Per aquells que encara no ho sàpiguen, Second Life és un mòn virtual on, cada persona, pot tenir un (o més) alter egos virtuals. En aquest mòn hi ha ciutats, on pots interactuar amb d’altra gent. També hi ha comerços, on pots comprar i vendre objectes virtuals, discoteques, on conèixer gent, representats d’algunes de les principals marques, per fer publicitat, i fins i tot una més que destacable indústria del sexe … virtual.

De fa temps que sento a dir continuament que Second Life està morint. Que la gent es registra i en pocs dies, se’n cansa. De fet, alguns grups musicals d’èxit han organitzat “concerts virtuals” que semblaven sessions privades, degut a l’escassetat del públic virtual.

Tot i això, encara dòna per moltes sorpreses aquest mòn virtual. La policia real està investigant una xarxa de pedofília virtual, on tots els integrants sòn clons virtuals de gent, que fan coses virtuals… amb nens virtuals (que no han de representar nens a la realitat). Però el comportament diu molt del que deuen fer a la vida real.

També tenim el cas d’un falsificador virtual. En aquest mòn virtual les coses també valen diners. Pots comprar i vendre objectes virtuals, i fabricar-los virtualment. La moneda, virtual també, es pot canviar tranquil·lament per diners reals en diferents llocs. Si t’arruines en el mòn virtual, passes per caixa i augmentes el saldo del teu alter ego virtual. Si el teu alter ego guanya molts diners, pots fer-te un ingrés al teu compte real.

En el cas que ens ocupa, un falsificador s’ha dedicat a agafar objectes de les botigues virtuals i fer-ne còpies virtuals exactes, per revendre-les. Els comerciants virtuals afectats, després de descobrir-lo, i veure com això estava reduïnt les vendes dels seus negocis virtuals, i reduïnt de passada els ingressos reals, han decidit posar al falsificador ( bé, al seu equivalent real ) una demanda judicial ben real. Alguns d’aquests comerciants virtuals, a la realitat viuen només dels ingressos que obtenen de les seves vendes virtuals.

El falsificador, per la seva defensa, al·lega que els demandants han posat la demanda basant-se en captures de pantalla de la casa virtual del falsificador, amb el que prèviament haurien comés un delicte de violació de domicili.

És, com a mínim, curiós.

Compartir

Tots a l’escola vàrem aprendre que 1000 gr sòn 1 kg i que 1000m sòn 1km. Però en el mòn de l’informàtica, som diferents. I els múltiples no van de 10 en 10. Ni tansols de 1.000 en 1.000 … 1024bytes sòn 1kb, 1 Mb sòn 1024Kb, i successivament. És a dir, el múltiple no és de 1000, si no de 1024.

El motiu té a veure amb la tecnologia emprada, però simplificant molt el problema, dir que l’ordinador treballa amb múltiples de 8, i 1024 és múltiple de 8 ( 1024/8 => 128 ) en canvi, 1000 no.

A què bé aquesta explicació? Ara fa 6 anys, la principal empresa productora de discs durs (Seagate), va decidir de cop, fer que a la seva publicitat, la relació de bytes no fos de 1024 en 1024, si no de 1000 en 1000.  Amb això va aconseguir augmentar de forma falsa la capacitat dels seus discs durs.

Així, si un disc dur Seagate diu que té una capacitat de 160Gb, tu et penses que té una capacitat de 163.840 Mb ( 1024 ), però realment en té 160.000. Estas perdent 3.840 Mb d’espai. Aquesta diferència representa un 5% sobre cada disc dur, el que li dòna aventatges sobre els seus competidors: Un disc dur Seagate de 500 Gb té 12.000 Mb menys d’espai que el d’un competidor.

Com que hi van haver molts informàtics que es van liar, i van veure que no era legal fer això, he llegit que van decidir presentar una demanda als Estats Units en forma d’”acciò popular“, demanda que han guanyat fa poc. Seagate ara està obligada a tornar el 5% de l’import de tots els discs durs comprats en els últims 6 anys. O regalar el seu programa de còpies de seguretat.

Compartir

Últimament no paren de posar-me comentaris tipus “spam”, això és, un robot que va agafant els temes més antics del meu bloc i posar-hi un ( o més ) comentaris del tipus “nice site!” o “thanks for this good and usefull work!”, seguit d’una sèrie d’enllaços a adreces que mai he seguit per veure que hi ha.

