Fa molt de temps que des de Catalunya es demanava poder tenir dominis propis a internet, el conegudíssim .cat concedit ara farà un parell d’anys (o tres) i el sempre denegat .ct. El domini .cat va ser aprovat el 16/09/2005, i es va posar en marxa el març del 2006.

En aquelles èpoques, just abans de ser aprovat el domini .cat, teníem un domini .es, per indicar que la web estava radicada/enfocada a Espanya, domini que depenia directament del Ministeri d’Indústria. Potser cal recordar una mica les condicions draconianes que calia superar per tal d’aconseguir un .es

• Ser titular d’una marca registrada o nom comercial a Espanya.
• Presentar tota la documentació a través d’un advocat
• Esperar que un jutge et concedís el domini
• Pagar una xifra mai inferior a 150€ ( de l’època )
• Esperar un temps “indeterminat” (mesos .. i al final el temps mig d’espera eren 2 anys)

N’hi ha prou en recordar el cas del domini internautas.es, domini sol·licitat l’any 2000 i no concedit, fins després de diferents judicis, l’any 2005. Aquesta situació va dur a que el domini espanyol … .es … fos el més impopular (amb menys presència … superat per Afganistan o el Vaticà) de la xarxa, arribant a mesos en que només es registraven 4 o 5 dominis.

Però curiosament aquesta situació va canviar quan la concessió del domini .cat es va fer inevitable, tot just abans del setembre del 2005. Després d’un periòde “restringit” per evitar casos de ciber-ocupació, des de l’Octubre del 2005 és possible registrar un domini .es lliurement, immediatament i pel mateix preu que un domini .com.

Suposo que seria de molt malpensar que el fet que es concedís l’autorització per crear el domini .cat va influir definitivament en aquest canvi -positiu i que aplaudeixo- del Ministeri d’indústria de l’època.

Anteriorment, els principals esforços del Ministeri Espanyol havien estat enfocats a desacreditar el .cat … que si el .es ens representa ja a tots  … que si el .es ja representava prou bé la multiculturalitat d’Espanya … que si els que volíem un .cat érem uns separatistes … que qui voldria un .es si total el .cat és un domini provincià …. que si patatim patatam …

Des d’aleshores el Ministeri s’ha esforçat molt que, al promocionar internet, donar especial presència al domini .es, així, tenim els fiascos de red.es, o eñe.es … i ara el plan avanza, el logo del qual és … si! un punt amb un “es” molt gran a dintre.

Aquestes ànsies per a reforçar el .es, ignorat i marginat fins l’aparició del .cat,  l’ha dut a l’èxit … en aquests moments és terriblement popular a la xarxa i té centenars de milers de webs actives. Les ànsies per ensorrar el .cat però, s’han topat amb una crua realitat d’aquest domini provincià: Més de 22.000 dominis, que han de pertànyer a webs que han de complir una sèrie de requisits … que no cal complir amb el .es (ni el .com) … i que demostren una gran força a internet.

Com que sembla ser que aquesta xifra posa nerviós a algú … ara el Ministeri d’Indústria ha llançat una campanya: Tot jove espanyol menor de 30 anys té dret a tenir gratis un domini .es. Campanya no lliure de polèmica, ja que algú ha demanat que no només es regali un domini .es, si no també es pugui triar un .cat (la web és una bona paròdia de l’original), com a mostra del respecte de la multiculturalitat d’Espanya.

Se m’acuden centenars de respostes per les quals el Ministeri podria justificar no regalar també un .cat, però curiosament el ministre d’Indústria ( el català Joan Clos ) ha caigut en la més sorprenent de totes: Per regalar .cat ja hi ha la Generalitat. Gran error: la fundació .cat és una fundació privada, que gestiona aquest domini de forma privada, i l’espai del domini .cat engloba tota web escrita en català o relacionada amb la cultura catalana, també d’Andorra, València, Perpinyà o les Balears … o de Sidney o Hong Kong. Pregunta: El Plan Avanza és per apropar internet als ciutadans (amb els seus dominis més propers … .es i .cat) o bé per promocionar el .es?

Així bé, tírries apart, cal dir que resulta curiós que mentre  algú continua defensant que el domini separatista .cat és inútil i provincià, i que el .es ja ens representa a tots, la pàgina on fer la sol·licitud, així com nic.es, continuï presentant-se com un paradigma de la multiculturalitat de l’Espanya on totes les cultures pròpies hi caben i hi són respectades: Només estan en Castellà (a ver, ¿acaso todo el mundo no sabe español? ¡Pues para qué más!).

