Aquest mes de maig eBay suprimirà la possibilitat que un venedor valori negativament un comprador, però mantindrà la possibilitat de que el comprador valori negativament el venedor.

Aquesta decisió ve d’antic (febrer) i motivada per l’aparició dels “vots de càstig”: Si un comprador valorava negativament un venedor, el venedor es revenjava votant negativament al seu client, de tal forma que d’altres venedors, al veure el possible comprador amb negatius, desconfiessin d’ell.

Tot i que aquesta decisió ha estat durament criticada ( va motivar una vaga de venedors el febrer ), eBay la durà a terme tant si com no. En el costat negatiu destaca que qui vengui un producte per eBay no podrà veure ràpidament si un possible comprador és un bon client o és simplement un estafador.

La picaresca, però, està servida: Qui impedeix que sota un vot positiu s’expliqui una història per a no dormir? Una recomanació de “no li veneu”?

Compartir

Si aquesta setmana m’he perdut CSI, no és menys cert que la xarxa m’ha donat la oportunitat de seguir un cas digne de la sèrie.

Hans Reiser és un informàtic, creador d’una empresa i inventor d’un dels millors sistemes de fitxers que existeixen per a Linux ( ReiserFS ). Un sistema de fitxers és la forma amb la que l’ordinador ordena la informació en un disc, i el ReiserFS proposa una de les tècniques més ràpides, eficients i segures.

Aquest home, de caràcter dur, va conèixer no fa massa anys a una ginecòloga russa, Nina, amb la que es va casar i van tenir dos fills. Però segons sembla pel seu caràcter, Nina va decidir acabar amb la relació i liar-se amb el millor amic de Reiser, aliant-se amb ell per aconseguir la custòdia dels fills, la casa i el control de l’empresa que Reiser havia muntat.

Un cap de setmana que Nina va anar a deixar els fills amb el seu pare, va desaparèixer, i no se n’ha tornat a saber més.  El diagnòstic, ha estat però, assassinat i Reiser, avui, ha estat condemnat: Al cotxe de Reiser hi havia petites taques de sang de Nina i hi faltava el seient de l’acompanyant.

Però el cas és més complicat del que sembla: No s’ha trobat el cadàver de Nina per enlloc i el millor amic de Reiser (el nou amant de Nina) ha confessat ser un assassí en sèrie, reconeixent 8 assassinats, però no el de Nina.

Reiser assegura que tot és un complot del seu ex-millor amic (assassí en sèrie) i Nina, i que avui Nina viu a Rússia amb la seva mare i els seus fills.

Interessant, no?

Compartir

Eren vora les 9 del matí quan els dos exèrcits s’estenien sobre la plana amb tota la seva majestuositat. D’un bàndol hi havia les hordes macquianes, que fa mesos que assetjaven el rendiment dels servidors de l’empresa, recolzades pels assistents “deixo configurar un mínim” i la cavalleria pesada “tot ha de ser mac o mort”. D’altra banda, el noble exèrcit d’Elrohir disposat a fer-los front, amb valor, recolzat pel cos expedicionari “google army” i la cavalleria “linux knowdelge”.

De cop, una mirada furtiva i va començar el combat. El cos expedicionari “google army” es va divir en dos avançant sobre les posicions dels “assistents”, mentre una altra part prenia bona nota de la posició i els moviments de la cavalleria.

Amb un repic d’espases van caure els uns sobre els altres, però tot i la brutalitat del xoc, la presa de la posició estava poc clara. Els assistents de les hordes macquianes són molt limitats i no pensaven moure’s d’allà on eren, fins la mort!. Així, en poca estona teníem els dos combatents completament aturats al mateix punt, sense voler cedir un milímetre.

La batalla romania aturada quan, del lateral un rugit va començar a fer tremolar el terra … era la cavalleria “linux knowdelge” del noble Elrohir que es llançava sobre els assistents macquiants, passant-hi per sobre i trencant les línies en un tres i no res … una càrrega de cavalleria que no es va aturar .. ni tansols quan va veure que la cavalleria “mac or die” se li llençava a sobre!!!