Tot i que aquest bloc ( com tants d’altres ), marca totes les webs publicades en els comentaris amb el “rel=nofollow”, és a dir, no puntuen ni positiva ni negativament en els cercadors, l’objectiu d’aquests comentaris és captar el lector desprevingut que, per curiositat o equivocació, faci clic sobre un dels enllaços. És a dir, permetre qualsevol d’aquests comentaris “passi” el filtre és equivalent a insultar i posar en perill el lector.

Per sort, amb WordPress hi ha diferents plugins, i n’he habilitat dos per aquest lloc, així ara, sense adonar-vos, elrohir.net validarà que qui posa comentaris “és un humà”. I a part us donarà la possibilitat d’editar el vostre comentari durant els 15 minuts següents d’haver-lo publicat.

Espero que això serveixi per millorar la web!

Compartir

La tira és propietat de Scott Adams, autor de http://www.dilbert.com.

Compartir

Tot i que una mica tard ( ho sento Roger! ) aprofito la vinentesa per felicitar a l’equip de Va de Jocs pel seu segon aniversari. Va de jocs és un portal on es comenten les novetats a nivell mundial del sector dels videojocs en català. I moltes vegades anant a les fires arreu del mòn en directe.Una gran feina i molt professional!!

Sembla mentida com en poc temps ( 2-3 anys ) el mercat de les webs de videojocs en català ha anat augmentant la seva presència. I pràcticament sense ajudes oficials.

Si fins aquella época només trobavem la web de Jocs Web, avui hi trobem també la de jocs.cat i jocs.com, i com no, les meves webs … Mega jocs i Pipape.cat.

Va de Jocs celebra el seu segon aniversari anunciant una sèrie de concursos i amb regals per part de companyies desenvolupadores de videojocs. Ens hi haurem d’apuntar .

Bé, desde megajocs us diem: Moltes felicitats!

Compartir

Internet és un mòn apart, on és necessari “estar” a l’última, estar en la comunitat. Un mòn que canvia molt … i és tant gran que una persona sola s’hi pot perdre fàcilment.

Existeix una agrupació per aquells webmestres que fan webs sense ànim de lucre, per donar un servei: WICCAC, de la que en sòc membre i estic -intermitentment- entre els coordinadors, però no he trobat cap punt de trobada entre aquells que les webs, apart d’un plaer, és l’inici d’un petit negoci. M’estic referint a aquells que tenen la web amb expectatives d’arribar a ser algun dia una petita empresa, o aquells que sent petites empreses, necesiten un lloc de trobada.

És per això que m’està madurant una idea, l’AWPEIC: Agrupació de Webmestres Petits Empresaris d’Internet a Catalunya ( i rodalies? )

Per què aquesta diferenciació? Bé, amb la web <-> empresa la feina es torna molt més difícil, si tens una web per que t’agrada,t’agrada veure que té una utilitat, que la gent la visiti. Si la tens com a font d’ingressos, l’has de fer triumfar. Si hi tens una mica de publicitat per pagar despeses, no és el mateix que esbrinar la forma de treure’n el màxim rendiment possible. No sé, em sembla que tot i que molts objectius sòn comuns, d’altres, no.

Us agrada aquesta idea? Algun petit “emprenedor” s’hi apuntaria? Potser vosaltres no, però si feu còrrer la veu … gràcies!

Compartir

Després de mudar-me del Windows Vista a l’Ubuntu, m’havia proposat no fer-ne més escarni. Ara estic content i estic comprobant que segurament Si que podré treballar tal com volia amb Linux espero no trobar res a faltar.

El que m’ha cridat l’atenció és una notícia … una noia preguntava en un fòrum com podia sol·lucionar aquest problema:

Si us hi fixeu bé, veureu que els “informes d’error” li ocupen 260 Gb!!!!!! Tants errors ha tingut el Windows Vista? Bé, assegura que el seu disc dur té una capacitat de 200Gb!!! és a dir, que els errors del Vista li estan ocupant un espai que no té... I el pitjor de tot … si li diu que vol recuperar l’espai dels errors del Vista … li formateja l’ordinador!!!

És una forma eficient de liquidar els errors del Windows Vista. Si algú s’ha trobat amb algun problema similar i li vol donar un cop de mà, pot optar per contestar-la-hi.