Potser, per detalls irrisoris com aquests, continuen treballant l’associació PuntoGal ( .gal per la cultura gallega ) o el Puntu Lli (.lli per la cultura i la llengua lleonesa ) . Els d’euskadi estan treballant no per tenir un domini cultural (3 lletres) si no un de territorial (2 lletres) … però sembla que tenen problemes per que el Sàhara Occidental (també, un lloc sense conflictes) vol el mateix: .eh …

De debò que crec que algunes vegades,  l’actitud pueril d’alguns pot redundar en el benefici de tots … i addicionalment que passar per l’alcaldia de l’ajuntament de Barcelona no és senyal de sabiesa.

Compartir

No té res a veure amb el programa de TV3 caçadors de paraules, però a vegades caic en que sento, o dic, alguna paraula o expressió que fa molt de temps que no sentia a dir o deia.

Per exemple, la setmana passada vaig sentir l’expressió passar-ho de colló de mico … que vol dir passar-ho molt bé.

També quan em van preguntar … què has estat fent aquest matí? i jo … maldant molt. Del DIEC: maldar Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa. Potser l’expressió no era adeqüada … em referia a treballar amb molta ànsia.

Finalment, vaig veure que el meu fill, volia sortir del carro per agafar una joguina. I se’m va ocórrer de dir-li que no havia de glatir. Segons el DIEC: Estar agitat per la cobejança d’una cosa defesa o feta gruar. I potser aquí cal un altre aclariment … gruar, Desitjar vivament.

No, no, no és que ara hagi reviscut en mi algun esperit del català medieval. Totes aquestes paraules les havia sentit usar, però fa temps que no. Juraria que en l’edat de la informació i el coneixement, precisament hi manca informació i coneixement d’allò que és més proper. La reducció del vocabulari … per exemple els 17 significats oficials diferents del verb fotre ( curiosament el mateix ús que en occità ) …

Així no és d’estranyar notícies com la d’El Periódico, on s’assegura que la meitat de nens no saben llegir/escriure. Però les coses tampoc van a millor, com ho demostra que la “plataforma de apoyo de las jóvenas feministas” ( … aquestes jóvenas … ) … en que denuncien que el Llatí és un idioma sexista i masclista i que s’hauria de multar i sancionar a tots els que el facin servir. Doncs aquí, un Casus Belli.

Compartir

Tenir una empresa de telefonia mòbil és complicat. Sobretot quan t’ataquen injustament per tot arreu.

Per exemple, si operes a Espanya, i treus una tarifa 0cts/minut entre telèfons de la teva companyia, i la vens com no és una oferta … no és lògic que el client s’enfadi si de cop, i avisant sibilinament només des de la web , limites a 60minuts diaris aquesta ara si oferta. Això és el que ha fet (farà) Yoigo. Per cert: Us podeu donar de baixa de Yoigo, doncs ha trencat la permanència. El que us cobraran la part “subvencionada” del telèfon.

Home, i tot i que diuen mal de muchos, consuelo de tontos, posaré un contrapunt per animar-nos. Si operes als Estats Units i et dius AT&T, pots cobrar unes magnífiques tarifes per cada SMS: 20 cèntims de $ per cada SMS enviat, i 20 cèntims de $ més per cada SMS rebut. És a dir, enviar un SMS entre dos telèfons mòbils et reporta 40 cèntims. (Us imagineu pagar per cada SMS que rebeu??). El que resulta increible és els números que després ha fet un bon jan: enviar 2560 MP3 de 4Mb per internet, als Estats Units, pot costar 1$ (tarifa amb consum limitat), enviar la mateixa quantitat d’informació (en bytes) a través de SMS, pot costar 61.356.851$ i 20 cèntims (més de seixanta-un milions tres-cents mil dòlars USA, uns 41 milions sis-cents seixanta mil euros).

Pràcticament res. Calderilla.

Compartir

Pel 2on aniversari de noces, li vaig regalar a la meva dona (Pipape!) una iPod Clàssic de 80Gb, per a que pogués posar-hi tota la música, però sobretot, totes les fotos i bona part dels videos més especials que hi poguessin haver.

Una idea molt bonica … “pero con Apple hemos topado”. Bé, més que Apple, iTunes. A la iPod no n’hi ha prou amb copiar la música/videos/fotos, si no que cal passar a través de l’iTunes per que funcioni.

Instal·lar l’iTunes en un Windows és un petit malson. La màquina, com per art de màgia, anirà 8 vegades més lenta. I no només això, si no que gràcies a la particular forma de gravar de l’iTunes, hem descobert que no tots els ports USB 2.0 són compatibles: A més han de ser de bona qualitat, per que l’iTunes no s’espera … envia totes les dades, i si no s’han gravat … satura el canal fins a penjar l’ordinador.