El xoc de les dues cavalleries va ser brutal, però la combinació de la cavalleria “linux knowdelge” i els expedicionaris de la “google army” resultaven ser mortal. Després de diversos xocs no menys brutals, el noble Elrohir va descobrir que entre les seves files hi havia traïdors: “Windows Spies”! Traïdors que havien maquinat aquest enfrontament entre els exèrcits d’Elrohir i les tropes macquianes.

L’enfrontament va derivar aleshores en una batalla a tres bandes, tres bàndols completament enemistats: El noble Elrohir, les hordes macquianes i els traïdors Windows spies. Una batalla sagnant, que en unes poques hores es va decantar definitivament:

-> Els traïdors Windows spies havien estat pràcticament aniquilats.
-> Les hordes macquianes s’havien retirat de l’assetjament, tot i això, continuaven amb suficients efectius per tornar a batallar quan el terreny fos propici.
-> El noble Elrohir i els seus cavallers, ajudats per l’exèrcit de Google, havien sortit reforçats de la situació, aixecant el setge de les tropes macquianes

Però la batalla s’havia acabat? No, les hordes macquianes no es pensaven rendir … tant fàcilment … només s’havien arreplegat .. “mac or die”.

Traducció:

- Teníem un servidor de fitxers Mac que anava lentíssim. Després d’optimitzar al màxim la configuració, el problema principal venia de dues opcions dels clients windows, el servei “Cliente Web (WebDAV)” i l’opció “Ver contenido de las carpetas en los tooltips”. El primer, servei de Windows per defecte activat i que no conec a ningú que faci servir, entrava en conflicte amb el mac. El segon, alentia la connexió amb carpetes amb molt contingut.

- Corregits aquests problemes (desactivant el servei i desmarcant l’opció), hem descobert nous problemes de compatibilitat amb el Mac: El Mac no envia informació extesa al PC, li la oculta, fent que moltes fonts (tipografies) no puguin ser accedides i es perdi la informació sobre “quin-programa-pot-obrir-quin-fitxer-que-no-té-extensió”. Però com a mínim ja podem “navegar” pels fitxers amb certa fluidesa.

Conclusió:

Cagum els macs. Cagum els Windows.

Compartir

De fa temps que conec a gent que fa servir comptes de Blogger. I fins i tot jo en tinc … m’han servit per aprendre moltes coses.

La història ens diu que Blogger va aparèixer com una companyia independent que va ser comprada per Google el febrer del 2003, en ple Boom dels blocs. Fa molts anys! Des d’aleshores poques coses, molt poques coses, han canviat a Blogger, i molt lentament. Si, s’hi ha afegit el català, o la plantilla permet incorporar nous plugins, però no em deixa de quedar la sensació que Blogger és cada vegada més lluny d’entorns com Wordpress o LifeType, tant a nivell tècnic com popular.

Vist amb prespectiva … què treu Google de Blogger?

• Compte Google: La gent que té un compte a Blogger, té un compte Google, apte per iniciar sessió a Google Calendar, AdSense, AdWords, etc …

I ja està! No, Blogger no té publicitat .. ni referències clares a Google. L’objectiu quan Google va comprar Blogger era tenir una massa de gent pel seu “Compte Google” i per que aquesta gent s’animés a posar publicitat de Google AdSense i comprar publicitat a Google AdWords, cosa aconseguida en quant AdSense, però no al que es refereix en AdWords.

A quins perills s’enfronta Blogger?

