Ca n’Elrohir

Desprès de veure com el PSOE guanyava les eleccions, cal veure a Catalunya, quin panorama hi ha deixat. El PSOE (doncs el PSC ja no existeix) ha arrasat, CiU ha mantingut un tipus que li era difícil, el PP ha pujat una mica, ERC i EU s’han esfondrat en la misèria.

Tothom es queixava que la campanya estava bipolaritzada ( és a dir, la maquinària dels principals partits buscava fer creure a la ciutadania que només hi havia dues alternatives ), fins i tot vàrem veure a Llamazares plorant per això, i en aquest context, a més, el PSOE ho tenia clar: Si tu no vas, ellos vuelven. Era el seu principal eslògan i l’únic que ha calat entre la gent.

Com pot ser que després d’haver esfondrat mitja Catalunya, d’arruïnar Espanya, i de tot un seguit de mesures polèmiques, de demostrar una incompetència tant descarada, el PSOE hagi ampliat resultats? Bé, només hi veig una explicació:

- La bipolarització ha fet que algun votant de centre s’hagi decidit pel PP. Algun votant de centre, temerós que el PSOE esfondrés el que encara queda d’Espanya, de Catalunya, algun votant que ha vist com últimament s’ha arruinat, algun votant que ha vist com pujava tot descaradament ( menys els ous ), ha gosat votar el PP, esperançat en un canvi.

- Els d’esquerres més radicals, votants i simpatitzants d’EU i d’ERC han tingut por, pànic, d’una victòria del PP, pànic promogut sense cap mena d’escrúpol des d’el PSOE, i han concentrat el vot en aquest partit, que s’ha nodrit exclusivament d’aquests vots, que no ha aconseguit un sol vot de centre, i que ha vist com tot i millorar els resultats d’eleccions passades, el votava menys gent.

Veurem quina conseqüència té haver enfocat la campanya, no envers una il·lusió cap un partit que no en desperta, si no cap a un pànic cap a un altre partit. Evidentment si el teu objectiu és únicament seure a la poltrona,caldria aplicar el dame pan y llámame tonto, el que ens demostra, un cop més, la baixesa moral dels polítics actuals i l’estupidesa de la nostra societat.

Evidentment algun il·lús dirà que no, que ha guanyat La Catalunya Optimista, però … dona’m una feina en que per treballar 4 anys (Però sense obligació d’anar-hi) m’assegurin un càrrec, amb un molt bon sou i dietes, que m’acabi reportant un sou de per vida, i jo també seré optimista.

Per sort, el PSOE no ha arribat a la majoria absoluta. De fet, en cap país civilitzat s’aplica la política de partit, que és la que fa perillosa la majoria absoluta, és a dir, que tot representant del partit està obligat a votar en una llei el que li indica el seu partit, si no que hem pogut veure a Bush, Blair i companyia, tot i tenir majoria absoluta, contra les cordes per culpa a diputats i senadors del seu propi partit. Aquí no, fem una mostra encara superior de la nostra estupidesa pagant a 350 representants, quan només caldria tenir-ne 7 (o 8?), un per cada força política que ha obtingut representació i amb un vot que tingués un pes proporcional a la representació obtinguda. Tenim 342 persones vivint de gorra, 342 … optimistes?

Catalans, Alea jacta est. Poseu els estalvis en lloc segur!