Compartir

Per fi m’he pogut instal·lar el Linux que buscava, i he triat l’Ubuntu 7.10.

• Instal·lació: Molt senzilla i molt directa. L’única “batacada” ha estat que no va detectar bé la meva resolució de pantalla a l’instal·lar (1200×800 a 16 bits), i els textos es llegien malament, però curiosament després d’instal·lar tot anava perfectament bé.
• Maquinari: M’ha detectat TOT el maquinari. M’he quedat a quadres. Ni el Vista ho havia aconseguit. La tarja Wifi, la tarja gràfica, la tarja de xarxa …. tot ben configurat a la primera.
• Programari: Ubuntu per defecte instal·la un programari bàsic força complet. OpenOffice 2.3, Firefox, programes de correu, agendes. L’instal·lació de nous programes requereix anar a dos llocs diferents: Primer a Sistema->Administració->Gestió de fonts de paquets, i indicar que vols baixar ( coses proposades per Ubuntu, coses proposades per la comunitat, coses “potser no tant estables” … i descartats els programes “en fase de probes” ). Un cop fet això, descarregar nous programes és un moment si i només si saps el que busques.
• Software privatiu: Per defecte Ubuntu no instal·la res que no sigui pròpiament software lliure. Això fa que ni el reproductor de mp3 funcioni, ni pugui aplicar tots els efectes gràfics si tens una NVidia, o instal·li el Java del GNU en comptes de l’oficial, i hi hagi programes que no funcionin. Però si configures bé les fonts de paquets, s’instal·len soles al primer ús ( excepte el Java ).
• Rendiment: Això és el que m’ha deixat més descol·locat: La meva màquina és MOLT potent … Ubuntu arrenca en la metitat de temps que el Windows Vista. Copia fitxers molt més ràpid que el Windows Vista. Arrenca les aplicacions molt més ràpid que el Windows Vista. I pots estar comprimint un fitxer de 4,4Gb, escoltant un mp3, copiant 30Gb entre dos discs durs, navegant per internet amb el Firefox, i estar amb l’eclipse (Java) obert … i que no et digui que s’està quedant sense memòria!!!!! Uau!!! I a sobre poder treballar de forma més o menys fluida amb tot.

Conclusions:

• Pros: És la distribució Linux més completa que he vist. Amb molta diferència.La facilitat d’ús és sorprenent, les actualitzacions i el programari inclós per defecte. Molt bona feina.
• Contres: De bon principi requereixes una molt bona ADSL per a poder completar el sistema, inclou moltes coses però n’hi falten. A la resta del mòn no és un problema, però a Espanya, amb les linies ADSL que hi ha, si. Per completar el sistema cal que sàpigues qué vols, si no és una mica complicat trobar el que busques entre tants i tants paquets.

Bé, en qualsevol cas, ara haurem de veure si puc treballar només amb Linux i una màquina virtual VMWare amb Windows, però “a priori” n’estic molt content.

Compartir

Al mòn hi ha empreses prou conegudes per la seva boracitat als tribunals de justícia. Són empreses, normalment americanes, que per qualsevol motiu acaben amb judicis espectaculars que duren anys i mouen milions. Tots hem vist Microsoft en molts judicis ( la majoria d’ells, contra ella ), però també hi han estat Apple ( casos contra Microsoft i Apple Music, per exemple ), IBM ( contra Microsoft o SCO, per exemple ) … i un llarg etcetera.

Però en el mòn dels videojocs amb prou feines recordo cap cas de judici. Només algun puntual entre petites empreses per plagi. Però avui m’he assabentat d’una notícia en aquest sentit: Nintendo ha demandat una empresa productora i distribuidora d’aparells que permeten copiar, distribuir i jugar a jocs piratejats en les consoles Nintendo DS i Wii.

La companyia és la Supreme Factory  Limited, una empresa de Hong Kong, però Nintendo ha carregat armes i ha anat pujant pels propietaris i accionistes d’aquesta empresa hongkongiana fins arribar a una empresa francesa, Divineo, principal distribuidora d’aquests productes a Europa.

Ninento ha demanat al tribunal de Hong Kong que obligui a Divineo a aturar la venda d’aquests productes, si no la seva total activitat.

