De fa temps que sóc un admirador de la saga “The Legend of Zelda”. La primera vegada que Link i Zelda van passar per les meves mans, va ser a principis de tenir la Super Nintendo … l’any 96? … amb “A link to the past”. Recordo que la impressió va ser negativa: En anglès, un joc de seguir pistes i buscar objectes, amb alguns (pocs) enemics … van passar un parell de setmanes, hi vaig tornar a jugar, i em va encantar. Em va enganxar no-recordo-quantes-hores fins que vaig completar el joc ( és a dir, trobar-ho tot, i passar-ho tot ).
La versió del Zelda per a Nintendo DS aconsegueix uns nivells d’addicció que són similars als d’aquest primer joc: M’ha encantat. Aquest cap de setmana, per fi, me l’he passat, tot i que encara em manquen coses per trobar.
Pros:
- És terriblement addictiu
- No perd en absolut l’esperit dels Zelda
- És el primer joc fora del Puzzle Leage DS en que veig que controlar amb el llapis millora l’experiència ( és a dir, és més divertit ).
Contres:
- És molt més senzill que versions anteriors.
- És molt més curt que en versions anteriors.
- La música no impacta tant …
Quan dic que és més senzill em refereixo que l’aventura pràcticament segueix un ritme linial. Vas obrint-te camí a poc a poc però sempre d’una única forma possible, de tal forma que una aventura et condueix de forma inequívoca a la següent. En els Zelda anterior això no passava, i recordo que, a la Super Nintendo, m’era més fàcil passar-me el castell “6″ abans que el “5″.
Hi ha tres punts en aquest Zelda que considero crítics, i que et deixen encallat. Però no per la seva complicació, si no per que són coses que no dedueixes a simple vista.
- Quan arribes a l’illa de l’endevina, has d’entrar al temple. A l’entrada, una inscripció et diu que has d’apagar les dues torxes que hi ha per a entrar. La fada et diu que cal que busquis alguna cosa per apagar-les. No fa falta que et tornis boig buscant res ( no facis com jo ) … has de bufar sobre el micròfon de la Nintendo DS.
- El segon cop que entres al temple del Rei del mar, et trobes un mapa amb un punt. En aquest moment la fada t’indica que has de marcar el punt sobre el teu mapa. No pots dibuixar al mapa. Tampoc pots sortir de la sala. Què fas? Doncs tancar la Nintendo DS de tal forma que els dos mapes ( el que de la part superior i el de la part inferior ) quedin un sobre l’altre. Tornes a obrir la Nintendo DS i tot perfecte. Per endevinar-ho!!!
- El tercer cop que entres al temple del Rei del mar, el ferrer t’indica que hi ha una porta en que has de dibuixar el signe de la “triforça” ( els tres triangles ) sobre la porta. Però s’oblida de dir-te que CAP traç es pot solapar. Si no pots estar-te hores intentant fer el dibuix i no sortir-te’n. Comença per la part de dalt, baixa per l’esquerra, i a mig camí, fes la part interior … tornaràs al punt de partida.
Els tres punts més difícils són, precisament, deguts a causes alienes al propi joc. Fora d’això, és magnífic!!! 
Publicat per elrohir
