Ca n’Elrohir

Tenir una empresa de telefonia mòbil és complicat. Sobretot quan t’ataquen injustament per tot arreu.

Per exemple, si operes a Espanya, i treus una tarifa 0cts/minut entre telèfons de la teva companyia, i la vens com no és una oferta … no és lògic que el client s’enfadi si de cop, i avisant sibilinament només des de la web , limites a 60minuts diaris aquesta ara si oferta. Això és el que ha fet (farà) Yoigo. Per cert: Us podeu donar de baixa de Yoigo, doncs ha trencat la permanència. El que us cobraran la part “subvencionada” del telèfon.

Home, i tot i que diuen mal de muchos, consuelo de tontos, posaré un contrapunt per animar-nos. Si operes als Estats Units i et dius AT&T, pots cobrar unes magnífiques tarifes per cada SMS: 20 cèntims de $ per cada SMS enviat, i 20 cèntims de $ més per cada SMS rebut. És a dir, enviar un SMS entre dos telèfons mòbils et reporta 40 cèntims. (Us imagineu pagar per cada SMS que rebeu??). El que resulta increible és els números que després ha fet un bon jan: enviar 2560 MP3 de 4Mb per internet, als Estats Units, pot costar 1$ (tarifa amb consum limitat), enviar la mateixa quantitat d’informació (en bytes) a través de SMS, pot costar 61.356.851$ i 20 cèntims (més de seixanta-un milions tres-cents mil dòlars USA, uns 41 milions sis-cents seixanta mil euros).

Pràcticament res. Calderilla.

Pel 2on aniversari de noces, li vaig regalar a la meva dona (Pipape!) una iPod Clàssic de 80Gb, per a que pogués posar-hi tota la música, però sobretot, totes les fotos i bona part dels videos més especials que hi poguessin haver.

Una idea molt bonica … “pero con Apple hemos topado”. Bé, més que Apple, iTunes. A la iPod no n’hi ha prou amb copiar la música/videos/fotos, si no que cal passar a través de l’iTunes per que funcioni.

Instal·lar l’iTunes en un Windows és un petit malson. La màquina, com per art de màgia, anirà 8 vegades més lenta. I no només això, si no que gràcies a la particular forma de gravar de l’iTunes, hem descobert que no tots els ports USB 2.0 són compatibles: A més han de ser de bona qualitat, per que l’iTunes no s’espera … envia totes les dades, i si no s’han gravat … satura el canal fins a penjar l’ordinador.

Quan -per fi- aconsegueixes que passi la música (comprant una extensió de ports USB PCMCIA, l’ordinador és portàtil DELL), l’iTunes et sincronitza tota la música. És clar, pots parar-ho, i sincronitzar (fer que l’iTunes copii la música a la iPod) manualment. Llavors t’endús una sorpresa desagradable: La música (mp3) que tenies ben ordenada en carpetes, per l’iTunes apareix ordenada per la informació del mateix mp3. Així, que si com és el meu cas, quan vaig convertir els Cd de loquillo y los trogloditas a mp3, en un havia posat “loquillo y los trogloditas”, en un altre “Loquillo Y los Trogloditas” (fixi’s la diferència amb les majúscules), “Loquillo & Trogloditas” ( aquí ja estava més cansat ) i finalment “Loquillo” (aquí fins els ous) et pots trobar el que tenies perfectament ordenat repartit “per tot arreu”. Conclusió: El que era una carpeta, l’iTunes m’ho posava repartit en molts llocs, però sense dir-te d’on havia sortit cada cançó, amb el que “reordenar-ho” tot, es torna una feinada descomunal.

I això en el meu cas, que en el de la meva dona, era encara molt pitjor. Així que toca passar-se hores (i hores) arreglant la informació dels MP3 per a que l’iTunes ho ordeni … més o menys. Fins que arribes a voler sincronitzar, i resulta que et penja tot l’ordinador.

Al final, després de molts intents, aconsegueixes tenir una mini-llista de cançons a la iPod, però te n’adones que a vegades, poses l’ordinador a carregar a l’ordinador, i l’iTunes es penja sol. Li diu al Windows que desconecti la iPod, i acabes per descobrir l’endemà al matí que no s’ha carregat.

Han passat un mesos, quan estas apunt de tirar la iPod per la finestra,provem una alternativa: “Deixa-me-la a mi” i tu et quedes amb el “Zend Stone Plus” (no és pijo, però problemes = 0). Només tinc un Linux, i Apple ha decidit que la iPod no pot funcionar en Linux … (argggh), per sort la feina de molts voluntaris fa que no tot sigui tant impossible.

Puc baixar-me el GTKPod, que és un clon de l’iTunes, i un altre programa que es diu Amarok. Aconsegueixo connectar la iPod, passo els primers fitxers … però la iPod em diu que no n’hi ha cap.No sé per qué … fins que ho descubreixo: la iPod Classic ha canviat la forma de treballar respecte totes les anteriors iPods i cal actualitzar el sistema amb una llibreria que ha sortit tot just fa un parell de setmanes. Fins que ha sortit, era impossible usar la iPod Classic en Linux. Per compilar-la (encara no hi ha l’instal·lador oficial d’Ubuntu) haig d’instal·lar tots els paquests “dev” que fins ara havia esquivat (flipo, ho he fet en minuts … mia m’havia costat tant poc), i enganyar una mica al Linux per a que no m’esborri els canvis en la següent actualització.

Sorpresa: En un parell d’hores tinc el sistema configurat, i l’Amarok em deixa fer una cosa meravellosa: Seleccionar els fitxers de cada carpeta, posar-los en una llista de reproducció temporal, editar-ne les propietats de tots a la vegada, i enviar-los a la iPod “per parts” i a una velocitat de vertígen.

L’Amarok se’m penja diferents cops, però la iPod està ben protegida: No cal restaurar-la. Finalment, en una hora tinc a la iPod tot el que no hi ha hagut en els últims 3 mesos.

Conclusió: I love Linux. I love Amarok.

Afortunadament, els desenvolupadors d’Amarok estan apunt d’aconseguir portar aquest meravellós programa a Windows. Sort! ( Bye Bye iTunes!! )