Quan -per fi- aconsegueixes que passi la música (comprant una extensió de ports USB PCMCIA, l’ordinador és portàtil DELL), l’iTunes et sincronitza tota la música. És clar, pots parar-ho, i sincronitzar (fer que l’iTunes copii la música a la iPod) manualment. Llavors t’endús una sorpresa desagradable: La música (mp3) que tenies ben ordenada en carpetes, per l’iTunes apareix ordenada per la informació del mateix mp3. Així, que si com és el meu cas, quan vaig convertir els Cd de loquillo y los trogloditas a mp3, en un havia posat “loquillo y los trogloditas”, en un altre “Loquillo Y los Trogloditas” (fixi’s la diferència amb les majúscules), “Loquillo & Trogloditas” ( aquí ja estava més cansat ) i finalment “Loquillo” (aquí fins els ous) et pots trobar el que tenies perfectament ordenat repartit “per tot arreu”. Conclusió: El que era una carpeta, l’iTunes m’ho posava repartit en molts llocs, però sense dir-te d’on havia sortit cada cançó, amb el que “reordenar-ho” tot, es torna una feinada descomunal.

I això en el meu cas, que en el de la meva dona, era encara molt pitjor. Així que toca passar-se hores (i hores) arreglant la informació dels MP3 per a que l’iTunes ho ordeni … més o menys. Fins que arribes a voler sincronitzar, i resulta que et penja tot l’ordinador.

Al final, després de molts intents, aconsegueixes tenir una mini-llista de cançons a la iPod, però te n’adones que a vegades, poses l’ordinador a carregar a l’ordinador, i l’iTunes es penja sol. Li diu al Windows que desconecti la iPod, i acabes per descobrir l’endemà al matí que no s’ha carregat.

Han passat un mesos, quan estas apunt de tirar la iPod per la finestra,provem una alternativa: “Deixa-me-la a mi” i tu et quedes amb el “Zend Stone Plus” (no és pijo, però problemes = 0). Només tinc un Linux, i Apple ha decidit que la iPod no pot funcionar en Linux … (argggh), per sort la feina de molts voluntaris fa que no tot sigui tant impossible.

Puc baixar-me el GTKPod, que és un clon de l’iTunes, i un altre programa que es diu Amarok. Aconsegueixo connectar la iPod, passo els primers fitxers … però la iPod em diu que no n’hi ha cap.No sé per qué … fins que ho descubreixo: la iPod Classic ha canviat la forma de treballar respecte totes les anteriors iPods i cal actualitzar el sistema amb una llibreria que ha sortit tot just fa un parell de setmanes. Fins que ha sortit, era impossible usar la iPod Classic en Linux. Per compilar-la (encara no hi ha l’instal·lador oficial d’Ubuntu) haig d’instal·lar tots els paquests “dev” que fins ara havia esquivat (flipo, ho he fet en minuts … mia m’havia costat tant poc), i enganyar una mica al Linux per a que no m’esborri els canvis en la següent actualització.

Sorpresa: En un parell d’hores tinc el sistema configurat, i l’Amarok em deixa fer una cosa meravellosa: Seleccionar els fitxers de cada carpeta, posar-los en una llista de reproducció temporal, editar-ne les propietats de tots a la vegada, i enviar-los a la iPod “per parts” i a una velocitat de vertígen.

L’Amarok se’m penja diferents cops, però la iPod està ben protegida: No cal restaurar-la. Finalment, en una hora tinc a la iPod tot el que no hi ha hagut en els últims 3 mesos.

Conclusió: I love Linux. I love Amarok.

Afortunadament, els desenvolupadors d’Amarok estan apunt d’aconseguir portar aquest meravellós programa a Windows. Sort! ( Bye Bye iTunes!! )

Compartir

Aquest mes estic escrivint relativament poc al bloc. Però és que estic molt enfeinat, i no per què no passin coses importants.

De fa un temps, Google s’està trobant problemes per tots costats. A Xina Google segueix la llei al-peu-de-la-lletra i fins i tot amb excés de zel, no només per que les autoritats xineses imposen ( Només la Xina ha aplicat més penes de mort en un any que la resta de països del món junts ), si no per la tendència a afavorir el seu propi mercat ( moltes vegades escriure malament google equival a anar al seu cercador baidu).

A Europa s’hi ha trobat també traves, però més que per imposicions legals, per simplement considerar-se per sobre de la llei. Aquest any passat el que tots coneixem com a GMail va deixar de dir-se així a Europa, doncs una empresa d’alemanya que es dedica al correu tradicional tenia aquest nom registrat amb molta anterioritat per a tot Europa. des d’aleshores, GMail és Google Mail, i caldrà referir-s’hi així sempre.

