Ca n’Elrohir

Degut a la vaga dels camioners, internet es va omplir de crítiques sobre els autònoms. Bàsicament la idea que transmetia la gent era:

• Els autònoms cobren molt. Són milionaris.
• Els autònoms són ultraliberals. Mai volen que el govern es fiqui en els seus negocis.
• Els autònoms paguen pocs impostos, però desprès reclamen totes les prestacions.
• Els autònoms, en èpoques de crisi, sempre demanen al govern que els tregui les castanyes del foc.

Com a fill d’autònoms, i autònom a la part d’assalariat, m’agradaria aclarir que:

• Un autònom no té hores. Fa la feina que ha de fer, del seu propi cap, del seu secretari, del seu comercial, del seu equip de suport … treballa molt i, normalment, cobra poc per la quantitat de feina que assumeix.
• Els autònoms paguen més impostos (en %) que no pas les societats o els particulars. La seva càrrega fiscal és superior i la seva exigibilitat pot acabar amb el patrimoni personal de l’autònom.
• Si un autònom es posa malalt ha begut oli. Si no pot treballar, la compensació de la seguretat social és ridícula. Si la malaltia dura més de 2 mesos (per que ha estat dura), serà enviat a un tribunal de revisió (encara que tingui la renovació mèdica setmana rere setmana) que el tractarà de criminal i estafador de la seguretat social.
• La prestació d’atur o de jubilació d’un autònom acostuma a ser irrisoria. Tenint en compte que l’autònom paga més impostos que una empresa, i en general no cobra gaire més que un assalariat, no pot permetre’s cotitzar el mateix que un treballador assegurat. La majoria d’autònoms cotitzen el mínim, el que els deixa amb una pensió de 450€/mes al  jubilar-se.

En fi, a casa sempre havia viscut els autònoms, i mai l’assalariat, i ara que tinc les dues visions (a l’hora), només puc dir que ser autònom, crear una empresa i mantenir-la és una tasca que uns pocs valents poden assumir, que només hi ha entrebancs i que si, que si quan protestem és per que el govern és el primer d’aprofitar-se de la nostra feina quan els temps són bons i el primer en deixar-nos desamparats si la cosa no rutlla.