Ca n’Elrohir

Com a petit empresari d’internet, i sense perjudici del que pugui passar avui a la votació definitiva, m’agradaria exposar la meva opinió sobre el cànon digital. El trobo incoherent i insolidari.

Incoherent per que no entenc amb quin criteri s’aplica aquest cànon. D’una part ens trobem que s’aplica a les gravadores de CD i DVD, als reproductors de CD i DVD i als mateixos CD i DVD. És a dir, a l’aparell que permet gravar, al que permet llegir, i al mateix suport. D’altra banda, s’aplica a impressores, escànners … però al paper no? Els criteris amb els que s’ha decidit aplicar no són gens clars.

Insolidari per que només contempla el cànon dels autors i editors afiliats a la SGAE. Autor també ho és l’escriptor, i aquest no cobrarà per cada impressora, escànner o full de paper que es vengui al país. Autor també ho són el fotògraf i el pintor, i no cobrarà per cada càmera digital, escànner, impressora de fotos, marc digital o samarreta en el que es pugui reproduir (o estampar) la seva obra.

El cànon és justificat per la SGAE com a compensatori pel dret de la còpia privada. I em pregunto: Si cal “compensar” aquest dret, no n’hi hauria prou d’apujar el preu de l’original? ( CD, DVD, fitxer mp3 ), doncs algú que no tingui aquest original no té aquest dret (de fer la còpia privada).

La meva humil opinió és que el cànon, o s’hauria d’aplicar amb un mateix i únic criteri en quant a dispositius( es penalitza el suport o els aparells necessaris per a gravar i reproduir la informació del suport … o tot!  ) i amb un únic criteri en quant a autors ( músics, però també escriptors, pintors, fotògrafs, escultors, grafistes, programadors informàtics, directors de cinema, etc … ).