Ja porto molts anys com a programador(bé, analista-programador de facto) … mmm … des de l’any 2000 … que ja feia coses en negre … i oficialment … des de l’estiu del 2001.
En tot aquest temps he anat aprenent molt, primer Visual Basic amb ASP i SQL Server, després Delphi i SQL Server .. i PHP! … en tot aquest temps he aprés una cosa:
Donar un projecte sencer “per dolent” i començar-lo de zero és generalment pitjor que intentar-lo arreglar … M’explico: A menys que un projecte sigui nefast a nivell de programació ( i n’he vist de nefastos), normalment a l’hora de programar, per dolent que sigui el codi, ja s’han resolt multitud de problemes: Accions inesperades, situacions imprevistes, necessitats especials, etc …
L’experiència també m’ha ensenyat que moltes vegades al reescriure un programa, ens acostumem a oblidar de features que en l’anterior ja funcionaven i que precisament, acostumen a ser unes que els usuaris fan servir amb asiduitat. És a dir, cal iniciar de nou un procès d’adaptació, de testeig, de desenvolupar les noves necessitats dels usuaris que el programa no supleix i a més que han quedat insatisfetes pel nou programa.
Un exemple d’això és el Windows Vista: Una de les principals “característiques” que duia és que la major part del nucli havia estat reescrita de nou, i se n’han vist els resultats: Molts programes han deixat de funcionar, consumeix més recursos …
El millor, per mi, és “anar-lo adaptant” (i hi ha moltes formes d’adaptar)
En quins casos cal començar de nou? En cas de canvi de tecnologia ( DOS => Windows => Linux // Offline => Xarxa Local => Web // No disposició del codi font original )
Esteu d’acord amb aquesta visió? Creieu que és aplicable a d’altres àmbits? ( Llibres, novel·les, obres de creativitat en general)
Publicat per elrohir
Publicat per elrohir
