Avui un company s’ha enfadat amb mi. És editor i ha fet un llibre sobre el Windows Vista, que publicarà aviat, i li he comentat a ell i al seu cap que Microsoft ha anunciat que el més probable és que l’any vinent el Windows Vista sigui substituït urgentment pel nou Windows 7.
Si anem a mirar la vida d’un sistema operatiu home de Microsoft (versions per a usuaris i no per a empreses), ens trobem el següent:
31 de desembre de 1993: Apareix Windows 3.11, l’última versió del “Windows 16 bits”. 1,5 anys de vida.
25 d’agost del 1995: Apareix a nivell mundial el Windows 95. 3 anys de vida (amb moltes actualitzacions)
25 de juny del 1998: Apareix a el Windows 98. 11 mesos de vida.
5 de maig del 1999: Apareix el Windows 98 Segona Edició,degut a les nombroses carències i errors del Windows 98. 1,3 anys de vida.
14 de setembre del 2000: Apareix el Windows Me, considerat per molts un dels pitjors productes de la història. Va estar a la venda oficialment durant 9 mesos, després es va optar per instal·lar sempre el Windows 2000 (de la gama per a empreses) o el 98SE.
25 d’octubre del 2001: Apretat pel fiasco del Windows Me, es va avançar la sortida del Windows XP, sistema operatiu que encara es ven, però ho deixarà de fer el 30 de junt del 2008 ( gairebé 7 anys de vida)
30 de Novembre del 2006: Ja feia 5 anys que Microsoft venia el Windows XP, un temps massa llarg per a ells, i van avançar la sortida del Windows Vista. Malauradament aquest sistema operatiu ha rebut pràcticament tantes crítiques com el Windows Me. Resulta significatiu que Microsoft no hagi deixat de vendre llicències de Windows XP i dongui opció a fer un downgrade gratuït.
Com podem veure, hi ha hagut de tot, però quan un sistema operatiu ha estat un fiasco, ha tingut un temps de vida molt limitat, i excepte el Windows XP, quan les coses van bé, el temps de vida ha estat limitat.
Excepte en el Windows XP, fer un llibre del sistema operatiu és un esforç de contratemps, pagar per poder accedir a versions beta i corregir el llibre quan surti la versió definitiva, doncs si no fer el llibre i publicar-lo pot menjar-se la meitat del temps de vida del sistema operatiu.
Quant de temps “viu” el sistema operatiu?
Jo només he vist canviar a la gent de sistema operatiu quan canvia d’ordinador i ve amb el nou sistema integrat. A les empreses la cosa canvia i s’acostuma a posar la versió coneguda (més antiga) del sistema i només actualitzaren massa quan la cosa va bé.
Conclusió
La vida d’un llibre d’un sistema operatiu és breu: Es maximitza quan surt amb pocs mesos de diferència del sistema operatiu i va reduïnt la vida i la capacitat d’entrar al mercat a mesuraque passa el temps. I marca la seva mort (del llibre) l’anunci de la següent versió (aproximadament 1 any abans), tot i que pot continuar tenint un nivell acceptable de vendes mentre el nou no compti amb una base d’usuaris grans ( 3-5 mesos ) després de la sortida.
Què hi dieu? Coincidiu?
27 Abril 2008 a les 4:52 pm
hola,
fa temps que et segueixo i mai m’havia decidit a deixar cap comentari, però avui no m’hi he pogut resistir. Estic totalment d’acord amb tu, el que no aconsegueixo entendre és… perquè s’ha enfadat el teu company?
27 Abril 2008 a les 8:28 pm
Bona tarda Anna! Encantat de saber se tu!
S’ha enfadat per que li he dit a ell i al seu cap que el llibre arriba “tard”, amb els dies força més que comptats. La clau és “el seu cap”.
Esperem que se li passi aviat
2 Maig 2008 a les 2:57 pm
Benvolgut Elro,
no m’he enfadat amb tu, per favor. M’ha sabut greu pels autors del llibre, això sí. Ja saps de l’esforç que suposa tirar endavant llibres d’informàtica com els que fem, i la compensació econòmica dels autors depèn pràcticament dels drets sobre les vendes. A més, com bé saps, aquesta col·lecció sobre el sistema operatiu Vista ens havia sortit particularment bé.
Certament és un risc fer llibres d’informàtica, les reedicions d’un llibre solen estar plagades de canvis motivats per la dinàmica imparable de la matèria (aquesta també és la gràcia, se n’ha de saber, no totes les editorials poden arriscar-se, és a dir, hi ha poca competència).
El sistema XP o Linux ens han anat molt bé, tant bé que ens permet eixugar la manca de beneficis de “fiascos” com Milenium o Vista (tot i que a hores d’ara les ventes del Vista no són gens despreciables). Tens raó amb el risc que suposa editar llibres informàtics, però si ho mirem globalment els resultats econòmics són molt positius. Bé doncs, a treballar en el Windows 7, se’ns a girat feina abans d’acabar la que teníem començada… encara et demanarem ajuda… ja, ja, ja.