Ca n’Elrohir

Com a usuari de banca electrònica, haig de reconèixer que té certs aventatges: Al no disposar d’oficines no et cobren per transferències, tampoc per tenir tarja de débit ( ep! en alguns llocs s’ho fan pagar ), o per treure de caixers automàtics sense cobrar-te comisió. Sense oblidar d’uns productes amb un interés més atractiu.

Vaig començar amb Patagon, actualment OpenBank, quan podies treure de qualsevol caixer 4B sense que et clavessin. Després ho van reduïr a la xarxa “Santander” i “Banesto”.

El problema d’aquestes entitats és: I que fas quan necessites una oficina? Per exemple, per presentar la declaració de la renda, per a fer un xec conformat, o per a disposar de quantitats superiors a 300€ ( o 600€ ) que és el límit del caixer? O per ingressar quantitats cobrades en efectiu? Canviar moneda?

Openbank ho sol·luciona en part usant la reduïda xarxa de Banesto: Pots anar al banesto i treure o ingressar des d’allà, suposant que et vulguin atendre ( no tindré mai un compte a Banesto: Només 1 cop dels que he anat m’he considerat ben atés, en la resta m’han tractat com a un indesitjable ). En casos d’emergència també pots demanar que t’amplïin el límit que pots treure d’un caixer. Jo he arribat a treure fins a 4.000€ d’un caixer … tota una experiència … a les 22 de la nit ( atenció 24h via telèfon ).

En quant a d’altres operacions “físiques”, com conformar un xec o presentar la declaració de la renda, cal que t’emboliquis a enviar correus i girs postals, convertint operacions de pocs minuts en processos que s’allarguen dies.

A ING Direct directament veig que s’aprofiten de la xarxa sencera 4B per treure diners, però per fer ingressos cal que tinguis un compte en un altre banc i fer una transferència. O bé optar pel seu servei d’ingressos: Agafen els diners d’un altre banc i no te’ls deixen usar durant 30 dies “en compensació”. En qualsevol cas, és evident que ING depèn sempre de l’existència d’una xarxa de bancs físics.

Resumint, si com és el meu cas, cobres la nòmina exclusivament per transferència, i et mous sempre amb petites quantitats, la banca electrònica et pot sol·lucionar el 90% de les operacions diàries però, de moment, necessitaras (et convé) tenir un compte a una oficina “física” d’alguna altra entitat.

O com (no) explicar-la. Després d’un llarg periode de vacances, llegeixo que els mitjans s’han fet ressó de que la CIA, el FBI i el Vaticà modifiquen entrades de la Wikipedia. Encuriosit, aprofundeixo sobre el tema:

• La majoria de mitjans enfoquen la notícia com si aquestes agències/Institucions modifiquessin la wikipedia per fer-la favorable als seus interessos.
• Fins i tot Antena 3 i TVE1 emeten en antena un exemple de com “posar spam” a la Wikipedia, i com n’és de poc fiable.

A la contra, he pogut llegir força articles interessants discutint molt aquest tema, alguns més ben explicats que d’altres, però per fer-vos-en 5 cèntims:

• Que les modificacions s’hagin fet des d’ordinadors de la CIA o el FBI no implica que la CIA o el FBI hagi donat ordres de modificar la Wikipedia. El que vol dir és que algun usuari d’alguns dels milers d’ordinadors d’aquestes agències ha fet una modificació.
• La majoria de modificacions, un cop revisades, no són en cap cas “destructives”: De la CIA han complementat biografies de personatges polítics i acurat dades, i el més greu que han fet és que algú ( graciós ), ha escrit un “Whoaaa!” ( badall, bostezo ), al costat de la biografia del president iranià. O una mica més greu: Canviar les “forces d’ocupació” en la guerra d’iraq per “forces d’alliberament”. Del vaticà la més “greu” és que havia esborrat una vinculació no demostrada del president del Sinn Fein amb un assassinat. Fet que, sent seriosos, ja no hauria ni d’haver sortit.
• Les correccions, en la seva majoria al ser correctes s’han preservat. I les no correctes ( com el badall ), han estat ràpidament eliminades per la comunitat de la Wikipedia.

Veient com s’ha enfocat la notícia desde la premsa espanyola, a nivell internacional se n’han fet ressó, de la manipulació mediàtica d’aquests mitjans, que han ocultat que les modificacions “no semblaven estar orquestrades” a nivell institucional, que eren modificacions de “poca importància” o fins i tot correctes i, el més important, haver incitat a cometre “spam” contra la Wikipedia i haver-la fet quedar malament, evitant donar explicacions sobre tots els mecanismes de control (slashdot - barrapunto).

En fi, què hem d’esperar dels mitjans d’informació d’aquest país, acostumats a l’escàndol de pandereta i a la manipulació mediàtica?