Les llengües es moren

1 Octubre 2007

Mapa de llengüesSegons un reportatge del National Geographic, les llengües del mòn agonitzen. Fa 500 anys existien vora 14.000 idiomes diferents. En aquest mig mileni s’han extingit la meitat de llengües. En queden 7.000. Però en acabar el segle (any 2.100) es calcula que s’haurà extingit la meitat d’aquestes, en quedaran vora 3.500.

Les causes d’aquesta extinció sòn varies i diverses: L’emigració i despoblació de moltes zones n’és una d’elles, però la que més influeix és el desprestigi social, la falta de respecte envers els seus parlants o l’idioma en si. Així l’article apunta exemples com l’imposició de l’espanyol a Bolívia ( un país amb més llengües que tot europa sencera ), o l’anglés per sobre les llengües dels nadius americans via un profund desprestigi social: No s’ensenya a les escoles, no es fa servir desde cap institució … etc …

La pèrdua d’un idioma pot semblar una cosa beneficiosa per aquells que consideren que així la seva llengüa és més gran ( com succeeix amb l’anglés o l’espanyol ) al guanyar més parlants. També per simplificar la comunicació ( i estalviar uns pocs euros en traduccions ), però el cert és que la pèrdua d’un idioma és una pèrdua immensa de coneixement.

En la majoria d’idiomes es reflecteix perfectament una tradició i costums de milers d’anys, marcats per esdeveniments històrics. Es perd part de l’història, però també coneixements científics. Llengües bolivianes que cataloguen milers de plantes medicinals i els seus efectes que la ciència encara no ha fet estan desapareixent. El llenguatge que empren les tribus de la micronesia i amb la que es transmeten coneixements nàutics que els permeten navegar sense perdre’s pel mig de l’oceà (-sense referències visuals-), i sense fer servir brújola, també.

I no cal anar tant lluny: L’hungarés distingeix més de 40 formes de còrrer. Els lapons desenes de tipus de “blancs”. Traduïr fidelment un llibre finés resulta pràcticament impossible per la quantitat de “fruits silvestres” que hi ha allà i que, aquí, no.

Esperem que s’hi pugui posar remei. I com diu la dita:

Conte contat, conte acabat.