Ahir a la nit vaig anar a veure la pel·lícula d’Indiana Jones al cinema. Realment m’esperava una pel·lícula com les anteriors: Llocs espectaculars, fantasia, una mica de comicitat i molta aventura.

I la pel·lícula ofereix tot això … però li falla alguna cosa, tal com ho demostra que la gent no va aplaudir, ni tampoc sortir amb gaire bona cara del cinema. No cola que Harrison Ford pugui rebre 10 cops de puny a la cara i 4 patades voladores … i que continuï saltant com un jovenoi de 20 anys. També algunes situacions resulten exagerades: “Indi” sobreviu a una bomba termonuclear que li cau al damunt … o el recordatori més que constant a les pel·lícules anteriors. Des de l’aparició de l’arca, els insectes, o les trampes mortals amb sistemes d’enginyeria impossibles.

Suposo que al capdavall el que més mal fa no és que la pel·lícula en si és fluixeta, o que Indiana hagi perdut tot alló que el feia ser Indiana (excepte el barret, el fuet i la música) … si no que la trama gira, de bon principi, al voltant dels extraterrestres. Si! no us desvetllo cap misteri … 5 minuts després de començar, ja estàn a l’àrea 51 (base super-secreta dels Estats Units on tothom sap que s’hi guarda les restes de l’OVNI caigut al desert de Nevada) robant aquest especímen. Això fa que la pel·lícula sigui totalment irreal, li treu tota la gràcia. Sobretot quan es veu un arqueòleg parlant d’èssers interdimensionals (l’any 1950, representa). El que més mal fa, també, és la humiliació (degradació) que pateix el personatge còmic (i bonifàs) d’altres entregues: En Marcus, mostrat en aquesta com a traïdor i egoista.

I al final, per més inri, la pel·lícula duu un missatge. Quin? Doncs diria que Lucas i Spilberg han decidit fer d’aquesta pel·lícula la portaveu de l’Esglèsia de la Cienciologia, una secta considerada perillosa en molts països, i religió legal en d’altres (com … Espanya). L’únic que li faltava a l’extraterrestre és dir-se Xenu.

El meu consell? Si normalment no llençeu els diners, no els regaleu ara a una secta perillosa. Aquesta pel·lícula et deixa un mal gust de boca. Si voleu una opinió més treballada, us deixo amb aquesta altra crítica d’indiana jones 4 (en castellà)

Compartir

He llegit un article a Racó Català que m’ha despertat una certa curiositat. Segons la normativa vigent, tota empresa que operi a Catalunya, ha de ser capaç d’atendre en català. Normativa que s’aplica amb la màniga ampla … molt ampla.

Bé, raonant una mica podríem dir … però les empreses petites/mitjanes que vulguin invertir a Catalunya es trobaran amb un impediment important! (haver de muntar una infraestructura específica per a Catalunya). Si, els dono la raó. Per això crec que la llei s’hauria de modificar i dir que les empreses amb un mínim de pes “x” haurien de poder atendre en català (o com a mínim, posar la voluntat d’entendre’l).

Ara bé, ens centrem en macro-empreses que no volen entendre el català. Per exemple, en aquest article es citava que VISA España, amb seu a Madrid, no tenia problemes per acceptar documentació en castellà (evidentment), anglès i francès, però que el sol fet d’incloure un sol paper en català (una reclamació a consum, per exemple), era motiu suficient com per ni mirar-se aquella documentació. Fora de l’irreal que resulta que t’acceptin documentació en francès però no en català a Espanya, jo plantejaria la pregunta: Quants milions mou VISA España a Catalunya, València i Balears? No arriben aquests milions per pagar una persona que “entengui” el català?

Una cosa anàloga passa, per exemple, amb Microsoft. Una companyia internacional que de Catalunya només en treu centenars de milions de contractes amb la Generalitat, i no és capaç de treure una versió en català dels seus programes més importants … si, ho sé, existeix un pegat que la Generalitat ha pagat apart per convertir el Windows i l’Office al català, però són pegats no mantinguts, és a dir, a mesura que actualitzes el sistema, aquests programes es tornen més i més castellans. No seria més fàcil fer el mateix que fa la gent de Linux? Quan vols instal·lar el sistema et demana per quin idioma vols veure ( Castellà, Català, Gallec, Èuscar … i fins i tot hi ha força parts en Asturià i Occità ) … tot en un sol CD o baixada d’internet. De fet … hauriem de dir que la situació actual és un pas enrere amb el que teníem tot just fa 13 anys. Fa 13 anys, si compraves un ordinador, podies triar entre el MSDOS 6.22 en català, el Windows 3.11 en català, l’OS/2 Warp 4 en català i el MacOS en català.

