El còrnic és un idioma de la branca cèltica, emparentat amb el Bretó, el Gaèlic irlandès, el Gaèlic escocès i el Gal·lès, que són les últimes llengües d’origen celta que queden al món. Potser un altre dia parlaré d’aquest gran poble … els Celtes.
El còrnic es parla a la regió de Cornualles, al Regne Unit, un dels comptats més pobres del país. Tenia des de l’antiguitat forts contactes amb els pobles Mediterranis per les seves mines d’estany, però quan aquestes es van esgotar, molts cornuallesos van emigrar, sobretot per totes les amèriques.
El còrnic va ser àmpliament tolerat pels anglesos, fins a mitjans del 1500. El 1549 els anglesos van imposar que tots els actes religiosos es fessin en anglès i, quan els còrnics van convocar una marxa de protesta, van ser salvatgement massacrats. L’anglès va anar guanyant terreny, fins que es considera que el 1777 va morir l’última persona que parlava còrnic. Tot i que sembla ser que en els llocs més apartats es podia trobar gent que parlava habitualment en còrnic fins a principis del 1900 ( punt que no està gens clar ).
I si el 1777 va morir l’última persona que parlava còrnic, per que he iniciat l’article dient que el còrnic és? Doncs parlo amb present per que els habitants de Cornualles van redescobrir diferents obres medievals escrites totalment en còrnic, el que va fer que a mitjans del segle XX comencés un procés per a reviure’l.
Avui en dia es calcula que existeixen més de 200 persones que parlen el còrnic amb fluïdesa, i més de 3000 que l’entenen i el saben parlar fins a cert punt. Tant és aquesta voluntat, que el còrnic es torna a estudiar a les escoles i el Govern de Cornualles està treballant per, estàndar en mà, fer reviure l’idioma, i ja ha aconseguit que se’l reconeguès com a idioma minoritari a Anglaterra i a la Unió Europea mateix.
Al mapa, podeu veure les línies de la desaparició del còrnic per zones.
Pandra vynn’ta dh’y eva? Pinta korev marpleg.
Que vol per beure? Una pinta de cervesa, si us plau!
