Linux

30 Juny 2008

Avui he hagut d’instal·lar uns quants Linux autonòmics per veure com funcionava de bé una aplicació Flash. I de pas, m’ha donat un tema per publicar al Bloc … unes valoracions força senzilles, unes primeres impressions.

Guadalinex 4.1 - (Guadalinex) És el linux fet a Andalusia. És força ràpid d’instal·lar, tot i que instal·la un sistema que ja és una mica antic (per això ja tenen posades les mires en la seva versió 5). Imagino que es podrà actualitzar en xarxa. Imperdonable que per defecte no vingui amb el plugin Flash. Dissortadament, sembla que aplica una configuració a la xarxa per defecte, i es resisteix una mica a ser cambiada. Per la resta, instal·la un paquet força complet.

MaX 4.0 - (MaX) És el linux promogut per la Comunitat de Madrid. Després de tenir-lo molt de temps abandonat, apareix amb una versió, i força treballada. Es mostra amb un aspecte molt diferent a la resta de Linux, fent-lo més atractiu. Els punts fluixos durant la instal·lació són massa opcions de tipus d’instal·lació (escriptori, alumne, mestre, servidor … i 3 o 4 més) i que ja t’obliga a partir d’uns usuaris per defecte ja creats ( “madrid” amb contrasenya “cmadrid” ).

moLinux 4.0 - (MoLinux) És el linux promogut per la Junta de Castella-La Manxa. Ai! fins la versió 3 considerava que MoLinux era la versió més treballada, que donava mil voltes a la resta. El millor. Però ara ja no. La instal·lació ja pateix diferents problemes: Si la pantalla és a 800×600, no s’ajusta la mida de l’instal·lador i, tot just instal·lat, algunes aplicacions ja no funcionen, com és el cas de l’Amaya. S’ha quedat a un nivell molt baix de personalització i, després de veure els altres, em dona la sensació que li falta alguna cosa. Parteix un aspecte que en alguns casos vol acostar-se al Windows Vista, i en d’altres es queda més estil “Linux en ordinadors petits”.

A més, Guadalinex i Molinux activen per defecte un seguit d’aplicacions, un parell d’elles si més no molestes: Un gestor d’accions (que per defecte està buit) i la notificació de dispositius muntats, que per defecte fa pampallugues mentre tinguis posat un Cd, un USB … i no para, fins que no el configures per a que no ho faci.

Cap Comentari » | Informàtica | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Cosetes

29 Juny 2008

1 - Existeix una eina a internet anomenada “RapidShare”. Aquesta eina et permet pujar un fitxer (o més) a un espai web (gratuït) i permetre que la gent se’l descarregui.

El problema és que quan la gent s’intenta descarregar aquests fitxers, de forma gratuïta: Cada vegada hi ha més publicitat, més preguntes i impediments. Estan arribant al punt que algú, a internet, ha proposat (de broma) el que serà el nou captcha de RapidShare del futur. Qui vulgui descarregar algun fitxer penjat allà sense pagar, caldrà resoldre això:

2 - He descobert “por ahí” una web prou interessant: WorkFriendly.net  … permet navegar per internet simulant l’aspecte del Word 2003, així podem anar navegant per internet (sense imatges, això si) mentre el que passa pel darrera “es pensa” que estem treballant amb el Word.

La web: http://www.workfriendly.net/

Cap Comentari » | Informàtica, geek | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Llibertat de TLD

28 Juny 2008

Al principi d’internet, existien uns pocs TLD que havien d’acomplir la missió de separar les diferents webs: .com, .net, .org, .edu, .gov (govern USA) i .mil (exèrcit USA).

Al cap de poc s’hi van afegir els TLD nacionals, de dues lletres. Cada país en tenia un ( .us, .es, .uk, .tv -tuvalu-, .ws -West Samoa- … ) i a més altres nacions que no tenien cap problema per ser reconegudes, com ara HongKong (.hk), martinica (pertanyent a França) o la mateixa antàrtida.

Després, van començar a aparèixer peticions per a tenir més TLD genèrics, algunes ja aprovades: .mobi (per a telèfons mòbils), .museum (per a museus), .info, .biz, d’altres descartades, com el .travel o el .xxx. I una en particular que ha causat molts problemes: el .cat.

