Aquest Dijous Sant, a les 12 de la nit, s’inicia una de les processons més antigues i mítiques de Catalunya, la processó de Verges, coneguda per la popular dansa de la Mort.
La llegenda ens diu que a l’edat mitjana, quan tot poble feia la seva processó, hi va haver una passa de la pesta, aquella malaltia que exterminava tota vil·la on hi entrava, i que els habitants de Verges van demanar a la mort que, si els n’en lliurava, a partir d’aquell moment la inclourien a la processó. La mort va passar de llarg i la dansa de la mort es va incorporar a la processó del poble, tot i que es té referències de la Dansa de la Mort per mig europa … la de Verges és l’única processó que la conserva (recentment Girona ciutat la va voler tornar a incorporar per aconseguir una mica més de fama … immerescuda).
La Processó que ha sortit tots els anys, faci fred, faci calor, des de l’edat mitjana, i només interrompuda en els pitjors moments de la Guerra Civil, on el clima de persecució de qualsevol fet religiós, juntament amb la desídia de les autoritats republicanes que van desentendre’s de la protecció davant els forans que la volguessin fer mal, van obligar a la seva suspensió del 1936 al 1939, reiniciant-se la tradició el 1940.
També la llegenda ens intenta explicar per què la processó es fa a la nit de Dijous a Divendres. La gent assegura que la tradició era fer la processó el Dijous, però a nivell religiós es va demanar que aquesta fos el Divendres, doncs Crist no va morir fins Divendres, i no quedava bé crucificar-lo abans. Així que la gent d’allà (que té el seu caràcter), per no renunciar a fer-la dijous, va començar a fer-la per la nit, a partir de les 12, hora que tècnicament ja es considera Divendres Sant.
La processó, per la seva banda, no té pèrdua. Comença amb una representació teatral a les 22h al peu de la muralla medieval del poble, i a les 12h és quan acaba l’obra i la dansa de la mort surt a buscar a Crist a l’escenari, i a partir d’aquí recorre molts dels carrers del poble.
L’obra conserva la majoria del seu aspecte medieval, però el text va ser adaptat i escrit a mitjans del segle XIX, tant és així que encara l’obra no ha actualitzat el llenguatge, conservant molts trets del català del 1850. La pròpia processó segueix una cadència medieval: Primer passen diferents escenes (on es poden veure diferents Crists i Apòstols), entre manaies (sodats romans) que protegeixen la comitiva. A mitja processó es pot veure la dansa de la mort, precedint a Crist arrossegant la creu i, al final, es pot veure la part més moderna, amb les típiques imatges de les vestes (els penitents) amb les imatges tretes de l’esglèsia.
Realment és tot un espectacle en el que hi intervé tot el poble … i bona part de l’empordanet. Per saber-ne més :