• La mort dels blocs: Blogger té desenes, cenentars de milers de blocs inactius. Aquest blocs ocupen espai, consumeixen recursos i són objectiu de Spammers.
• Spammers: Blogger és molt atractiu per a Spammers. Ja sia omplint blocs morts amb publicitat o que intenten crear comptes nous per posar-hi publicitat.
• S’ha perdut l’efecte bloc: Fa anys es parlava que tothom volia un bloc, i dels blocs que s’obrien cada dia. Avui, és normal que molta gent tingui un bloc,però han quedat aixafats, esclafats, en segon terme davant xarxes socials com MSN Space, Fotolog o FaceBook.
• Competència: Cada vegada més gent que s’anima a tenir un bloc -real- (i no només en una xarxa social) ho fa en el seu propi espai, amb Wordpress o algun altre sistema com el que ofereix wordpress.com o bloc.cat (també en decadència, però per d’altres motius)

Des del meu punt humil de vista, veig que Blogger anirà quedant cada vegada més arraconat, amb menys serveis i usuaris i, d’aquí uns anys (2-3) acabarà tancant el servei, tal com ho va fer amb Google Answers al no poder competir amb Yahoo Answers.

Compartir

Avui un company s’ha enfadat amb mi. És editor i ha fet un llibre sobre el Windows Vista, que publicarà aviat, i li he comentat a ell i al seu cap que Microsoft ha anunciat que el més probable és que l’any vinent el Windows Vista sigui substituït urgentment pel nou Windows 7.

Si anem a mirar la vida d’un sistema operatiu home de Microsoft (versions per a usuaris i no per a empreses), ens trobem el següent:

31 de desembre de 1993: Apareix Windows 3.11, l’última versió del “Windows 16 bits”. 1,5 anys de vida.
25 d’agost del 1995: Apareix a nivell mundial el Windows 95.  3 anys de vida (amb moltes actualitzacions)
25 de juny del 1998: Apareix a el Windows 98.  11 mesos de vida.
5 de maig del 1999: Apareix el Windows 98 Segona Edició,degut a les nombroses carències i errors del Windows 98. 1,3 anys de vida.
14 de setembre del 2000: Apareix el Windows Me, considerat per molts un dels pitjors productes de la història. Va estar a la venda oficialment durant 9 mesos, després es va optar per instal·lar sempre el Windows 2000 (de la gama per a empreses) o el 98SE.
25 d’octubre del 2001: Apretat pel fiasco del Windows Me, es va avançar la sortida del Windows XP, sistema operatiu que encara es ven, però ho deixarà de fer el 30 de junt del 2008 ( gairebé 7 anys de vida)
30 de Novembre del 2006: Ja feia 5 anys que Microsoft venia el Windows XP, un temps massa llarg per a ells, i van avançar la sortida del Windows Vista. Malauradament aquest sistema operatiu ha rebut pràcticament tantes crítiques com el Windows Me. Resulta significatiu que Microsoft no hagi deixat de vendre llicències de Windows XP i dongui opció a fer un downgrade gratuït.

Com podem veure, hi ha hagut de tot, però quan un sistema operatiu ha estat un fiasco, ha tingut un temps de vida molt limitat, i excepte el Windows XP, quan les coses van bé, el temps de vida ha estat limitat.

Excepte en el Windows XP, fer un llibre del sistema operatiu és un esforç de contratemps, pagar per poder accedir a versions beta i corregir el llibre quan surti la versió definitiva, doncs si no fer el llibre i publicar-lo pot menjar-se la meitat del temps de vida del sistema operatiu.

 Quant de temps “viu” el sistema operatiu?

Jo només he vist canviar a la gent de sistema operatiu quan canvia d’ordinador i ve amb el nou sistema integrat. A les empreses la cosa canvia i s’acostuma a posar la versió coneguda (més antiga) del sistema i només actualitzaren massa quan la cosa va bé.

Conclusió

La vida d’un llibre d’un sistema operatiu és breu: Es maximitza quan surt amb pocs mesos de diferència del sistema operatiu i va reduïnt la vida i la capacitat d’entrar al mercat a mesuraque passa el temps. I marca la seva mort (del llibre) l’anunci de la següent versió (aproximadament 1 any abans), tot i que pot continuar tenint un nivell acceptable de vendes mentre el nou no compti amb una base d’usuaris grans ( 3-5 mesos ) després de la sortida.

