Ca n’Elrohir

Resulta curiós com, fa 4 dies, el Govern Espanyol, i tants d’altres, es posaven les mans al cap per que Kosovo decidia independitzar-se de forma unilateral, encara que això suposés una provocació propera a una guerra per a Sèrbia i Rússia.

El que resulta curiós és veure l’alternativa que proposen: Per una banda tenim el Sàhara Occidental, estat semi-inexistent sota l’ocupació del Marroc. El poble Saharaui va optar per la via del referèndum d’independència … referendum continuament boicotejat pel Marroc, ja sia a base d’alterar les regles del joc, ja sia a base de repressions massives, o de bombardejos indiscriminats.

L’altre alternativa la vivim aquests dies: El Tíbet. El Tíbet és un país (o regió) que se sap que existeix des de fa mil·lenis. Tot i que algunes vegades ocupat per Mongols i Xinesos, aquests sempre van respectar una immensa autonomia per a aquesta regió especial.

El Tibet sempre havia hagut de patir la interferència dels governadors Xinesos, que aprofitaven que el Tibet era un país pacifista i dèbil ( política i militarment ) per posar-se al costat del poder.

L’última invasió, succeïda el 1950 no va ser pas diferent: La Xina va envair aquest país, derrotant les dèbils milicies, i va obligar als Lames (la màxima autoritat del Tibet) a declarar que les dues províncies tibetanes més orientals no eren pròpiament del Tibet, si no xineses, el que va dur a que la Xina destruís l’estructura social d’aquesta zona.

Això va provocar una revolta popular, que va ser esclafada definitivament el1959 per les tropes xineses. El Dalai Lama va veure’s obligat a fugir. El que quedava del Tibet va quedar com una “autonomia”, on es permetia un sistema de Govern mixt ( Comunista - Lama ) , i fins i tot la lliure religiositat i la conservació de la llengua i la cultura tibetanes.

Però això es va acabar el 1965, amb aquella bogeria que hom coneix com La revolució cultural, revolució que va dur a milers d’assassinats, i la destrucció de més de 6.000 temples.

Després d’això, la Xina ha optat per una política d’assimilació: Els ciutadans Xinesos de l’ètnia Han que es vulguin establir al Tibet tenen tot tipus de facilitats  per fer-ho, passant a controlar els comerços, les indústries, les escoles, universitats i hospitals que el Govern Xinès va creant. El problema és que els tibetans es veuen completament apartats d’aquest sistema, que els redueix a una simple curiositat cultural.

Els tibetans, poc abans dels jocs olímpics, han esclatat, han demanat la seva independència i la fi de la colonització per part de l’ètnia Han, que de seguir així, ben aviat, farà desaparèixer l’essència del Tibet.  La resposta ha estat contundent per part de la Xina, amb repressions a tort i a dret.

Tot i així, els comitès olímpics internacionals estan més preocupats per la contaminació de Pequín que no pas que l’esperit dels jocs olímpics es vegi tacat de sang … de sang tibetana. Per què? Per diners!!! Amics, el missatge que transmet l’ONU és clar, si el teu país no és econòmicament beneficiós per a algunes potències, procediu a la independència pel mètode violent. Pacíficament només anireu a l’extinció, lenta i inexorable.