Extra Harry Potter

23 Novembre 2007

Harry PotterVols fer d’extra en la popera pel·licula de Harry Potter?

Cada setmana JKRowling publicarà una pregunta sobre la sèrie al portal MSN al Regne Unit. D’entre tots els encertants a les preguntes, se sorteja un paper d’extra a la pel·lícula de Harry Potter i el príncep mestís.

Voldras patir en les teves carns l’ira de Lord Voldemort? El 20 de desembre se sabrà el guanyador … bon regal de Nadal!


Patents de programari

23 Novembre 2007

LladreDe fa temps que al món informàtic hi ha una gran batalla: Les patents de programari. En què consisteixen? Bàsicament l’idea és que quan algú troba alguna forma de resoldre un problema informàtic, o una idea innovadora de fer les coses, pot patentar-ho, i qualsevol que faci ús de la seva forma de solucionar el problema o la seva innovació, li ha de pagar uns royalties.

Fins aquí, pot semblar que una patent és una cosa bona i lògica. El problema ve quan surten els espavilats. Els espavilats sòn tots aquells que patenten coses trivials … “com dibuixar un cuadrat a la pantalla” o “fer clic” són coses patentades … després de ser inventades per d’altres persones. Realment és una innovació? És un nou métode de resoldre un problema complicat?

A Europa les patents sobre programari no són legals, i no per que comisaris europeus no ho hagin intentat. L’oposició a Europa és molt, molt gran. Als estats units, on si són legals, existeix una autèntica indústria de patents: Empreses que no programen una sola línia de codi, que no ofereixen cap solució informàtica, simplement que tenen a gent pensant en noves idees … o idees ja existents i no patentades … patentar-les … i viure d’elles.

El negoci és molt lucratiu. Per exemple, Burst.com és una empresa que l’any 2002 promovia una cosa en aquells moments innovadora: Vídeo sota demana per internet. I va patentar coses necessàries per implementar aquesta tecnologia. Microsoft també ho va començar a fer, i … demanda al canto. Fa poc Microsoft i Burst van arribar a un acord, per 60 milions de dólars, Burst.com retirava la demanda. Aquests diners Burst els ha fet servir per atacar després Apple, a la que demanava una quantitat similar, però els advocats d’Apple van aconseguir demostrar que 14 de les 36 patents per les que era demandada eren trivials (no suposen un invent i, per tant, no hauria d’haver estat patentat). Al final, Apple, per poder usar les 22 patents restants, haurà de pagar la xifra de 10 milions de dòlars a Burst.com. Són diners? Molts. Però sabeu qui n’és el principal benecifiari? No, Burst.com no, els advocats. D’aquests 10 milions, 6.5 milions aniran als buffets d’advocats especialitzats en patents.

El negoci de les patents de programari no són un negoci pels informàtics. Tampoc una solució o una eina eficaç per les empreses informàtiques que viuen del sector. Són un negoci pels advocats i les empreses carronyeres que volen viure d’elles. A cos de rei.