Ca n’Elrohir

SimYO em semblava una empresa jove, original, capaç de trencar conceptes: Si vols un telèfon te’l pagues, però després t’oferim bons preus. També, precisament per ser jove, cal tenir paciència: Hi ha mil serveis que les altres operadores han trigat ANYS a implementar i SimYo està corrent per fer-ho “ara ja”. Fixeu-vos que, per exemple, Más Móvil ni tansols ofereix accés a internet. I hoestan fent bé, cada dia tenen més serveis i millors.

I per què m’he equivocat? Doncs per que mentre Movistar es dedica a gastar els diners que cobra en campanyes com els martes de cine o els concerts del espacio movistar, en cultura al cap i a la fi, Simyo dedica aquests diners a posar publicitat barroera en revistes gays, que ja van retirar per ofensiva, i a promocionar el concurs porno-gay “chulozero” ( a chulozero.com ).

Bé, ara mateix és massa tard com per tornar enrere abans de l’agost. Però en acabar aquest mes de vacances, prefereixo que em sablin molt i es gastin els diners promocionant concerts, que no que em sablin “una mica menys” i es dediquin a promocionar orgies gays amb els que han estat els meus diners.

Pels no iniciats, fa temps, una companyia anomenada SEGA va treure una consola, Megadrive (o Genesis, als USA) que va tenir força fama, que es va veure superada per la competència de la Super Nintendo.

Tot i això, va tenir vàries “vides” i fins i tot va aparèixer una consola portàtil a la que es podia posar els cartutxos de la megadrive per jugar.

Ara ha apregut una nova consola que duu una col·lecció de jocs d’aquesta consola incorporats en memòria.

Veure la MegaDrive portàtil.

Ja tinc una altra consola per afegir a la col·lecció

Si, ho haig de dir, m’he canviat “just a temps”. Fa cosa de 2 mesos, movistar va eliminar del consum mínim els SMS i els MMS, és a dir, que els 9€ de consum mínim mensual serien només de trucades pures i dures.

Avui han anunciat que al setembre, tampoc comptaran les trucades incloses en algun pla d’estalvi, tals com “mi favorito” o “mis cinco”. És a dir, els 9€ de consum hauran de ser de trucades “cares”.

En quant us arribi la factura amb la carta corresponent, teniu 30 dies per dir que no voleu el contracte anant-vos-en. Si en 30 dies no heu fet res … es donarà per presuposat que accepteu.

Ah! i ni permanències ni res, si us canvien les condicions del contracte, podeu donar-vos de baixa sense penalització, encara que a vegades haureu d’acabar protestant a consum.

Els CMS (Content Management System) són eines fetes per tercers per a simplificar el procès de creació de pàgines web. Són programes que permeten muntar un lloc web en poca estona i que permeten un alt grau de personalització, tant a nivell d’aspecte ( via plantilles ) com de possibilitats (via plugins, o connectors, en català).

El problema del CMS és que la quantitat d’aquests disponibles és, simplement, insondable. Hi ha, però, uns pocs que destaquen. Alguns tenen una potència sense límits, són autèntiques màquines que et permeten fer gariebé tot el que hom es pugui imaginar, però tenen tantes opcions i tantes possibilitats de personalització, que requereixen un estudi apart. Dins d’aquests hi ha CMS com el Joomla, el Drupal o el Typo 3.

Però com he dit, requereixen un estudi apart i millor o posar-s’hi molt seriosament o no posar-s’hi. Aquesta entrada es per aquella gent que diu: “Vull tenir una pàgina web senzilla, fàcil de fer, amb possibilitats, i que no necessiti un màster per a fer servir”. Així doncs, des d’aquest punt de vista, us recomano dos CMS:

- WordPress: WordPress és un CMS enfocat a fer blocs o llocs on el contingut principal són les notícies. És el que esteu veient a elrohir.net: Podeu fer fàcilment el vostre bloc (o diari), combinat amb algunes pàgines estàtiques de contingut fix. També hi podeu instal·lar més connectors que permeten posar fòrums, diferents idiomes, àudios mp3 … Instal·lar el WordPress al vostre propi servidor és qüestió de 3 passos extremadament senzills, amplir-lo de contingut també és molt fàcil, i personalitzar-lo, simplement navegar per la seva base de dades de temes i triar el que més agradi (n’hi ha un fotimer). També podeu optar per agafar un WordPress ja muntat i online a WordPress.com (que és on està ara el meu) i tot i que hi ha determinades personalitzacions que no us deixaran fer, un ús bàsic de bloc o diari el podeu tenir fàcilment

- CMS Made Simple: CMSMS és una eina que m’ha sorprès per la seva potència i facilitat. És una miqueta més complicat d’instal·lar que el WordPress ( passa de 3 a 5 passos ), però us fareu ràpidament amb el control d’ell. Permet fer pàgines més complicades que el WordPress, on el tema principal no sigui precisament les notícies. Ampliar-lo o escollir tema és fins i tot més senzill que fer-ho en el mateix WordPress.

Evidentment cadascun ofereix diferents funcions, i no n’hi ha cap que s’adapti al 100% al lloc mega-piju-xulu que tenim “in mente”, però certament aquestes eines t’estalvien MOLT de temps i MOLTA feina a l’hora de fer la teva web.

Doncs si, des d’aquesta matinada ja no tinc cap mena de relació contractual amb telefònica, tot i que m’arribarà encara una factura seva a finals d’agost, pel periode de facturació (18 juliol-17 agost). La portabilitat s’ha fet sense cap mena d’incident (crec).