Ca n’Elrohir

Si, els famosos 400€ que va prometre Zapatero, a les eleccions. Jo personalment no donava crèdit a aquesta promesa, però al ser tant mediàtica, sembla que s’hi han posat. Però … a les notícies han dit que l’estat retendria 200€ menys el mes de juny (el de la paga extra), i 200€ al llarg de les nòmines de la resta l’any.

Em duu al cap vàries preguntes:

a) Universal? Si l’ajuda era universal, què passa amb els autònoms … que no tenen nòmina. I amb els que no cobren prou per a que els deixin de retenir 200€? I amb els jubilats? I els que treballen per ETT i ja no els retenen res?

b) Realment ajuda? bé, sens dubte trobar-se amb 200€ de més un mes, pot alegrar el cos. Si aquest mes coincideix amb la paga extra, més aviat poc. Potser si aquest feix caigués el setembre podrien ajudar a alleujar la tornada de les vacances. Però després de juny surt a un increment de 30€/mes. Algú se sent terriblement més alleujat amb 30€?

c) Ajuda real? Ehm … si ens treuen els 400€ del que ens reté l’empresa cada mes … quan toqui fer la declaració de la renda l’any següent … els haurem de tornar? Per que clar, el que ens reté l’empresa en concepte de “la renda” ens estalvia diners quan presentem la declaració de la renda l’any següent (que toca ara la del 2007). Si per l’any vinent ens han retingut menys diners, quan toqui fer la declaració l’any 2009 … els haurem de tornar?

Espero que m’estigui equivocant en el que penso … però el concepte que tinc dels socialistes em fa pensar en el pitjor.  Ah! el més divertit és que si “el pitjor” es compleix, aquesta “ajuda” representa el 60% del pla del govern per a “superar” la crisi. El 40% és el destinar més diners a … crèdits! que la gent i les petites empreses hauran de tornar amb interessos.

Doncs llavors, si el 60% de l’ajuda es torna amb la declaració de la renda l’any vinent, i el 40% restant es torna amb el temps i amb interessos … vol dir que l’ajuda és més mediàtica que no pas real. El temps dirà!

Estem plena polèmica per les paraules de Berlusconi, dient que per a ell el nou executiu espanyol era “massa rosa”, en referència a que hi ha més dones que homes, i en plena política per la creació del “Ministerio de la igualdad”, amb una jovenoia de 35 anys al front d’aquest ministeri que s’encarregarà, no de la igualtat de tots els espanyols a accedir a recursos, o la igualtat d’oportunitats per trobar una bona escola, o la igualtat de protecció davant la crisis, o d’igualtat de condicions laborals de tots amb els ministres, si no única i exclusivament de la igualtat de sexe.

Curiosament, tot aquell que defensa que fer un Ministeri per la igualtat és absurd, donar-li una importància que no és que no tingui, si no que d’altres temes en tenen més, és marcat com masclista ranci opressor carca. Em penso que a Catalunya teníem ja un Institut Català de la Dona que s’ocupa íntegrament dels problemes del gènere femení (i no només la igualtat), i … si no vaig errat, alguna secretaria? (corregiu-me).

Bé, entrant al tema, avui a Barrapunto he llegit un article que m’ha deixat glaçat. Una empresa ha tret un  software que permet corregir el llenguatge sexista (masclista) dels textos. És a dir, si ara llegís aquest/a article/a escrit/a per mi, em corregiria tots els termes/totes les paraules que denoti que sóc un/a mascliste/a.

Aquest programa té un cost de 2000€ per ordinador instal·lat, i només funciona en Windows i en Castellà. I per sort es queda a la gramàtica i no pot preveure dobles sentits o metàfores. L’ajutament de Getafe sembla ser que ja l’ha comprat.  I dels comentaris, n’extreuré la següent idea que m’ha fet gràcia

Anys 90: APA => Associació de Pares d’Alumnes. Seguint l’ús de la llengua, el concepte Pares en plural pot indicar un grup d’homes que tenen fills, o bé el conjunt de persones que tenen fills (masculí genèric)

Anys 00: AMPA => Associació de Mares i Pares d’Alumnes.  Seguint la nova tendència, tots sabem que no és el mateix el pare que la mare. Així que com que Pares, tot i ser genèric, no reflectia la presència femenina, es converteix en Mares i pares.

Finals  00: AMPAA (només en castellà) => Asociación de Madres y Padres de Alumnos y Alumnas. Corregeix en castellà un error garrafal, pressuposant que només hi ha alumnos mascles. Informat el Ministerio de la Igualdad es procedeix a corregir aquest error via decret llei. En català, els singulars acabats en “e” i en “a” fan el plural en “e”. A menys que vulguin canviar tota la gramàtica, “Alumnes” continua representant els dos gèneres.

Principis 10: APAPBA (en català) i APAPBAA (en castellà) => Associació de Progenitors A i Progenitors B d’Alumnes. L’assoaciació de Gays i Lesbianes protestarà per la discriminació de pressuposar que tot “alumne” té un pare i una mare, que és el que pot arribar a deduir-se de “mares i pares”. Bé pot tenir dos pares o dues mares …

Mitjans 10: APAPBMPA => Associació de Progenitors A, Progenitors B i Monoprogenitors d’Alumnes.  Per que ens havíem deixat a les mares solteres i els divorciats que viuen sols amb els fills (majoria ja en aquesta década). La unió de Progenitors A i Progenitors B dona la idea de “Parella”, i és clar, és una ofensa pels que pugen els alumnes sols.

Si voleu, podem seguir.  Però el llenguatge políticament correcte pot dur molts problemes (doncs en principi APA, amb un Pares genèric, significat original i comunament acceptat des de l’edat mitjana, soluciona tots aquests problemes).

Ara si, si creieu que he ofès la vostra sensibilitat, podeu acusar-me de masclista i del que s’us passi pel cap.