Segur que, estimats lectors, tots vosaltres coneixeu d’on prové aquesta expressió que, literalment, vol dir que s’ha aconseguit alguna cosa amb uns esforços tals, que prà cticament no ha valgut la pena.
Aquesta expressió se la devem al Rei Pirrus de l’Epir (Pirro en castellà ). L’Epir era un Regne grec, situat a la part més occidental de grècia ( a la frontera d’on avui hi ha Albà nia ) . Va ser un gran general. En aquella època (cap el 270 a.C. - fa uns 2300 anys), les colònies gregues arribaven fins el sud d’Ità lia ( Nà pols ), regió que era coneguda com la Magna Grècia.
Aquesta regió en aquells moments estava en guerra amb Roma, un nou imperi naixent, que ja havia derrotat els etruscs al nord, i ara fixava la mirada cap a les riques regions del Sud. La Magna Grècia va demanar ajuda a Pirrus, que es va presentar amb més de 20.000 soldats d’infanteria, 3000 de cavalleria, 2000 arquers i elefants de guerra. De bon principi Pirrus va obtenir victòries importants, però pÃrriques: Tot i guanyar, el seu exèrcit havia tingut tantes baixes que prà cticament més que una victòria era un empat.
I recordem que tot i que Alexandre Magne, poc temps abans ( 330 a.C ) havia establert un nou sistema de lluita ( mitjançant tà ctiques i formacions ), aquest nou sistema encara no havia arribat a tot arreu: Les batalles encara es guanyaven per qui podia presentar més homes a la guerra. Perdre bona part de l’exèrcit en una batalla era desastrós per la campanya futura.
Publicat per elrohir
