En una de les llistes a les que estic subscrit, una on practicar l’occità, s’ha iniciat un nou fil en el que es discuteix la diferència entre el verb ser i el verb estar en català. En occità, com en francès, el verb estar ha desaparegut. I he redescobert que el català i el castellà tenen usos molt diferents per aquest verb, que feia servir però se m’havia oblidat el perquè.
En català la diferenciació és similar a la que es produeix en l’italià estàndard … el verb ser indica una cosa immediata, mentre que el verb estar indica una durada en el temps.
Així, si algú truca per telèfon a casa i surt amb la frase:
- Hola, està en Gabriel?
La resposta correcta seria
- Si, si està, però ara no hi és.
Traducció 
: Si, si que viu aquí, però en aquests moments no és per aquí.
Tot i que a Barcelona l’ús del ser l’estar s’està equiparant al que en fa el castellà, encara és força habitual notar aquesta diferenciació.