No, contrariament al que hom pensaria no intenta ser un article exhaltat. Ahir (o abans d’ahir) vaig llegir que el Govern Espanyol volia vetar la nova Oficina de Patents Europea, una oficina central on s’haurien de donar d’alta totes les patents de la Unió. El motiu? Que per simplificar, la majoria de països havien acceptat que les patents es poguessin presentar en només 3 idiomes: Anglès, Francès i Alemany .. els 3 grans d’Europa. El Govern Espanyol ho tenia clar: O s’accepta el Castellà (tot i que Espanya no està precisament al capdavant en I+D … és més, Portugal ens supera) o aquesta oficina no es creava. No no, la mesura em sembla correcta, però que després no ens vagin dient que som provincians per defendre el que és nostre: Tothom hi té dret.

En fi, ja se m’ha passat el moment nacionalista continuaré fregant el terra …

Compartir

Ho anuncio com a novetat, tot i que no ho és. De fa uns mesos que sóc membre del DOID (Associació de Desenvolupadors d’Oci Interactiu Digital), una associació que es dedica a promocionar les empreses i els particulars que volen desenvolupar la indústria del videojoc a Espanya, una causa molt noble i gens fàcil d’aconseguir.

Arrel d’això he conegut els organitzadors del concurs de desenvolupament de videojocs “tú también puedes“, que aquest any realitza la seva segona convocatòria. I m’he llançat i mega jocs hi col·labora de forma directa: D’una banda patrocina (i promociona) la presència del català en aquest concurs, i col·labora amb el 3er premi.

Bé, a veure si us animeu a participar-hi. Podeu presentar un joc de qualsevol “tipus” (Flash, C++, Windows, Linux … ) però que tracti sobre un tema predeterminat: Els almogàvers!!!!

Compartir

Si, el bloc ara ja usa Wordpress 2.5.1 … l’actualització ha estat molt senzilla, més del que m’imaginava, i he pogut seguir el criteri .. “no actualitzis mai a la versió n.0 … fes-ho sempre a la n.1″.

És més, he llegit per algun lloc d’internet que els principals cercadors i agregadors ja no indexen versions de WordPress anteriors a la WordPress 2.3.1 … cal anar actualitzant!

Compartir

He començat a treure una nova estadística a les meves webs: La resolució de pantalla. En aquests moments, la majoria de gent ( 53% ) fa servir una resolució estàndard (i que considero ja petita) de 1024×768.

La resta de la gent es divideix en dos grups, els que tenen una pantalla de mida superior (un 31%)  i un petit grup d’usuaris ( 16%) que fan servir una resolució inferior: 800×600. Aquesta xifra resulta coincident amb d’altres webs que gestiono (i que la puc saber).

La pregunta és: Val la pena, per aquest 16% d’usuaris, adaptar una web per a ser vista a 800×600?

Factura a tenir en compte:

• Aquest grup, amb el temps, desapareixerà.
• Penseu que equival a perdre a un 29% de la pantalla!
• Sobre 20.000 visites diàries, representen unes 3.200 visites. Molta gent.

Què farieu?

Compartir

Trucant a un amic als Estats Units

- Perdona …. on m’has dit que ets?
- … he arribat a Chargoggagoggmanchaoggagoggchaubunaguhgamaugg
- És que es talla … no t’he sentit bé …no he pogut apuntar …
- Que sóc a Chargoggagoggmanchaoggagoggchaubunaguhgamaugg!!!
- M’ho pots deletrejar?
-No! millor t’envio una foto!

Nota: aquest llac existeix i el cartell és real.

Compartir

Moltes vegades hem de triar una contrasenya, i ara ens comencen a indicar si aquesta és bona o és dolenta. Però, com saber si una contrasenya és realment dolenta??? Alguns criteris:

• La contrasenya és la mateixa que el nom d’usuari. P.ex : Usuari ‘joan’ contrasenya ‘joan’.
• La contrasenya té 4 lletres o menys (molt dolenta) o bé 5 lletres (dolenta)
• Anomena alguna cosa que té una importància molt gran per a tu, i que tothom coneix: El nom del teu fill/a, marit/muller, gos/sa …
• És una data en la que celebres alguna cosa: El teu aniversari, el de la teva muller/espòs, naixement del fill/a …
• És alguna paraula típica, com ara ‘contrasenya’ o ‘password’.
• L’has fet servir ja en no menys de 5 o 6 llocs diferents.

