Ca n’Elrohir

Ara he vist la llum! Ara entenc el “perqué”. No tinc pràcticament visites d’Andorra a cap de les webs. I les webs que he visitat d’andorra, normalment estan en estat de semi-abandó. D’acord que hi ha pocs andorrans, però crec que el pressupost arriba com per fer una mínima infraestructura digna.

Ara he entés “el perqué” de tot plegat. A andorra només opera una única companyia de telecomunicacions: STA. Aquesta companyia té l’exclusivitat del servei d’internet d’aquest petit país. I com a única operadora, té uns preus que espanten.

L’ADSL Empresa 4Mb costa 139€/mes … i el Particular de 4Mb 129€ ( no us penseu ). A més, teniu el tràfic “nacional” il·limitat ( recordeu, estem parlant d’Andorra ), i l’internacional limitat a 10Gb mensuals. A més, el kit autoinstal·lable té un cost de 50€.

Una IP fixa té un cost de 600€ al mes, sota la prohibició contractual d’establir-hi servidors FTP o Web (només us intern de l’empresa ). Si vols fer aquests serveis cal contractar-los, o bé a preu abusiu dins d’andorra, o bé sabent que a 10Gb et tallaran la conexió fora d’ella.

Tot i que la situació d’andorra hauria de despertar la nostra sol·lidaritat, no ens hem d’enganyar, nosaltres tampoc estem tant bé com aquestes dades ens farien pensar. Avui la comisaria europea de telecomunicacions ha avisat que a Espanya els usuaris d’ADSL paguen un 20% més que qualsevol usuari de la Unió Europea. (notícia)

Aclariment:  No cal recordar que Andorra sí és europa, però no forma part de l’unió europea.

De fa temps sento parlar d’una empresa anomenada GDI, que està arrasant a Amèrica Llatina, segons m’està semblant veure en els fòrums d’aquells països. Aquesta empresa bàsicament ven i hostatja dominis “.ws”, que venen indicant que “.ws” significa “website”, quan en realitat és el domini territorial per a “west samoa” ( samoa occidental ).

Això no seria una estafa ( doncs el domini .tv, que s’associa a “televisió”, en realitat és el domini territorial de Tuvalu ) si no fos per que no es ven com “tingues el teu domini ws”, si no per una acurada campanya de màrqueting en la que prometen que “tothom pot fer-se ric”, i “tothom pot aconseguir el que més desitgi”.

El procés consisteix en el següent:

• Tu compres amb ells un domini “elmeudomini.ws”, i ells te l’activen amb un portal web per defecte, molt senzill, i en el que pots editar els continguts. Aquest domini i aquesta micro-web et costa uns 10$ al mes. 120$ a l’any, xifra terriblement exagerada pel que s’ofereix.
• Amb el domini comprat, promociones la web de GDI, per a que d’altra gent s’hi apunti. Per a cada persona que s’hi apunti i pagui els 10$ al mes, a tu te’n donen 1$ cada mes.
• Així, fent números, surt que si tu refereixes a 5 persones i cada persona a 5 més, en 5 nivells aconseguiries guanyar més de 4000$ cada mes.

El model, com es pot veure, és clarament piramidal. El “video de presentació” d’aquesta estafa, està explicat per dos dibuixos que representen dues persones “fashion victims” que arriben a una super-oficina en un ferrari, amb matrícula de California, al vell mig d’un lloc ple de palmeres. Juguen amb les il·lusions de la gent, la cobdícia i els símbols de riquesa occidentals.

El problema d’aquest negoci és que es basa en que, al final, hi hauran molts pringats que pagaran els 10$ mensuals i no aconseguiran obtenir ingressos per compensar-los. Mentre que d’altres s’aniran fent rics.

Aquest model, per força, acaba arribant sempre al col·lapse: Al final, els pringats que paguen 10$ al mes amb la promesa de fer-se milionaris s’acaben donant de baixa. I tota l’estructura es ressent.  Mentrestant a GDI s’han fet multimilionaris, uns pocs han aconseguit fer força diners, i molts han perdut molts diners amb falses promeses.

Podeu veure el video-estafa amb les seves corresponents faltes d’ortografia.

Però no us imagineu fins a quin punt és diferent.  I expliquem el motiu.

Imagina’t que tens una pàgina web, o un blog. Publiques un tema (per exemple: aquest mateix), en el que comentes un tema candent. La gent fa ni que sigui un petit comentari, per exemple, “estan bojos aquests romans“. Com que aquesta frase pot resultar insultant per a algú ( els romans, per exemple ), aquest algú se sent ofés i et posa una demanda judicial per atemptar contra el seu honor.

Bé, vas a judici i aquí és on Spain is different:

• A la resta del món mundial: Es considera que el propietari d’una web no és responsable del que es digui als comentaris d’aquesta, fets mitjançant aportacions d’usuaris. En tot cas es pot exigir la retirada immediata dels comentaris ofensius.
• A Espanya: Com ha ratificat avui l’audiència provincial de Madrid, el propietari de la web és responsable legal dels continguts i comentaris que publiquin els seus usuaris. Sobretot si l’entitat ofesa és la SGAE o el seu president.

Des del nostre petit bloc, des de les meves webs, vull expressar el sentiment d’indignació que aquesta sentència em provoca, doncs tot i que és responsabilitat del webmestre moderar els comentaris que puguin resultar ofensius, no és propietari dels drets ni responsable d’aquests comentaris, que pot fins i tot no compartir.

Acompanyo solidariament en Krusher, responsable de la Frikipedia, després de rebre aquesta sentència judicial.

En fi, ara ja ho sabeu, si el vostre web/bloc està sota jurisdicció espanyola, procureu que els comentaris no puguin ofendre a ningú …

Fa dies que, quan entro a ING Direct, m’apareix un súper bànner abans de poder fer res en que se’m demana que activi la meva tarja visa. I quina tarja Visa si jo no tinc tarja de crèdit? Ni en vull!!! Però bé, ometia aquest bànner i continuava operant normalment.

Avui he descobert el misteri. He rebut una carta amb una tarja Visa Or al meu nom, amb un petit paper dient-me que absolutament tot són avantatges.  Que si puc treure diners del 4B que vulgui, que si puc fraccionar gratuïtament els pagaments, que … en fi … tot beneficis per a mi. Generositat absoluta.

Per més que he volgut no he sabut llegir enlloc quin tipus d’interès m’apliquen si caic en el crèdit. Tampoc he sabut llegir quines despeses ni comissions hi havia per fraccionament, per impagats, etc … Suposo que just abans d’activar-la sortirà un super-formulari amb tot de text que ni et llegeixes amb tota aquesta informació.

El que si que he vist és que si anava a “les meves tarjes”, aquesta Visa Or ja apareixia, com a “no activada”, però estava allà.

Tampoc he trobat cap botó per dir “no la vull”.