Aquests dies m’he estat barallant amb diferents pressuposotos, i he vist que existeixen dos tipus de pressupostos en informàtica: Els pressupostos per a tècnics i els pressupostos per a jefes.
Un pressupost per a un tècnic acostuma a ocupar 1 o 2 pàgines i va directament al gra: Una llista amb les especificacions tècniques del producte, un parell de linies sobre les condicions, les garanties i el preu.
El mateix pressupost per a un jefe ocupa 60 pàgines, on les primeres 50 es dediquen a explicar la magnificència de l’empresa, la fiabilitat del producte, l’impressionant desplegament que fan per a ell en aquell pressupost personalitzat (ja!), les 8 pàgines següents es dediquen a explicar com, aquell producte que encara no se sap quan val, l’ajuda a reduïr costos organitzatius, l’ajuda a reduïr costos en feines duplicades, etc … la penúltima pàgina conté sense cap tecnicisme, però recordant les seves bondats, el preu ( i tot aquest magnífic producte per només … ) i la última pàgina conté la informació de contacte.
A més, la diferència entre una empresa que fa el primer tipus de pressupost i el segon acostuma a ser també el preu, un pressupost per a un tècnic té un preu “X”. Un pressupost per a un jefe té un preu que tranquil·lament pot ser “10x” (cal justificar tanta lletra) quan, potser, la segona empresa t’està oferint un producte pitjor.
En aquests casos, m’alegra ser un tècnic, i poder descartar directament les empreses que m’envien pressupostos del segon tipus. No us hi heu trobat mai?
3 Juliol 2008 a les 2:59 pm
Si, recentment, també.
3 Juliol 2008 a les 9:06 pm
Si i no només en informàtica.. en altres serveis també!!
3 Juliol 2008 a les 9:46 pm
La meva experiencia amb grans empreses em diu que el primer pressupost no te l’agafaran mai, en canvi, el segon, el purament comercial, te l’agafaran i els “jefes” fardaran del que tenen amb els seus “iguals”, deixant la feixuga feina d’adaptar la kk que acaben de comprar als seus subalterns que seran els qui patiran tots els problemes.
Aquest segon producte mai sera el culpable de la desfeta de l’empresa, sino la mala implementacio dels seus empleats…. fins que al cap del temps, els “jefes” reconeguin que potser no es el millor producte, despres de canviar 10 vegades els seus tecnincs interns i adonar-se’n que es van equivocar, sense reconeixer-ho mai a ningu, ja que per aixo son els “jefes” i mai s’equivoquen.
Es molt trist, pero es aixi. Per tant recomano parlar amb els jefes d’aquesta segona manera per aconseguir el projecte, i despres ajudar als tecnics de l’empresa a manegar el programa o el projecte adquirit per aconseguir el que realment es vol, que es que la cosa funcioni i sigui util per l’empresa. Aixi els tens a tots contents i tens un producte que tira i segurament un client per tota la vida.
Salut
jan