Ca n’Elrohir

En els fòrums d’AdSense ho veig cada vegada més, a mesura que la situació econòmica empitjora: Gent que no sap ni que és una web i es munta “la seva” amb l’única intenció de posar-hi publicitat de Google AdSense. Però el “problema” no és aquesta gent, si no la que a més intenta “enganyar” el cercador.

En general, no és gens difícil trobar webs l’únic objectiu de les quals és tenir publicitat de Google, amb un contingut mínim o nul, que s’escapen al control de l’empresa. I tampoc és gens difícil trobar a gent que només posar els anuncis de Google començen a demanar a tots els amics i companys que hi entrin i hi facin “clic”, sobretot quan se n’adonen que si ho fan ells mateixos poden sortir amb el compte “tancat”. Tampoc webs que no es tallen “pincha sobre la publicidad para descargar este documento” (encara que sigui fals) o encara pitjor, les webs que promocionen “No hacer nada = dinero”, i basen tot el seu “potencial” en fer que la gent faci clic sobre els anuncis.

El problema de tot això és que els diners no surten de cap lloc. Jo faig servir AdWords i em repateja veure que un anunci meu surt en alguna d’aquestes pàgines: Si s’hi fa clic, em toca pagar uns diners que -no- m’aporten ni tansols un usuari més.

Si això continua pujant, algunes empreses optaran a no anunciar-se a la xarxa de continguts ( AdSense per a webs ), amb el que mataran el que és l’única font d’ingressos de moltes webs que -si- fan les coses ben fetes.

De moment aquestes webs, tot i fer mal, són minoritàries. Però si Google no vigila, algun dia es trencarà la balança.

Com a petit empresari d’internet, i sense perjudici del que pugui passar avui a la votació definitiva, m’agradaria exposar la meva opinió sobre el cànon digital. El trobo incoherent i insolidari.

Incoherent per que no entenc amb quin criteri s’aplica aquest cànon. D’una part ens trobem que s’aplica a les gravadores de CD i DVD, als reproductors de CD i DVD i als mateixos CD i DVD. És a dir, a l’aparell que permet gravar, al que permet llegir, i al mateix suport. D’altra banda, s’aplica a impressores, escànners … però al paper no? Els criteris amb els que s’ha decidit aplicar no són gens clars.

Insolidari per que només contempla el cànon dels autors i editors afiliats a la SGAE. Autor també ho és l’escriptor, i aquest no cobrarà per cada impressora, escànner o full de paper que es vengui al país. Autor també ho són el fotògraf i el pintor, i no cobrarà per cada càmera digital, escànner, impressora de fotos, marc digital o samarreta en el que es pugui reproduir (o estampar) la seva obra.

El cànon és justificat per la SGAE com a compensatori pel dret de la còpia privada. I em pregunto: Si cal “compensar” aquest dret, no n’hi hauria prou d’apujar el preu de l’original? ( CD, DVD, fitxer mp3 ), doncs algú que no tingui aquest original no té aquest dret (de fer la còpia privada).

La meva humil opinió és que el cànon, o s’hauria d’aplicar amb un mateix i únic criteri en quant a dispositius( es penalitza el suport o els aparells necessaris per a gravar i reproduir la informació del suport … o tot!  ) i amb un únic criteri en quant a autors ( músics, però també escriptors, pintors, fotògrafs, escultors, grafistes, programadors informàtics, directors de cinema, etc … ).