Si per Google va suposar un fort cop, no és menys la nova denúncia de la FACUA i l’agència espanyola de protecció de dades, en aplicació de la LOPD. M’explico:

Google mail és un servei gratuït per a l’usuari, els diners surten (per que han de sortir d’algun lloc) de la publicitat. Google mail analitza els correus dels usuaris per a mostrar la publicitat més adient per a que es faci clic. La llei espanyola només preveu que una empresa pugui analitzar els correus per tal de garantir la seguretat informàtica, és a dir, en busca de virus, phishing i spam. I aquí és on radica el problema: La base del seu sistema de publicitat ( analitzar els correus per determinar la millor publicitat ) no és legal a Espanya, encara que l’usuari l’hagi acceptat a l’acceptar les condicions d’ús.

Ja veurem com acaba tot això … però al Govern Espanyol sempre és fàcil de convèncer amb diners (i no, no em refereixo a directament subornar el ministre, però curiosament qui més diners té és qui acaba guanyant, encara que no l’ampari la legalitat o la lògica: Sgae o Microsoft en són clars exemples).

Compartir

La segons versió del meu joc “Sèries”. El canvi principal ha estat que en cada nivell, en comptes de tenir menys temps, en tens més. En la mateixa proporció que abans es reduïa.

A més, he aprofitat per fer les versions en:

- Series en anglès.
- Series en portuguès.
- Series en gallec

Compartir

Tots hem pensat alguna vegada que podria passar, però no ens havíem imaginat mai que arribés a passar de veritat.

Als Estats Units, una dona va veure una oferta de feina al diari, de la seva empresa, on demanaven una noia amb exactament el seu perfil. I hi sortia un telèfon de contacte: El del seu cap.

La dona va lligar caps molt ràpidament i va pressuposar que l’anaven a acomiadar, així que va decidir venjar-se’n. Va accedir a totes les dades de l’empresa, i va fulminar totes i cadascuna de les dades dels últims 7 anys. Va esborrar dades valorades en 2,5 milions de dólars.

Aquesta dona, a més, va cometre una errada molt gran: Només dues persones tenien accés a totes aquestes dades, ella i el seu cap, amb el que va ser molt fàcil deduir qui les havia esborrat.

L’empresa ha pogut recuperar les dades, però la dona està pendent de judici per danys i perjudicis. I ha estat definitivament acomiadada.

El més dur de tot, és que no la volien acomiadar, si no que el seu cap estava fent un favor a la seva dona, ajudant-la a trobar una secretaria per a la seva empresa. El lloc de l’acusada no estava en perill. Font de la notícia.

Compartir

Porto dos dies que m’he hagut de quedar a dinar a la feina. I he aprofitat aquesta estona “morta” per a fer el meu primer joc en flash. Si! increible que tenint una web de jocs encara no n’haguès fet cap. No?

Aquest primer joc l’he batejat amb el nom de series, i consisteix en completar una sèrie numérica: A cada nivell s’hi afegeix un nombre més, i es redueix el temps que mostra els números. Hi ha 20 nivells … algú és capaç de completar el joc?

Com és normal, l’he publicat en diferents llengües ( encara me’n falten, però ja ho completaré ).

- “Series” en català ( original )
- “Serias“en occità
- “Series“en castellà

Us ha agradat? En voleu més?

Compartir

Fa temps que estava buscant un autèntic IDE per a PHP, però amb certes condicions:

- Que fos gratuït, i a ser possible, lliure. No vull piratejar.
- Funcionés bé sota Linux i Windows.
- Il·luminés la sintaxi del PHP
- Pogués obtindre l’estructura de les classes PHP per simplificar la navegació ( tinc fitxers PHP de més de 3.000 linies )
- No es barallés amb Smarty ni amb el Javascript.
- Pogués pujar el projecte via FTP directament des de l’editor.

Si, si, bàsicament volia un Dreamweaver, amb un processador PHP molt més potent i gratuït. I l’editor Zend Studio no és gratuït, i el Delphi per PHP ni és gratuït ni funciona en Linux … i el mòdul PHP for Eclipse es queda molt curt (sobretot per la manca d’un bon client FTP integrat). Finalment he trobat un editor PHP i AJAX que em cumpleix la gran majoria dels requisits: Aptana, basat en eclipse, amb versió gratuïta i també de pagament … a un preu força raonable.

L’heu fet servir? Què us ha semblat? Algun plug-in interessant que calgui mirar per fer-lo funcionar millor?

Compartir

Magic dress up games: A new site to play Dress up games …

Va, va, és simplement l’adaptació en anglès de “pipape.net” / “jogospipapinos.com” / “jocsperanoies.com”. Espero que us agradi ( i tingui tant d’èxit o més que les anteriors )

Compartir