El .cat va marcar un abans i un després a l’ICAAN, l’organisme que s’encarrega d’aprovar aquests noms. D’una banda van conèixer de primera mà el que significaven les amenaçes polítiques ( amb l’oposició dels governs de França i Espanya), i d’altra, el primer domini personalitzat que no tenia una motivació exclusivament econòmica.

Amb l’aprovació del .cat es va obrir la via i automàticament va començar a demanar els seus propis dominis: .bzh (Bretanya), .sco (Escòcia), .gal (Galicia), .lli (Lleó), .nyc (Nova York), .ber (Berlín), .par (París), .bcn (Barcelona) … i la tornada dels dominis descartats, .travel, .xxx, .porn, …

Així que aquesta setmana l’ICAAN ha pres una decisió important: Qui tingui un aval de 60.000 € i ganes de muntar la infraestructura podrà, d’aqui pocs mesos, muntar el seu propi “tld”, sense cap més requisit per part de l’ICAAN, i sense que hagi d’aguantar més baralles polítiques del tipus “els bretons són francesos i amb el .fr n’haurien de tenir prou” (o el que correspongui).

Per si no ho havíen endevinat, el TLD són les 3 lletres que s’afegeixen al final de qualsevol domini. Aviat podrem veure tots aquests dominis actius, a més d’altres nous …

Cap Comentari » | Internet | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

No es pot fabricar una bomba atòmica

27 Juny 2008

No, amb l’iTunes no es pot fabricar una bomba atòmica.

L’iTunes és un programa d’Apple per a escoltar música, veure vídeos, sincronitzar la iPod (si no es penja), i comprar música per internet. També és una font d’infecció d’altres productes d’apple, quicktime i safari inclosos. Llavors, resulta evident, que amb un programa per escoltar música, no es pot construir una bomba atòmica.

Però no deuria ser tant evident, ja que a la llicència per poder usar l’iTunes (el programa es gratuït) s’especifica aquest punt: l’itunes no podrà ser usat per a construïr bombes atòmiques o míssils i armament químic o biològic. Va bé saber-ho (llegit a diarioti). Potser els Srs d’Apple es pensen que per fer esclatar una bomba cal que soni la banda sonora del Dr. Strangelove? (Una pel·lícula friqui-boníssima, per cert … de culte!!! coneguda aquí amb l’horrible títol de Teléfono rojo, volamos hacia moscú)

Però sembla ser que això importarà poc a algú, a Nemo. Si, sembla ser que després del llançament de la pel·lícula “Buscando a Nemo”, el peix pallasso s’ha convertit en el peix preferit dels nens a l’hora de tenir una peixera, i això l’està duent a l’extinció. Es calcula que ja s’ha reduït la població en més d’un 60% ( els grups d’individus han passat de ser de 25 a 6).

Imagino que la pròxima vegada que Disney vulgui fer una peli d’animals, s’ho pensarà dos cops. I no fabricarà bombes termonuclears amb l’iTunes.

Cap Comentari » | Informàtica | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Ecoogler

27 Juny 2008

Ahir una amiga em va demanar “Elro, què n’opines d’ecoogler?”, li vaig contestar en privat, però avui com que vaig escàs d’idees per fer un post, aprofito el tema. (Nota: No, no m’agrada el futbol, i no parlaré de futbol, excepte si algun dia hi passa alguna cosa prou friqui com per captar el meu interès)

Ecoogler.com és un cercador que assegura que per cada 10.000 cerques que s’hi facin, plantarà un arbre a través de l’associació “aquaverde”, un grup que es dedica a reforestar l’amazones.

El primer que em sobta és que a la mateixa web asseguren fer servir la tecnologia de Yahoo! per a obtenir els resultats. Res més lluny de la realitat, fan servir el programa de partners de Google, amb la publicitat de Google. Pot qui ha muntat la web no saber com l’ha muntat? Quin sentit té mentir? Potser despistar a l’usuari fent-li creure que és diferent de Google?