Bé, evidentment aquests són els pitjors casos de contrasenya, i de fet, representen la gran majoria de casos. Dues històries per a no dormir:

- L’any 2002, a Noruega, un funcionari era l’únic que havia de saber la contrasenya d’un sistema. I tant responsable era que, quan va morir fulminantment d’un atac de cor, era realment l’únic que la sabia. El govern noruec va estar durant setmanes intentant buscar la contrasenya, i no va trobar-la. Finalment, van contractar un hacker, que va demanar una mica d’informació sobre aquest home. En pocs minuts va trobar que la contrasenya era el nom del seu gos.

-Segons una publicació experta en seguretat, les 10 contrasenyes més comunes (en anglès) són:

1. password
2. 123456
3. qwerty
4. abc123
5. letmein
6. monkey
7. myspace1
8. password1
9. blink182
10. (el teu nom)

- Durant anys, per a protegir el router ADSL, telefònica va fer  servir diferents combinacions de noms d’usuari i contrasenyes, molt difícils de trobar:

• 1234 / 1234
• admin / 1234
• admin / admin
• adminttd / adminttd
• adminttde / adminttde

Curiós

Compartir

Avui començo un experiment, que vol respondre a la següent pregunta:
Quin és el pes del nom del domini per a google?
Jo tinc la teoria que el pes és molt elevat, així que he registrat el domini topjuegosdecoches.com, i hi he posat tot de “Juegos de Coches“, o “Juegos de Carros” com en diuen a alguns llocs d’amèrica llatina, on he fet una subselecció dels jocs que ja tinc publicats i que tracten de curses de cotxes, motos, etc … .

Veurem com reacciona google a aquest experiment …

update 16h més tard:
Cap moviment encara. Cap cercador la contempla en els resultats, tot i que l’he enllaçat des de dos blocs diferents. I si ho provo a Blogger?

update 24h:
Aquest post ja ha estat processat per Google, però segueix sense examinar la web de topjuegosdecoches.com … de fet, cercar aquesta paraula no dona cap resultat. Tampoc Yahoo ni MSN.

Update 40h:
La pàgina ja ha estat trobada per Google i desada. No ho està ni a Yahoo ni MSN.
No apareix entre les 100 primeres pàgines.

Compartir

Google Alerts és un servei en Beta de Google que desconeixia. Bàsicament el que fa és enviar-te un email quan Google indexa alguna nova referència a un conjunt de paraules que li has indicat.

Per exemple, imagina que has escrit un llibre: “Començant la casa pel teulat“, li pots dir a Google Alerts que t’avisi quan indexi un nou resultat amb la frase “Començant la casa pel teulat“, però també, per exemple, si el llibre té una web, podem dir que monitoritzi qui ens enllaça a aquesta web.

Una eina molt útil per saber qui i quan parla de tu … de moment jo li he dit que monitoritzi qui parla de pipape.net …

Compartir

Per primer cop a la història, avui, la cambra legislativa francesa, ha reconegut per llei que a França s’hi parlen altres llengües històriques que no són el francès, el que obligarà a modificar la constitució francesa per reconèixer que aquestes llengües existeixen i que cal respectar-les i promocionar-les per superar anys d’injustícies.

La història de la imposició del francès comença de molt antic. En plena edat mitjana la llengua de cultura era l’Occità, juntament amb el francès. Tant és així que els reis anglesos ( com Ricard d’Anglaterra, Cor de Lleó ) s’expresaven habitualment en aquestes llengües, en comptes de l’anglès.

Però cap al 1550 va arribar el primer decret: El rei de França va obligar que tot document legal havia de quedar registrat en francès. Però no va passar d’aquí: Tot ciutadà podia parlar, estudiar i expressar-se en la llengua que volgués, tot i que sovint s’assimilava el francès a la llengua de les classes altes.

I no va ser fins la Revolució Francesa que van començar els problemes seriosos: Al fer un estudi sobre “quina llengua es parlava a cada departament”, a París se n’adonaren que la majoria de França, i la majoria de francesos, no parlava francès. Així que van decidir entendre el principi d’égalité  a l’espanyola: Per que tots els francesos tinguessin fossin realment iguals calia que les llengües regionals desapareguessin, quedant només el francès. Des d’aleshores comença una política que és obertament d’extermini. Amb l’obligació de l’ensenyament als Licées públics, es va aprofitar per atemorir als nens que gosaven parlar la llengua dels seus pares amb els seus companys, ni que fos durant l’hora del pati. Els mètodes, brutals,amb càstigs físics fins on calgués.

Al final, les humiliacions continues, els patriotisme desbordat durant la segona guerra mundial i la denigració (avui encara es parla de patois o de llengües del bosc), van fer que la generació del 1950 al 1970 abandonés definitivament les llengües regionals: Els pares es negaven a parlar en occità, bretó o basc als seus fills, majoritàries encara entre la població fins aleshores.

Arribarà massa tard aquesta iniciativa? Esperem que no!

Compartir