Què hi dieu?  Coincidiu?

Compartir

Avui és la diada! El dia dels enamorats! Avui fa un dia ideal per matar tot tipus de dracs i monstres que ens vinguin al darrera .

Aquest dia és d’aquelles festes que em posen content … si si … hi ha dies que m’entristeixen i m’agobien (el Nadal em deprimeix) … i d’altres que m’encanten. Aquesta, Sant Jordi, és una d’elles! Potser per la seva senzillesa, per la seva història cavalleresca …. qui sap!

Malauradament la diada cada vegada és més polèmica. Que si en Monti li dóna més importància a la Feria de Abril, que si els venedors de roses et persegueixen i t’acosen, a cada cantonada, a l’entrada (o sortida) del metro, davant dels coles, llibreries, estancs, súpers, parròquies, agrupacions … (noies … no sabeu com ho pot passar un de malament intentant defugir d’aquesta gent … Sant Jordi ho va tenir més fàcil amb el drac!!) … jo prefereixo anar a una floristeria!!! … bé són ells els que tot l’any lluiten per això, no? Encara que per Sant Jordi tripliquin (o més) els preus.

També la polèmica és en els llibres, on des de fa uns anys, cada vegada es protesta més pels llibres mediàtics, cada any se’n parla més, i cada any se’n publiquen més. Què és un llibre mediàtic? Un llibre escrit per un personatge de la tele, basat en el seu paper a la tele, amb l’únic objectiu de recaptar més diners, sense voler oferir un bon llibre, aprofitant la seva fama i popularitat. La polèmica ve arrel que els autors de llibres clàssics (que poden trigar anys a fer un bon llibre) es queixen que aquests acaparen els primers llocs de vendes. Des del meu punt de vista, si serveix per a que la gent llegeixi una mica més, benvinguts siguin! És com l’Sport, el Marca o l’Hola: Si no fos per aquesta lectura barata de contingut, molta gent no llegiria absolutament mai, i cal reconèixer-los el mèrit!

Bé, doncs un cop fetes les reflexions personals pertinents, us desitjo un bon Sant Jordi. Us recomano que llegiu, per recordar, la Llegenda de Sant Jordi, i que regaleu molts llibres, us els regalin i sobretot … els llegiu!

Compartir

Els “typos” a internet són designa a aquelles paraules que simplement són altres paraules “mal escrites”. Per exemple, qui per anar a l’Oficina Espanyola de Patents i marques no ha escrit “oemp.es” en comptes de “oepm.es”. Doncs bé, la segona és la correcta … però si t’equivoques i escrius la primera, vas a una pàgina “okupada” ( ja veig com protegeix aquesta oficina … ni a ella mateixa!)

Ferran de Com .es ha fet un interessant article amb una relació d’alguns typos “wwwdomini.es” , és a dir, pàgines que en comptes de ser www.domini.es … són wwwdomini.es.

Gràcies a aquest article he descobert que fins i tot jo he estat afectat pels “typos”. Existeixen els dominis “wwwmasquejuegos.es” o fins i tot “wwwmegajocs.com”, registrats per un tercer. En el cas de “Más que juegos” s’està intentant aprofitar de mi un tal “Amario Díaz”, de Terol (17/01/2008), amb aquesta adreça de correu  diazlopezamario@gmail.com i aquest telèfon 666-11-01-34.

En el cas de “mega jocs” és el “Caribean Online International”, una empresa dedicada només a estafes d’aquest tipus.

Veure per a creure!!!

Compartir

Canonical, l’empresa que està darrera la promoció d’Ubuntu Linux ha anunciat que el proper dia 24 d’abril ( demà passat! ) estarà disponible la versió 8.04 LTS d’Ubuntu.