Després, Ecoogler sembla que pertany a una empresa agenciada a Palma de Mallorca, per un tal “enrique”. L’empresa és “Crea Link SL” … Crea link? creadora d’enllaços? El nom tampoc m’agrada :P
Finalment, asseguren que per cada 10.000 cerques donaran el necessari per a plantar un arbre. Segons la web de la ONG Aquaverde, plantar un arbre costa 10€ + import pel certificat (que poden enviar per email, gratis). Segons els meus càlculs, i els que he pogut consultar per internet, AdSense per a cerca (el que fa servir Ecoogler) té un CPM mig d’uns 10$, és a dir, 1000 cerques són 10$. 10.000 cerques són uns 100$. Això vol dir que en aquestes 10.000 cerques, Crea Link SL ingressa(ria) entre 50 i 80€ (que si no fos per que el dòlar últimament s’ha enfonsat, serien més), i en dóna 10.

Com s’us ha quedat el cos? I si us dic que a més té una altra vessant? Si, molta gent, al creure que són causes solidaries, fa clic sobre els anuncis sense cap altra intenció que pròpiament donar diners a Ecoogler. I això, als que hem pagat publicitat, no ens agrada. Ja que paguem, que la gent vingui per que li interessa allò nostre. Això provoca que cada vegada més anunciants no vulguin anunciar-se als partners de Google.

Pregunta: Elro, què n’opines d’Ecoogler?
Resposta: Per mi és una mascarada solidaria/publicitaria per a que un particular faci diners descaradament.  A més, el comportament de la gent pot influir negativament a tot internet en general.

Cap Comentari » | Internet | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Déu Google

26 Juny 2008

Ja fa temps que Google s’està querellant contra diferents diccionaris anglesos que volen incloure el verb To Google, expressió que fan servir ja molts americans i anglesos per a buscar coses per a internet. “What are you doing? I’m googling” … o “Google to find this“.

Google està preocupada per que si definitivament la seva marca es converteix en un verb, perdria tots els drets sobre ella.

Però aquest estrany honor, només concedit a uns pocs (com Chupa Chups o Kleenex) es deu a que realment cada dia hi ha més gent que busca coses a google, que no coneix cap més altra cercador, que considera que tot està a Google, i google és la seva única font d’informació.

Poc a poc Google ha anat absorvint el món dels buscadors (desplaçant Yahoo! i anihilant la resta), s’ha fet amb el món dels videos online (YouTube, Google Video), s’ha fet amb el món de la publicitat Online (AdSense, AdWords), proporciona les principals i millors estadístiques (Analytics), paquets ofimàtics per treballar online (Google Docs), calendari per a sincronitzar projectes o dur l’agenda (Google Calendar), per dur la nostra salut (Google Health), correu electrònic (Google Mail), aplicacions per tractar amb imatges (Picassa), per fer rutes (Google Maps) o explorar el món (Google Earth) … també, evidentment, escriure blogs ( Blogger ). Poc a poc, Google s’ha tornat omnipresent. Només les xarxes socials (el fracàs d’Orkut) se li resisteixen … encara.

Això li ha permés presentar dues eines (o una):

Google Trends per a llocs web: Similar a Alexa, mostra informació sobre l’evolució en nombre de visites d’un lloc d’internet i la seva importància relativa a internet

Google Ad Planner: Per la gent que vulgui contactar publicitat d’AdWords, ofereix estadístiques sobre els llocs en el que l’anunciant vulgui posar publicitat. Aquesta informació és una mescla de tot el que google sap. I no és poc: Nombre de visites del lloc, evolució històrica, servidor, propietaris del lloc, contingut, paraules amb les que és trobat a internet … però també perfil de la gent que el visita, gènere (homes/dones i en quina proporció), rangs d’edat, nivell d’estudis, nivell de renda …

Si? Encara sou aquí? Google comença a combinar informació per saber-ho tot de vosaltres: Qui sou, què feu, què heu estudiat, qui us envia mails, quan i on us connecteu, què us agrada, què busqueu per internet, quina edat teniu, quant cobreu …

George Orwell … 1984 … The Big Brother.

2 Comentaris | Internet | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Per què paguen millor al matí?

25 Juny 2008

Parlem d’AdSense, el sistema de publicitat que poso (posem) a les webs. Hi ha un fet curiós que m’ha mantingut intrigat: Per què AdSense paga millor al matí? Per que el meu eCPM va decreixent al llarg del dia? Sempre, sempre és igual: Al matí es dispara i a la nit es consumeix i decau.

Fins ara, havia donat la culpa a Amèrica Llatina: els clics d’allà són infinitament més mal pagats que els que es produeixen a Espanya. Per la diferència horaria, les últimes hores del dia d’aquí, són les hores on més gent es connecta “allà” a les meves webs (parlo sempre del meu cas particular).

