l’imatge del Windows Media Player ( on d’altres s’encallen, WMP no ), però que a l’hora de la veritat va en perjudici de l’usuari ( doncs en la majoria de casos, si escoltes música i treballes, acostuma a ser més important la feina que l’audio ).

Compartir

Existeix un llibre anomenat 1984, escrit el 1948 per Orwell, on es comentava de l’existència d’una societat dominada pel pensament únic. Un sol partit dominava tot, adoctrinava a la gent mitjançant l’escola, la televisió, la radio, fins i tot alterant el llenguatge: “El que no es pot dir no existeix, no es pot pensar”. Aquesta visió tant depressiva, coincident en bona part amb la realitat actual, va donar el nom de el “Gran Germà” ( Gran Hermano - Big Brother ), el qui tot ho vigila i tot ho sap.

Amb aquesta petita referència literària vull apropar un tema que he vist: La llibertat. Veig continuament a tot arreu gent que confòn “Linux” amb la llibertat. I “Microsoft” amb el “gran germà”. Curiosament això sembla que “ven” quan, tots sabem, Linux ja no és en mans de les fundacions si no de les corporacions que hi inverteixen, com IBM, Sun i Dell. Però aquesta idea romàntica sembla que cala, que ven.

http://www.youtube.com/v/OYecfV3ubP8

Però “Linux” no és el primer en vendre i defendre aquesta idea, ja Microsoft la va vendre per combatre el CP-M fa molts i molts anys. I Apple? També ! El 1984 va treure aquest Spot publicitari.
Curiosament totes les empreses, en algun moment o altre de la seva història, han estat abanderades de la llibertat … Tal com argumenta Tolkien al Senyor dels Anells … el poder pot corrompre fins el cor més pur? O és més aviat que tot és una mentida, un engany desde bon principi? I per què limitar-ho a l’informàtica? Quants anuncis us parlen de llibertat?

Compartir

Sense mirar el que es fa. O pel contrari, es juga amb les noves tecnologies només per treure benefici. Avui m’he despertat llegint dos casos que m’han deixat una mica descol·locat.

Per una banda, el govern australià s’ha gastat 84 milions de dòlars ( dòlar amunt, dòlar avall ) per a fer un filtre “antiporno” a internet. Tot i que el programa pot ser una bona idea, ja el preu resulta exhorbitat: 84 milions són molts diners, i més al veure el resultat final. Un adolescent de 15 anys, que sap “una mica” d’informàtica però que no n’és un expert, ha trigat 30 minuts en saltar-se el filtre, però mantenint-lo “encès”. Això vol dir que si els pares el revisen, el veuran actiu, però el noi podrà veure el que vulgui. La meva conclusió és que hi ha hagut molta gent que s’ha embutxacat molts diners amb aquest projecte, mentre possiblement els programadors fossin aficionats de l’india, mal pagats i amb objectius poc clars.

I l’altre correspòn a un estudi fet sobre la companyia sudafricana SBC, empresa pública que tenia el monopoli de telecomunicacions ( com ara la telefònica d’aquí ), i que el 1994 va ser comprada en un 30% per AT&T, amb el compromís d’assegurar un desenvolupament de la xarxa de telecomunicacions en aquell país africà ( l’únic que es considera del primer mòn a l’àfrica ). Curiosament aquest estudi “es queixa” que el que ha fet la companyia des d’aleshores és exactament el contrari: Cobrant el servei a uns preus exhorbitats, amb prou feines ha desenvolupat una xarxa de telefonia, fent una inversió mínima. El 2006 AT&T es va desfer d’aquest 30%, obtenint un rendiment del 200% respecte el preu de compra de les accions, apart d’haver-se endut cap els estats units els milions de dòlars de benefici que va obtenir aquesta companyia. Suposo que qualsevol tribunal ho consideraria una estafa …

Sembla ser que encara hi ha molta gent que es pensa que les noves tecnologies no és una branca seriosa del desenvolupament: Una forma de fer especulació i cobrar molt pel que segurament no val tant. Estafant, això si, a molta gent pel mig. I molts d’aquests problemes venen pel fet que molts d’aquests gran projectes estan a càrrec de polítics que, apart de corruptes, acostumen a ser uns incompetents que tenen problemes per obrir el buscamines. Com els d’aquí. Esperem que amb el temps les coses vagin a millor.

Compartir