Moltes vegades ens hem dit que el domini “.cat” és molt car … doncs he triat una sèrie de països a l’atzar per comprovar-ne els preus d’orígen ( és a dir, el que costen allà ), tenint en compte que l’euro està pels núvols.

La conclusió és que el domini .cat sembla ser car ( de 65 a 120€/any segons el registrador ), tot i que ho és relativament. Cal pensar que en alguns d’aquests dominis s’estableixen condicions, de tal forma que en uns quants d’ells cal un representant que tramiti la paperassa i es personifiqui a la seu de NIC d’aquell país. Això fa que el cost real d’alguns dominis superi els 300€, si no directament tenir una empresa en aquell país.

Podeu veure un article amb els preus dels dominis .cat

Compartir

Si, jo em pensava que aquest any ja ho havia vist tot … però no! sempre, en qualsevol cas, et poden sorprendre.

• Microsoft recomana no fer còpies de seguretat de les teves dades fent servir el seu Windows Vista Home Server, que costa uns quants centenars d’euros, per que és sabut que les fa malbé. Si si, després de gastar-te una pasta en un servidor per casa ( calia? ) resulta que el sistema de còpies de seguretat fa malbé els fitxers.[article]
• És improbable que si us dic Romanicu Velcea us soni d’alguna cosa. I si us dic que és una petita ciutat romanesa us quedeu exactament igual. I si aquesta petita ciutat Romanesa resulta ser la capital mundial del frau a internet? Doncs si! Curiosament el frau no ve de la Xina … o de Nigèria … si no de Rumania. Agents secrets de tot el món hi estan treballant per desarticular les xarxes que operen des d’allà. Fins i tot eBay hi ha enviat els seus propis investigadors. [article]
• Crisi: Com ja he dit em pensava que ho havia vist tot. Ahir, per la tele, denunciaven que havien començat les rebaixes “camuflades” en ofertes, i els botiguers queixant-se que la venda havia baixat entre un 30 i un 40%. I la immobiliària “habitat” posposant el pagament de més de 300 milions d’euros als bancs. Tot just passejant, amb la meva dona i el meu fill, vàrem veure un entresol “en venda”, amb els finestrals oberts de bat a bat, i la gent que s’aturava a veure’l … o al pis o a dues formes gens sinuoses fent-allò-que-en-aquest-bloc-no-es-pot-dir davant de la finestra. Si més no una tècnica diferent de vendre un pis.

Compartir

Aprofitant que al govern espanyol aquest any li sobren molts diners, i surt més a compte fer anuncis de televisió que arreglar escoles i hospitals, ha decidit fer una altra “acció” mediàtica:

A partir del 15 de Gener del 2008 qualsevol “jove” espanyol de menys de 30 anys podrà sol·licitar gratuïtament un domini “.es” (només 1) i, si ho vol, accedir també gratuïtament a un hostatjament o eines web com blocs o similars.

La promoció només és gratuïta només el primer any

Compartir

Compartir

Moltes vegades he comentat que la gent descarta visualment la publicitat pràcticament sense ni pensar-hi. Ho fa d’una forma totalment automàtica i que, per això, cal que la publicitat estigui prou propera al contigut i estigui, o bé integrada o bé destacant-la.

Fa dies un amic va publicar un experiment al seu bloc : lomoxio.net … que reprodueixo aquí,doncs és força escaient. Aquest experiment el va proposar un psicòleg ara fa força anys. Mira aquest video: L’objectiu és comptar quantes vegades es passa la pilota l’equip blanc.

Quantes vegades se l’han passat? La solució, en els comentaris Pero no hi aneu sense mirar el video!!!!

Compartir

Comprar un telèfon mòbil a Espanya fa poc es va tornar “una mica” més complicat: Cal que al comprar un número, la persona s’identifiqui, pas que no era imprescindible si compraves una tarja ( és a dir, podies tenir un telèfon i ser completament anònim ). Això era aprofitat, bàsicament, per les màfies per a no ser localitzats.

Tot i això Yoigo, en la seva campanya per captar clients, proposa una nova fòrmula: En més de 30.000 quioscs es podrà comprar una tarja (sense terminal) amb un número de telèfon Yoigo ja activat, apunt per començar a trucar. Això si, caldrà deixar les nostres dades al quiosquer “imperatiu legal”.

També Yoigo a la seva web ofereix un comparador de tarifes. Li indiques quantes trucades has fet i quant de temps han durat ( en total ) i et diu quan t’haguessin costat amb Yoigo. Això, impossible de fer en qualsevol altre companyia degut a la gran quantitat d’ofertes, plans i tarifes, pot ser una “ajuda” per a decidir-se.

Res més fàcil per canviar de telèfon o, si més no, provar-ho.

Per cert, telefònica se la té jurada a Yoigo. Trucar des d’un Fix o un Movistar a un telèfon Yoigo és més car que a un Vodafone o un Orange. Això no passa des d’altres companyies … però tots sabem que la CMT (Comissió del mercat de les telecomunicacions ) sap el que es fa …

Compartir

El problema sembla ser que venia pels paràmetres del KeepAlive de l’Apache.

Què és el keepAlive?

Fa temps, quan una persona demanava per una pàgina, el navegador web es connectava al servidor, demanava la pàgina, i se la descarregava. Mostrava la pàgina, i si aquesta necessitava 5 imatges, es tornava a connectar, es descarregava una imatge, es desconectava. I així fins a carregar tots els elements que fan una web.