Ja veurem com acaba això. Jo a Divineo hi vaig comprar un accessori que permet convertir la Nintendo DS en una completa plataforma multimèdia ( veure imatges, videos, escoltar mp3, usar els propis programes ) i si, també jugar a jocs descarregats per internet sense problemes. No serà que no hagi comprat jocs de Nintendo DS … però reconec que el Puzzle Leage DS m’ha agradat i no l’he comprat … ( l’únic, la resta sòn tots originals)

En fi, ja veurem com acaba tot! De moment només cal veure que nintendo, quan dispara ho fa fort:

• La Nintendo (NES) original podia incoporar una mini-pistola per jocs d’apuntar i disparar.
• Sega va respondre en la seva Mega-drive treient una petita Uzi: Una metralleta de forma i mida similar a una pistola un pel més gran.
• La resposta de Nintendo a ser treure per la Super Nintendo el Super Scope: Un bazooka per apuntar i disparar.

Ningú fins ara ha superat el Bazooka de la Super Nintendo, tot i els rumors insistents que o bé SNK per la seva Neo Geo, o Sony per la seva PlayStation estaven disposades a treure un tanc amb míssils terra-terra i terra-aire per les seves consoles.

Compartir

Prou! Prou! Ja està, ja me n’he cansat! És l’última vegada que el Windows Vista em diu que “no hay memoria suficiente” quan estic obrint el tercer fitxer PHP amb el Dreamweaver ( té 2Gb de ram, per més que el fitxer tingui més de 1500 línies és intolerable ). És l’última vegada que vull connectar el Windows Vista a una xarxa amb SSID oculta i no em deixa. És l’última vegada que el Windows Vista triga 5 minuts a calcular-me quant de temps trigarà a copiar un fitxer … que després copia de 2 minuts … bé, l’última vegada amb el meu ordinador.

Ja, ja havia deshabilitat totes les opcions pròpies del Windows Vista: l’User Agent Control, que em preguntava 25 vegades “si estava segur” de que volia fer el que volia fer. Ara li diria SI, estic segur. També el nou sistema de gestió de memòria. També l’Aero, l’interfície pseudo-3d amb transparències que feia que obrir qualsevol programa de disseny gràfic fos un autèntic infern. Ja ho tenia tot desactivat, però tot i així té massa coses. He tingut tanta paciència com tenia amb Linux fa temps i que acabaven tots de la mateixa manera: Desinstal·lats.

Faré com tanta gent i abandonaré el Vista per quan el Windows Vista SP1 ( en teoria, aquest febrer ) sigui una realitat estable i corregeixi TOTS aquests errors.  Per desgràcia per Microsoft, amb el portàtil venia un Windows Vista Home premium i no em deixen fer el “downgrade” provisional, al que s’han acollit milers de persones: Instal·lar un XP mentre no surt una versió més decent.

I com que no tinc tants diners com per comprar una llicència de XP:

Busco un Linux que sigui fàcil d’instal·lar i mantenir. No sòc un nounat en el mòn Linux … m’encanta la Slackware, però no puc permetre’m perdre 1 setmana acabant de configurar aquella tarja de so. Sí, ho sé, la Slackware és això, però per això en busco una altra. Quines alternatives he estat mirant?

• OpenSuSE:  Germano-nord-americana. Molt bona, i sembla que funciona prou bé. Però no m’acaba de convèncer.
• Fedora core 7: Nord-americana. LA distribució a la que miren totes. Però no sé … L’objectiu és vendre la distribució més professional i em fa cosa que la gratuïta es quedi a mitjes tintes.
• Ubuntu 7.10: Sudafricana. Habia probat dues vegades abans KUbuntu i Xubuntu, i ambdues tenien errors “garrafals” (desconfiguració del menú, desaparició de menús si escollies un idioma que no fos l’anglés). Finalment probaré l’original Ubuntu, en la versió “setmana passada” que tant bones crítiques està tenint.
• Mandriva One 2008: Francesa. La coneixia de quan es deien Mandrake i Connectiva. I m’agradava ja aleshores. Sembla ser que han millorat.
• Guadalinex: Andalusia. Curiosament la Junta de Andalucía ha apostat fort per aquest sistema i es veu que funciona prou bé.
• MoLinux: Castella la Manxa. Va ser per mi la gran sorpresa. La considero la millor de les distribucions Made in Spain. Faltarà veure si en el meu portàtil i en un entorn real dona prou de si.

Alguna idea? Suggeriment?

Compartir