Per primer cop a la història …

22 Maig 2008

Per primer cop a la història, avui, la cambra legislativa francesa, ha reconegut per llei que a França s’hi parlen altres llengües històriques que no són el francès, el que obligarà a modificar la constitució francesa per reconèixer que aquestes llengües existeixen i que cal respectar-les i promocionar-les per superar anys d’injustícies.

La història de la imposició del francès comença de molt antic. En plena edat mitjana la llengua de cultura era l’Occità, juntament amb el francès. Tant és així que els reis anglesos ( com Ricard d’Anglaterra, Cor de Lleó ) s’expresaven habitualment en aquestes llengües, en comptes de l’anglès.

Però cap al 1550 va arribar el primer decret: El rei de França va obligar que tot document legal havia de quedar registrat en francès. Però no va passar d’aquí: Tot ciutadà podia parlar, estudiar i expressar-se en la llengua que volgués, tot i que sovint s’assimilava el francès a la llengua de les classes altes.

I no va ser fins la Revolució Francesa que van començar els problemes seriosos: Al fer un estudi sobre “quina llengua es parlava a cada departament”, a París se n’adonaren que la majoria de França, i la majoria de francesos, no parlava francès. Així que van decidir entendre el principi d’égalité  a l’espanyola: Per que tots els francesos tinguessin fossin realment iguals calia que les llengües regionals desapareguessin, quedant només el francès. Des d’aleshores comença una política que és obertament d’extermini. Amb l’obligació de l’ensenyament als Licées públics, es va aprofitar per atemorir als nens que gosaven parlar la llengua dels seus pares amb els seus companys, ni que fos durant l’hora del pati. Els mètodes, brutals,amb càstigs físics fins on calgués.

Al final, les humiliacions continues, els patriotisme desbordat durant la segona guerra mundial i la denigració (avui encara es parla de patois o de llengües del bosc), van fer que la generació del 1950 al 1970 abandonés definitivament les llengües regionals: Els pares es negaven a parlar en occità, bretó o basc als seus fills, majoritàries encara entre la població fins aleshores.

Arribarà massa tard aquesta iniciativa? Esperem que no!

1 Comentari | Història, geek | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

CPA? No gràcies

22 Maig 2008

El CPA és el que a internet es coneix com a “Cost per acció” i, pels que tenim publicitat a les webs, és un petit gran malson.

La filosofia del CPA per a l’anunciant és la següent: Poses publicitat, i només pagues si l’usuari fa clic sobre la teva publicitat i aquest clic acaba amb l’usuari comprant ( o descàrrega ). És a dir, només pagues si obtens ingressos.

La filosofia del CPA per al webmestre és la següent: Tu cedeixes un espai de la teva web a una publicitat, mostres anuncis d’aquella empresa, i perds els usuaris que facin clic sobre aquell anunci ( surten de la web ). I després de tot això, pots no cobrar res si l’usuari no acaba comprant.

És cert que aleshores, per cada compra et quedes un bona bona comissió, que potser un sol “clic” que acaba en compra et dóna l’equivalent a 15 (o més) clics “normals”. Però no és menys cert que aquest supòsit és completament atzarós. Aquest model només beneficia als anunciants. Però pensant que a més, els anunciants, al mostrar la publicitat ja estan obtenint un benefici “indirecte”: S’estan donant a conèixer, estan donant a conèixer la seva oferta, la seva promoció i estan ocupant un espai que gestiones tu mateix.

Cap dels grans llocs d’internet accepta publicitat per CPA. Normalment és CPM ( per cada mil impressions ) o CPC ( Cost per clic ), dos tipus de publicitat que considero infinitament més justos que no pas el CPA.

I això a què ve? doncs que Microsoft ha anunciat que el seu nou sistema de publicitat … vol basar-lo exclusivament en anuncis amb CPA … i amb descompte per l’usuari inclòs si ve d’un anunci de Microsoft. Possiblement això atraurà alguns anunciants ( aporta molts beneficis pels anunciants ), però farà defugir els webmestres.

Esperem que canviin d’idea.

1 Comentari | Internet | Enllaç permanent
Publicat per elrohir