Quien roba a un ladrón …

10 Gener 2008

Phishing¿Tiene cien años de perdón?

Això diu la dita castellana, però potser hi ha vegades que no es pot aplicar … Tots, segurament, coneixeu el que és el Phising: Una persona munta una web falsa imitant (amb més o menys gràcia) la d’algun banc ( qualsevol val ) per després enviar centenars de milers de correus per internet fent veure que el banc sol·licita entrar en aquesta pàgina i deixar-hi les dades necessàries per a poder operar amb el compte, amb qualsevol excusa: Actualització de seguretat, renovació de comptes sota amenaça de caducitat, etc …

És un negoci força lucratiu, i que va aparellat amb d’altres tipus de negoci il·legal per internet ( Spam i Scam, bàsicament ) . Existeixen a més, per internet, kits de phishing per a principiants: Kits ja fets per a que qualsevol persona, amb uns coneixements tirant a nuls d’informàtica, pugui muntar la seva web falsa d’un banc i procedir a estafar.

Segons Netcraft, alguns d’aquests kits per a principiants inclouen una doble trampa: Amb les ànsies d’estafar, el principiant busca el domini, munta el sistema, envia els spam i … quan els pardillos cauen a la seva estafa, el sistema n’agafa les dades pel principiant però també per la persona que ha fet el kit. De tal forma que l’estafador principiant fa tota la feina bruta mentre resulta estafat per qui li ha venut el kit.

Un dels problemes d’aquestes estafes és que molt poques vegades veiem els estafadors entrant a la presó o simplement detinguts, amb el que dóna una sensació de que es mouen amb una total impunitat. Però no és cert del tot, l’autoproclamat Rei del Spam ( Robert Soloway, 27 anys, Seattle -USA) va ser detingut el maig d’aquest any passat ( 2007 ) per haver enviat milers de milions de correus “spam” des del 2003 ( possible condemna de 10 anys de presó i $250.000 de multa ), per haver segrestat milers d’ordinadors amb l’objectiu de fer-los enviar spam, haver falsificat llocs d’internet i haver-se apropiat de dades d’usuaris il·lícitament ( fins a 65 anys de presó i $750.000 de multa )  i recentment se l’ha vinculat amb diferents estafes de Phishing que en només 3 mesos del 2005 li haurien reportat uns beneficis de fins a 3 milions de $ ( …. ). Esperem que la condemna sigui exemplar per a la resta de Spammers i estafadors.

Cap Comentari » | Internet | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

I la batalla s’ha acabat

10 Gener 2008

Blu-Ray vs HD-DVDI direu … quina batalla??? Doncs la dels nous formats d’emmagatzematge massiu: HD-DVD vs Blu-ray.

Fa temps que la guerra anava prosperant. Les primeres batalles, a mitjans de l’any passat, les guanyava l’HD-DVD. El fet que la indústria del porno digués que no recolzaria el Blu-ray, així com importants productores (excepte Sony, per motius evidents) estrenant les novetats en ambdos formats, va donar molta vida (indefinició) a l’assumpte.

A finals de l’any passat es va saber una dada que si més no per Sony era preocupant: El mercat europeu s’havia decantat clarament pel HD-DVD. Les vendes als particulars d’aquests reproductors triplicaven les vendes de reproductor Blu-Ray, inclosa la Playstation 3. Mentrestant, el mercat americà i japonès continuava “indecís”.

Sony, no disposada a perdre la batalla, va fer l’única cosa que podia fer. Amb l’any apunt d’acabar, i a cop de talonari, moltes grans productores van anunciar que “només” donarien suport a Blu-Ray. Entre elles Walt Disney i Paramount. Aquest va ser un cop molt dur per al HD-DVD de Toshiba, però Toshiba va contraatacar i va aconseguir el compromís d’altres grans productores de mantenir el suport del format HD-DVD.

Amb aquestes arribem al Nadal. Les vendes de PS3 (amb reproductor Blu-ray) han augmentat significativament, però l’HD-DVD semblava que continuava sent l’opció preferida pels usuaris. Però què importa l’opinió dels usuaris en aquest món de diners??? Abans d’ahir, l’última gran productora ( Time-Warner ) va anunciar que deixava de donar suport al HD-DVD i només treuria pel·lícules en format Blu-Ray.

Que totes les grans productores, imaginem que després de rebre grans talons per part de Sony, hagin canel·lat al seu suport al HD-DVD és un senyal inequívoc que s’ha acabat la guerra. Per molt que les petites recolzessin totes juntes a Toshiba, no podrien competir al mercat … en un mercat que almenys a europa s’havia decidit per aquest format.

I què passarà amb la gent que havia comprat els reproductors HD-DVD? Doncs com amb els posseïdors de reproductors V2000 o Betamax … d’aquí pocs anys seran posseïdors d’una autèntica peça de col·leccionista. Qui deia que les lleis del mercat funcionen???

Cap Comentari » | Informàtica | Enllaç permanent
Publicat per elrohir