No té res a veure amb el programa de TV3 caçadors de paraules, però a vegades caic en que sento, o dic, alguna paraula o expressió que fa molt de temps que no sentia a dir o deia.
Per exemple, la setmana passada vaig sentir l’expressió passar-ho de colló de mico … que vol dir passar-ho molt bé.
També quan em van preguntar … què has estat fent aquest matí? i jo … maldant molt. Del DIEC: maldar Afanyar-se, esforçar-se, per obtenir alguna cosa. Potser l’expressió no era adeqüada … em referia a treballar amb molta ànsia.
Finalment, vaig veure que el meu fill, volia sortir del carro per agafar una joguina. I se’m va ocórrer de dir-li que no havia de glatir. Segons el DIEC: Estar agitat per la cobejança d’una cosa defesa o feta gruar. I potser aquí cal un altre aclariment … gruar, Desitjar vivament.
No, no, no és que ara hagi reviscut en mi algun esperit del català medieval. Totes aquestes paraules les havia sentit usar, però fa temps que no. Juraria que en l’edat de la informació i el coneixement, precisament hi manca informació i coneixement d’allò que és més proper. La reducció del vocabulari … per exemple els 17 significats oficials diferents del verb fotre ( curiosament el mateix ús que en occità ) …
Així no és d’estranyar notícies com la d’El Periódico, on s’assegura que la meitat de nens no saben llegir/escriure. Però les coses tampoc van a millor, com ho demostra que la “plataforma de apoyo de las jóvenas feministas” ( … aquestes jóvenas … ) … en que denuncien que el Llatí és un idioma sexista i masclista i que s’hauria de multar i sancionar a tots els que el facin servir. Doncs aquí, un Casus Belli.
Publicat per elrohir