Ara ( de fet amb el protocol HTTP/1.1 ) , si el keepalive està activat, s’obre una connexió per demanar la pàgina, i aquesta queda oberta esperant més peticions, així per cada element no s’ha de negociar un “obrir connexió-tancar connexió”, accelerant internet.

D’on venia el problema?

Apache duu el KeepAlive activat per defecte ( KeepAlive on ), i una sèrie de paràmetres:

• MaxKeepAliveRequests: (100). Vol dir que per defecte, només hi haurà fins a 100 connexions actives. La número 101 o bé donarà error o bé s’haurà d’esperar a que alguna acabi.
• KeepAliveTimeout: (15). Aquest és el temps que una connexió estarà oberta esperant que el client li demani més coses abans de tancar-se. Si el client no li demana res, estarà 15 segons penjada fins que pugui ser utilitzada per algún altre client.
• MaxClients: Com que no se m’acudeix com definir-ho,ho copio en anglès .. This parameter defines how many simultaneous request can be served.

Sembla ser que el problema s’ha minimitzant augmentat el MaxKeepAliveRequests, reduïnt el KeepAliveTimeout ( a 5 segons ), i augmentant el MaxClients. I sembla ser que això ha funcionat i ara per fi puc veure que a la web hi ha més de 500 jugadors online ( 703 va ser el rècord d’ahir ). Després, estic convençut, el problema serà estrictament de RAM.

Update: Poz’no …. això millora la situació però tampoc acaba de ser això …

Compartir

En els fòrums d’AdSense ho veig cada vegada més, a mesura que la situació econòmica empitjora: Gent que no sap ni que és una web i es munta “la seva” amb l’única intenció de posar-hi publicitat de Google AdSense. Però el “problema” no és aquesta gent, si no la que a més intenta “enganyar” el cercador.

En general, no és gens difícil trobar webs l’únic objectiu de les quals és tenir publicitat de Google, amb un contingut mínim o nul, que s’escapen al control de l’empresa. I tampoc és gens difícil trobar a gent que només posar els anuncis de Google començen a demanar a tots els amics i companys que hi entrin i hi facin “clic”, sobretot quan se n’adonen que si ho fan ells mateixos poden sortir amb el compte “tancat”. Tampoc webs que no es tallen “pincha sobre la publicidad para descargar este documento” (encara que sigui fals) o encara pitjor, les webs que promocionen “No hacer nada = dinero”, i basen tot el seu “potencial” en fer que la gent faci clic sobre els anuncis.

El problema de tot això és que els diners no surten de cap lloc. Jo faig servir AdWords i em repateja veure que un anunci meu surt en alguna d’aquestes pàgines: Si s’hi fa clic, em toca pagar uns diners que -no- m’aporten ni tansols un usuari més.

Si això continua pujant, algunes empreses optaran a no anunciar-se a la xarxa de continguts ( AdSense per a webs ), amb el que mataran el que és l’única font d’ingressos de moltes webs que -si- fan les coses ben fetes.

De moment aquestes webs, tot i fer mal, són minoritàries. Però si Google no vigila, algun dia es trencarà la balança.

Compartir

Com a petit empresari d’internet, i sense perjudici del que pugui passar avui a la votació definitiva, m’agradaria exposar la meva opinió sobre el cànon digital. El trobo incoherent i insolidari.

Incoherent per que no entenc amb quin criteri s’aplica aquest cànon. D’una part ens trobem que s’aplica a les gravadores de CD i DVD, als reproductors de CD i DVD i als mateixos CD i DVD. És a dir, a l’aparell que permet gravar, al que permet llegir, i al mateix suport. D’altra banda, s’aplica a impressores, escànners … però al paper no? Els criteris amb els que s’ha decidit aplicar no són gens clars.

Insolidari per que només contempla el cànon dels autors i editors afiliats a la SGAE. Autor també ho és l’escriptor, i aquest no cobrarà per cada impressora, escànner o full de paper que es vengui al país. Autor també ho són el fotògraf i el pintor, i no cobrarà per cada càmera digital, escànner, impressora de fotos, marc digital o samarreta en el que es pugui reproduir (o estampar) la seva obra.

El cànon és justificat per la SGAE com a compensatori pel dret de la còpia privada. I em pregunto: Si cal “compensar” aquest dret, no n’hi hauria prou d’apujar el preu de l’original? ( CD, DVD, fitxer mp3 ), doncs algú que no tingui aquest original no té aquest dret (de fer la còpia privada).

La meva humil opinió és que el cànon, o s’hauria d’aplicar amb un mateix i únic criteri en quant a dispositius( es penalitza el suport o els aparells necessaris per a gravar i reproduir la informació del suport … o tot!  ) i amb un únic criteri en quant a autors ( músics, però també escriptors, pintors, fotògrafs, escultors, grafistes, programadors informàtics, directors de cinema, etc … ).

Compartir

És oficial … Peter Jackson filmarà “El Hobbit” i una pel·lícula en forma de “saga” d’aquesta, segons he pogut llegir per internet.. Començaran a filmar ambdues simultàniament el 2009, per estrenar-les del 2010 i el 2011 respectivament.

Em sembla genial la incorporació d’”El Hobbit” a la saga de pel·lícules d’aquest genial autor.  I espero que estigui a l’alçada de les circumstàncies. El que ja no veig tant clar és aquesta “seqüela” inventada per algú …

El llibre del Hobbit em va acompanyar a l’Hospital, quan Gabriel tot just acabava de nèixer. Me’l vaig llegir en 3 dies.

Esperem que estigui tot a l’alçada!

Compartir