Fins ara l’última versió estable era la 7.10 (Coneguda com a Gutsy Gibbon) , però a partir de dijous estarà disponible aquesta nova versió, que a més, és LTS (Long Term Support: Tindrà servei de manteniment i actualitzacions durant 5 anys).

Com actualitzar ubuntu:

A diferència que actualitzar Windows, actualitzar una Ubuntu és fàcil i gratuït. Simplement heu d’iniciar el gestor d’actualitzacions ( Update manager ) que trobareu al menú sistema i us avisarà que hi ha una nova versió disponible. A diferència de la resta d’actualitzacions, aquesta us obligarà a reiniciar l’ordinador ( canvia la versió del Kernel ).

Compartir

Ui! Ui! Si em despisto … si se m’oblida tot. Sóc una persona despistada, en especial amb les dates dels aniversaris… me’ls han de recordar,com a molt, el dia abans (i a vegades, ni així).

Aquest mes, res, d’aquí 4 dies, celebro l’aniversari d’elrohir.net. Si! El meu bloc fa 1 any!!!!! Vaig començar Elrohir com un petit repte: Vàries vegades he intentat escriure un bloc i no me n’he sortit. Volia, aquest, fer-lo i que tingués continuitat … i ja dura un any!!!! no em veia, certament, capaç.

En aquest any he escrit 270 articles. Alguns certament fora d’ona. Però aquí ha estat el secret: 1-constància, 2-escriure del que m’ha agradat i semblat en cada moment.

En fi, moltes gràcies als que m’heu estat llegint, comentant i m’heu aguantat al bloc durant aquest any (i en persona!)

PD - Per si ho havíeu dubtat, acabo de recordar que el 08 de febrer del 2003 vaig iniciar la meva primera web: Una mar de contes, i que aquest any ha fet el seu cinquè aniversari!!!! Quin cap! Quin cap!

Compartir

Si, els famosos 400€ que va prometre Zapatero, a les eleccions. Jo personalment no donava crèdit a aquesta promesa, però al ser tant mediàtica, sembla que s’hi han posat. Però … a les notícies han dit que l’estat retendria 200€ menys el mes de juny (el de la paga extra), i 200€ al llarg de les nòmines de la resta l’any.

Em duu al cap vàries preguntes:

a) Universal? Si l’ajuda era universal, què passa amb els autònoms … que no tenen nòmina. I amb els que no cobren prou per a que els deixin de retenir 200€? I amb els jubilats? I els que treballen per ETT i ja no els retenen res?

b) Realment ajuda? bé, sens dubte trobar-se amb 200€ de més un mes, pot alegrar el cos. Si aquest mes coincideix amb la paga extra, més aviat poc. Potser si aquest feix caigués el setembre podrien ajudar a alleujar la tornada de les vacances. Però després de juny surt a un increment de 30€/mes. Algú se sent terriblement més alleujat amb 30€?

c) Ajuda real? Ehm … si ens treuen els 400€ del que ens reté l’empresa cada mes … quan toqui fer la declaració de la renda l’any següent … els haurem de tornar? Per que clar, el que ens reté l’empresa en concepte de “la renda” ens estalvia diners quan presentem la declaració de la renda l’any següent (que toca ara la del 2007). Si per l’any vinent ens han retingut menys diners, quan toqui fer la declaració l’any 2009 … els haurem de tornar?

Espero que m’estigui equivocant en el que penso … però el concepte que tinc dels socialistes em fa pensar en el pitjor.  Ah! el més divertit és que si “el pitjor” es compleix, aquesta “ajuda” representa el 60% del pla del govern per a “superar” la crisi. El 40% és el destinar més diners a … crèdits! que la gent i les petites empreses hauran de tornar amb interessos.

Doncs llavors, si el 60% de l’ajuda es torna amb la declaració de la renda l’any vinent, i el 40% restant es torna amb el temps i amb interessos … vol dir que l’ajuda és més mediàtica que no pas real. El temps dirà!

Compartir