Samarcanda, és una ciutat que a la majoria ens evoca mites de ciutat riquíssima i pròspera. Samarcanda és per, la majoria de nosaltres, una ciutat de conte, de llegenda, una ciutat eterna i llunyana i que la seva existència real ens passa completament per alt.
Sí amics, Samarcanda, la ciutat, va existir, i existeix. De fet amb més de 400.000 habitants és la segona ciutat més important d’Uzbekistan. La posició de Samarcanda ha estat sempre determinant en l’èxit i la prosperitat d’aquesta. Situada al vell mig de la ruta de la seda, fa 2600 anys ja era una ciutat amb mig milió d’habitants.
Tot i ser conquerida i reconquerida per perses, grecs, perses altre cop, hindus, àrabs, mongols, uzbeks, russos i uns quants pobles més, la seva llegenda ens arriba fins avui els nostres dies. La vida de Samarcanda, però, no ha estat gens fàcil.
El primer moment crític el trobem durant la invasió mongola: Gengis Khan havia arribat a tocar de Samarcanda amb el seu poderós exèrcit, i va trobar-se una ciutat amb un exèrcit encara més poderós, amb uns murs inexpugnables i riqueses inimaginables. Així que va decidir que potser era millor pactar amb el Visir de la ciutat, per mantenir l’autonomia d’aquesta i que el seu nou imperi se’n veiés beneficiat. Va procedir a enviar una caravana llarguíssima de camells, plena d’or, espècies, joies, teles, paper … com a regal al Visir, que va considerar que era una forma d’espionatge mongola i va matar als portadors de a caravana … quedant-se, això si, amb totes les riqueses. Gengis Khan, abatut, va tornar-ho a provar, amb una caravana encara més llarga i rica, però la cobdícia va poder amb el Visir altre cop, que va procedir exactament igual que amb l’anterior. Aleshores, Gengis Khan mateix va anar a parlar amb el Visir, però a l’arribar, el van fer presoner, el van humiliar a la plaça pública, i el van deixar anar, ple de cops i sense barba (tot un insult per un mongol). Aleshores Gengis Khan va decidir que la ciutat no havia de sobreviure (any 1220). Va dividir el seu exèrcit: Una part del seu exèrcit va allunyar amb petites ràtzies els defensors de la ciutat cap al sud, mentre ell i l’altra part del seu exèrcit, durant 7 dies, va travessar un desert inexpugnable al nord de la ciutat. Quan van arribar, a la ciutat no hi havia prou defensors per a resistir l’atac, i Gengis Khan va exterminar la pràctica totalitat de la població.
Samarcanda, però, es va recuperar, passant a ser capital d’un nou estat, d’un dels fills de Gengis Khan, recuperant i fins i tot superant l’esplendor anterior. La segona vegada que la ciutat va caure en desgràcia va ser quan els Uzbeks, que la van conquerir el 1499 van canviar la capital de Samarcanda a Bujara, l’actual capital d’Uzbekistan. La ciutat va entrar en una gran crisi econòmica i quan, el 1720 els perses la van tornar a envaïr, va pedre tota la població. Pocs anys desprès, però, va ser re-envaïda pels russos, que van començar a repoblar-la, creant un nou barri, que és la llavor de la Samarcanda actual.
Bé, si que podem dir que Samarcanda és una ciutat que ha viscut, literalment, de tot. Seria un lloc molt interessant per anar a veure. I és patrimoni de la Humanitat.
Publicat per elrohir