Avui, però, se m’ha acudit un altre enfocament: El sistema de subhastes de Google. Amb aquest sistema, l’anunci que millor paga és el que surt primer, i en millor posició. Així que és normal que els anuncis que més paguen vagin exhaurint el límit al llarg del dia, deixant lloc als anuncis que menys paguen. I al final del dia queda … bé, el que queda.

No sé com fer-ho, però m’agradaria poder demostrar aquesta teoria: Intentar aconseguir que la gent es connecti més al matí i menys a la tarda, però en una web de jocs és molt difícil (per no dir tirant a impossible). Hauré de pensar alguna cosa …

Algú amb web vol ajudar-me a fer la proba?

1 Comentari | Informàtica, Internet, L'imperi | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Atacs Crackers

25 Juny 2008

Ja se’m comença a pujar la mosca el nas. No sé si només em passa a mi o és general … però els atacs crackers juraria que van en augment.

Primer van començar a “Una mar de contes” on uns “robots” (programes que només fan que repetir una mateixa tasca) van decidir encarinyar-se amb el meu llibre de visites, al que he hagut de posar un filtre per bloquejar paraules com “porn, bingo, sex, viagra, cialis” … i fins i tot, tot aquell comentari que tingués algún “http://” per indicar un altre lloc web. Aquesta ha estat l’única forma eficient d’aturar el spam.

Després, el mateix amb el formulari d’enviar un conte, i finalment amb el de contacte. Ara que ja tinc filtres per tot arreu, usen el formulari d’enviar un conte (que permet enviar un fitxer adjunt, com un document de Word) per intentar adjuntar-hi fitxers … que no deuen ser precisament massa bons.

També a Condalis, em van haver de tocar la configuració del SSH per que estaven tot el dia intentant entrar de forma remota al servidor. Robots les 24h del dia probant noms d’usari i contrasenyes.

Després li ha tocat a Mega jocs. El formulari de contacte comença a enviar spam … que no entenc per que està en rus.

Aquesta nit he hagut de fer el boca a boca a Jocs Web: Uns atacants havien aconseguit introduïr un seguit de pàgines malicioses  i, per tocar encara més els nassos, havien intentat sabotejar la web per a que tota petició mostrés una pàgina “índex” de porno. Per sort, al incloure aquest codi han fet saltar el lloc i ningú ha vist aquest índex, només JocsWeb no ha funcionat per Sant Joan (Ho sento víctor!!!)

També ahir vaig assabentar-me de que kumbaworld ha hagut de tancar les portes per un atac que ha malmés fins i tot la seva base de dades. Potser tornaran a obrir, des d’aquí els desitjo sort (i els ofereixo ajuda).

Què serà de nosaltres? Nosaltres, els webmestres, els que posseim servidors, només tenim una alternativa: Construïr fortaleses … posar contrasenyes realment fortes (difícils de recordar) a tot arreu, mantenir permanentment actualitzades les webs … en resum: Treballar molt.

Desitjeu-nos sort! Doncs de la nostra feina depèn que la web continui essent un lloc apte per a tots!

6 Comentaris | Informàtica, Internet, geek | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Els cotxes de la meva vida

24 Juny 2008

Quins cotxes han marcat la teva vida? Jo, tot i no tenir carnet, aquests són els cotxes que han passat per la meva vida

Seat 1430
Seat 1430
Renault 12

Renault 12
Renault 18

Renault 18
Peugeot 505

Peugeot 505
Citroën Berlingo

Citroën Berlingo
Peugeot 206

Peugeo 206
Fiat Seicento

Fiat Seicento

Opel Meriva

Opel Meriva

Ara que m’hi fixo, destacar que la gran majoria són marques franceses!!! no ho havia vist … i a vosaltres, quins cotxes us han marcat la vida?

4 Comentaris | geek | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

Europa 2050

23 Juny 2008

Al llarg dels anys, el mapa d’europa ha canviat molt. L’europa d’avui no s’assembla pràcticament en res a l’europa de 1918, però tampoc a la del 1939, a la del 1945 o a la del 1991 … de fet, juraria que durant la Guerra freda, ha estat l’època en que europa ha mantingut les fronteres més estables ( 1945-1991 ) de la seva història, sempre canviant.

