Yes! Si! Ya! Oui! Da! Òc! L’odio … tinc apple atravessada. Aquesta maleïda marca.
La meva relació d’odi va començar ben jovenoi, quan amb 16 anys entrava a la facultat de químiques. A la primera assignatura d’informàtica ( en la que per cert, hi tinc l’únic excel·lent que vaig treure en aquella carrera ), feiem una part del temari “aprendre a usar un full de càlcul, amb Lotus 1-2-3 per Mac versió …. Res del que feiem es podia llegir en un PC, dur a casa, o al revés. Evidentment en disquets.
Poc després, a la facultat mateix, en el simulador de química quàntica, ens trobàvem amb el mateix problema. Aprèn a simular els orbitals mol·leculars i a fer servir el Mac. El més divertit era fer sonar el “Qwak” ( alarma del mac que sonava com un ànec ) a mitja classe.
Passat d’aquí, amb un amic vàrem anar a renovar una xarxa d’ordinadors ( d’allò que se’n diu feina “en negre” ), on vàrem suar i plorar per poder actualitzar un Mac ( amb les peces al triple de preu “de fàbrica” per ser Mac ), i conectar-lo a la xarxa TCP/IP ( ja no demanàvem el NetBIOS per compartir recursos amb el Windows ).
Així s’iniciava la relació d’odi amb els Mac: Els Mac anaven a la seva bola, amb els seus estàndards, amb la seva forma de treballar.
Poc després una altra experiència negativa … havia d’anar a instal·lar a una empresa un programa que havíem fet on jo treballava. El problema és que el programa era “només Windows”, i l’empresa tenia “només Mac”. Així que ja veus barallant-nos amb el Virtual PC i les connexions de xarxa. I no preguntessis pas per què aquell desgavell. I les setmanes que vaig perdre fent aquella instal·lació ( era l’únic que havia tocat un mac a la meva empresa )
Ja amb l’odi profund cap a l’entorn Mac ben desenvolupat vaig canviar la feina i vaig anar a petar en un lloc ple de seguidors de la marca. A la pregunta: “Què és el que més t’agrada d’un mac?” La resposta és, uniformement, “l’aspecte”. I evidentment, no els facis pensar res “Mac és el millor”, “El sistema de treballar d’apple és perfecte”, “En comptes de fer una xarxa gigabit ethernet, fes una firewire”. També és típic, quan et donen un CD que només s’obre amb Mac per alguna de les múltiples incompatibilitats ( multisessió tancada, format HFS+, caràcters no vàlids en Windows com * o ? ). La resposta és: “Es que el Windows és tant limitat! si tothom fa servir Mac!!!!”.
Es clar, ells no han de resoldre els problemes de compatibilitat … en qualsevol cas, hi ha una cosa que és certa: Cada cop el Mac treballa més com un PC. Ara els ratolins ja tindran segon botó ( però de disseny ). Ara el hardware és el mateix que en un PC. Ara ja graben en formats més o menys estàndard (ISO 9960, FAT32 per USB) i comparteixen fitxers de forma estàndard ( SMB, UFS ). I fins i tot el Safari, que feina servir el “seu” HTML i el “seu” javascript s’està passant a l’estàndard.
Els temps ens dona la raó. APPLE MORIRÀ!!!
Pd - Aquest post ve després d’haver-me estat barallant hores amb una iPod.
Publicat per elrohir
