Ca n’Elrohir

Molts de vosaltres ja sabeu que apart dels meus webs de jocs, en tinc de contes. Aquests llocs de contes no han caigut en l’oblit, però si que he baixat el manteniment fins el mínim. Una part important de la culpa (però ni de bon tros tota), la tenen els usuaris d’aquestes webs.

Les webs de contes ofereixen la possibilitat d’enviar contes o de deixar missatges. Així que em trobo amb el següent:

- La majoria de missatges que es deixen són de nens que fan servir el formulari de “xat”.
- La majoria de missatges que m’envien són de l’estil “soy uns irros de puta que mierda web cabrones porque no us days por ell cullo” (missatge literal)
- La resta de missatges que me’nvien són, sobretot, SPAM o gent que em demana que els faci els treballs de recerca
- La majoria de contes que rebo són de l’estil:

EL CUENTO MAS CORTO DEL MUNDO
CHAN CHAN CHAN…
AKI EMPIEZA EL CUENTO:
Avia un abestrus
FIN

Aquest conte és publicable, n’hi ha d’altres que parlen de, per exemple, les tifes de gos.

Tot i que en descàrrec, cal dir que n’he rebut algun de bo (un 1% del total), que estic separant i que publicaré en breu.

- Alguns contes més “treballats” tenen temes singulars per a una web de contes infantil: Des de política, fins a violacions, drogues, assassinats, tortures …

En definitiva, si la web 2.0 consisteix en webs amb continguts generats per l’usuari, no és menys cert que la web2.0 també és la web de la censura: Cal tenir un cor de ferro i moltes ganes de censurar continguts.