M’atreveixo a aventurar el mapa d’europa el 2050? Potser si: Jo per mi és aquest:

Bé, argumentaré els diferents punts

1 - Escòcia: El 55% d’escocesos volen la independència. El 60% dels anglesos volen la independència d’escòcia, també. Llavors ja no es tracta tant del quan si no del com. Després de 500 anys Escòcia tornarà a ser un estat independent, tot i que haurà canviat força la cultura i ara l’anglès serà l’idioma majoritari, per sobre l’escocès i el scots. El gran dubte és com reaccionarà la Unió Europea. És imaginable que la Unió Europea li farà un forat: Escòcia és molt important, i França li deu un favor … Escòcia va perdre la seva independència al complir el tractat que l’obligava a ajudar a França en cas de guerra amb Anglaterra.

2 - Flandes / Valònia:Els Flamencs, des que van descobrir que tenien dret a usar la seva llengua i a mantenir la seva cultura a mitjans dels anys 80 (fins aleshores el Francès era l’única oficial), al descobrir que eren les províncies riques i pagaven a les pobres (que a més els marginaven políticament) van començar a desenvolupar un fort sentiment independentista. Fa 1 any que a Bèlgica hi ha un govern de mínims, davant la impossibilitat de que Flamencs i valons (parlants de francès) s’entenguin i arribin a un acord. Segurament Bèlgica acabarà dividit, però la pregunta és … què passarà amb Brusel·les? França no deixarà que caigui a mans dels Flamencs ( parlants d’holandès ), però qui sap. La Unió Europea haurà de buscar “un altre” forat.

3 - La gran Albània: Si bé és cert que albània és el país més pobre d’Europa, no és menys cert que Kosovo, recentment independitzat, encara ho és més. Segurament s’acabaran unint (amb el recel de Sèrbia i Rússia) i formant un sol país, tant o més pobre del que és ara.

4 - Bielorrúsia: Els Bielorussos parlen rus i se senten russos. Els russos senten el mateix pels bielorussos. Imagino que quan la dictadura actual desaparegui, i ja no estigui en joc el poder per la classe política dirigent, començaràn un procès d’unificació.

5 - Transdniestra: Quan Moldàvia es va independitzar ( majoria de població Romanesa ), la minoria russa es va concentrar allà on ja eren majoria: Una estreta franja fronterera amb Ucraïna. A més, van expulsar els romanesos que hi havia allà ( a patades o a trets … sense contemplacions ) i avui són un estat pràcticament autònom (amb la seva pròpia moneda i parlament), no reconegut per ningú. Moldàvia no s’atreveix a envaïr el país per tal de no enutjar a Rússia, i Ucraïna tampoc s’hi pronuncia no sigui que Rússia vulgui passar soldats pel seu territori. Només hi ha dues opcions: O es confirma la independència o s’abandona el projecte. Jo crec que acabaran assolint un gran d’independència molt gran, però no total.

6 - Catalunya i Euskadi:La incompetència dels governs actuals no fa més que fer crèixer el sentiment nacionalista, però tot i això, aquesta és la opció que més dubtes em desperta … Tot depèn de com es resolgui el tema d’Escòcia: Si al UE fa un forat a Escòcia, la independència està cantada (però no el 2014, com volen fer publicitat alguns). A Euskadi fa temps que hi van jugant, mentre que a Catalunya, enquestes recents de la UOC asseguren que el 54% dels catalans votarien que “si” a la independència, i el 60% dels illencs voldrien un referèndum per acompanyar Catalunya si aquesta s’independitzés. El problema, és que els dos grans (Espanya i França) no veurien amb bons ulls aquesta independència, Espanya per que hauria de superar al slògan encara força viu de “Una, grande y libre” i França per que afectaria directament a la seva política interior, tenint en compte la marginació a la que està sotmés el basc, el català i l’occità en els seus territoris i que passarien a ser idiomes oficials dins la UE.

Per la resta, tot igual. Turquia seguirà sense formar part de la Unió Europea, Xipre continuarà dividida en dos … etc …

Bé, jo ja m’he pronunciat sobre el com serà europa el 2050: Una europa sense ideals, unida només pels diners i el nacionalisme … temps al temps!

2 Comentaris | geek | Enllaç permanent
Publicat per elrohir

« Entrades Anteriors