Al llarg dels anys, el mapa d’europa ha canviat molt. L’europa d’avui no s’assembla pràcticament en res a l’europa de 1918, però tampoc a la del 1939, a la del 1945 o a la del 1991 … de fet, juraria que durant la Guerra freda, ha estat l’època en que europa ha mantingut les fronteres més estables ( 1945-1991 ) de la seva història, sempre canviant.
M’atreveixo a aventurar el mapa d’europa el 2050? Potser si: Jo per mi és aquest:
Bé, argumentaré els diferents punts
1 - Escòcia: El 55% d’escocesos volen la independència. El 60% dels anglesos volen la independència d’escòcia, també. Llavors ja no es tracta tant del quan si no del com. Després de 500 anys Escòcia tornarà a ser un estat independent, tot i que haurà canviat força la cultura i ara l’anglès serà l’idioma majoritari, per sobre l’escocès i el scots. El gran dubte és com reaccionarà la Unió Europea. És imaginable que la Unió Europea li farà un forat: Escòcia és molt important, i França li deu un favor … Escòcia va perdre la seva independència al complir el tractat que l’obligava a ajudar a França en cas de guerra amb Anglaterra.
2 - Flandes / Valònia:Els Flamencs, des que van descobrir que tenien dret a usar la seva llengua i a mantenir la seva cultura a mitjans dels anys 80 (fins aleshores el Francès era l’única oficial), al descobrir que eren les províncies riques i pagaven a les pobres (que a més els marginaven políticament) van començar a desenvolupar un fort sentiment independentista. Fa 1 any que a Bèlgica hi ha un govern de mínims, davant la impossibilitat de que Flamencs i valons (parlants de francès) s’entenguin i arribin a un acord. Segurament Bèlgica acabarà dividit, però la pregunta és … què passarà amb Brusel·les? França no deixarà que caigui a mans dels Flamencs ( parlants d’holandès ), però qui sap. La Unió Europea haurà de buscar “un altre” forat.
3 - La gran Albània: Si bé és cert que albània és el país més pobre d’Europa, no és menys cert que Kosovo, recentment independitzat, encara ho és més. Segurament s’acabaran unint (amb el recel de Sèrbia i Rússia) i formant un sol país, tant o més pobre del que és ara.
4 - Bielorrúsia: Els Bielorussos parlen rus i se senten russos. Els russos senten el mateix pels bielorussos. Imagino que quan la dictadura actual desaparegui, i ja no estigui en joc el poder per la classe política dirigent, començaràn un procès d’unificació.
5 - Transdniestra: Quan Moldàvia es va independitzar ( majoria de població Romanesa ), la minoria russa es va concentrar allà on ja eren majoria: Una estreta franja fronterera amb Ucraïna. A més, van expulsar els romanesos que hi havia allà ( a patades o a trets … sense contemplacions ) i avui són un estat pràcticament autònom (amb la seva pròpia moneda i parlament), no reconegut per ningú. Moldàvia no s’atreveix a envaïr el país per tal de no enutjar a Rússia, i Ucraïna tampoc s’hi pronuncia no sigui que Rússia vulgui passar soldats pel seu territori. Només hi ha dues opcions: O es confirma la independència o s’abandona el projecte. Jo crec que acabaran assolint un gran d’independència molt gran, però no total.
6 - Catalunya i Euskadi:La incompetència dels governs actuals no fa més que fer crèixer el sentiment nacionalista, però tot i això, aquesta és la opció que més dubtes em desperta … Tot depèn de com es resolgui el tema d’Escòcia: Si al UE fa un forat a Escòcia, la independència està cantada (però no el 2014, com volen fer publicitat alguns). A Euskadi fa temps que hi van jugant, mentre que a Catalunya, enquestes recents de la UOC asseguren que el 54% dels catalans votarien que “si” a la independència, i el 60% dels illencs voldrien un referèndum per acompanyar Catalunya si aquesta s’independitzés. El problema, és que els dos grans (Espanya i França) no veurien amb bons ulls aquesta independència, Espanya per que hauria de superar al slògan encara força viu de “Una, grande y libre” i França per que afectaria directament a la seva política interior, tenint en compte la marginació a la que està sotmés el basc, el català i l’occità en els seus territoris i que passarien a ser idiomes oficials dins la UE.
Per la resta, tot igual. Turquia seguirà sense formar part de la Unió Europea, Xipre continuarà dividida en dos … etc …
Bé, jo ja m’he pronunciat sobre el com serà europa el 2050: Una europa sense ideals, unida només pels diners i el nacionalisme … temps al temps!
23 Juny 2008 a les 1:39 pm
Gràcies, Elrohir, per compartir aquesta teoria.
No sona gens malament. Però, i València? Ja, ja ho sé, però… tu m’entens. Uf, a ca nostra ho tenim peludet, encara. Tenim una Espanya massa hostil i una Catalunya massa reticent i poruga. La guerra és massa recent encara.
23 Juny 2008 a les 3:54 pm
Senyoreta!
No, no em referia a que la independència fos certa, de fet, és la que més dubtes en tinc. A Espanya encara hi ha la idea que és “única i indivisible” (amb això em referia al eslògan), i els nostres polítics estan massa venuts a la poltrona per a pensar més enllà. Tampoc estic convençut que la independència fos bona per Catalunya, vista la mida dels nostres dirigents, no m’estranyaria que arribessin a acords com el que vaig comentar l’altre dia del Perú.
A València? Quan l’enquestador va formular la pregunta, van sortir 3 caps rapats que el van perseguir fins a apallisar-lo. Un cop a l’hospital, rodejat d’un parell de professors universitaris que definen que el català és el mateix que el valencià, i d’un parell de joves que s’havien queixat que en kilòmetres no tenien cap institut on es fes l’itenerari en valencià, tots amb la cara nova i les cames trencades, va enviar un informe dient “aquests, segur que no”