De fa uns dies que estic mirant els ordinadors “en torre”, doncs ja fa temps que estava desconnectat de com ha evolucionat la tecnologia en aquest sentit. M’he quedat sorprès que en tots hi ha una linia “PC Gamer”: Els ordinadors més potents amb diferència (i més cars), amb caixes espectaculars.
Doncs resulta que EA, empresa amb un pes significatiu en el món dels videojocs ha decidit “no continuar” oferint la majoria dels seus jocs pel mercat del PC (article). Addueixen diferents motius: Des que la gent amb PC es pirateja la gran majoria de jocs, fins a que el nombre de vendes en mercat PC no permeten compensar la despesa d’adaptar el joc a PC o que els jocs en PC estan tendint a centrar-se més a “internet” que no pas a jocs en caixa i CD. Això si, un dels que continuaran serà la mítica sèrie FIFA.
Suposo la seva lògica, ja que molts jugadors ja tenen, com a mínim, una consola a casa. Però que serà el món dels PC sense els videojocs? Segurament la tecnologia avançarà més a poc a poc del que ho fa ara. El consum forasenyat de recursos dels jocs en 3D feia que cada vegada es necessitessin ordinadors més i més potents (per això, la gama “gamer” dels ordindors eren autèntiques màquines). Però caldrà veure-ho. Què farà Microsoft si el seu seguent sistema operatiu no pot consumir 15 vegades més recursos que l’actual Vista?
Ah! per cert! aprofito aquest article, que ve al cas, a comentar que la meva col·lecció de consoles portàtils ha augmentat en una: La Game Boy Micro 
Una consola que sense ser “rara”, si que és més aviat escassa, doncs només era compatible amb jocs de Game Boy Advance quan ja havia sortit la Nintendo DS. De fet, va protagonitzar una sortida poc afortunada: Va servir per crear dubtes si el futur de les consoles portàtils de Nintendo era la DS o bé que allò només era un experiment i que la linia continuaria essent “Game Boy”. La Game Boy Micro va ser la última consola en dur el nom de “Game Boy”. Ah! Pipape! per si me dius “ni consola ni consolo”, et deixo amb l’últim vídeo de cocacola. Simplement Genial.
6 Juliol 2008 a les 3:04 pm
Doncs a mi em sembla perfecte.
Des de l’epoca del Quake I que no he volgut jugar a res mes. Va ser massa absorvent i vaig descobrir que podia fer altres coses amb el PC (i ara, ademes, gracies al que vaig apendre sense jugar, em serveix per guanyar-me les garrofes per viure).
Salut
jan
6 Juliol 2008 a les 9:02 pm
ostres, doncs per mi és una mala notícia, perquè les meves millors hores jugant han sigut amb el PC. De fet, mai m’havia aconseguit adaptar a cap consola, fins ara que amb la DS. Tot i això, els jocs ni es poden comparar…
6 Juliol 2008 a les 9:39 pm
Bé, jo fa molt de temps que he disfrutat de consola i PC, i he vist diferències molt gran. Els jocs de PC mai m’han acabat d’agradar, excepte els d’estratègia … Sagues com Civilization, Age Of Empires o el Praetorians m’han absorvit durant hores, tant com per arribar a auto-prohibir-me’ls.
Certament, excepte els jocs d’estratègia i els MMO-RPG, considero que la consola supera qualsevol joc de PC … així que tampoc ho veig malament, al contrari, trobo que és una decisió coherent.
6 Juliol 2008 a les 10:17 pm
L’únic joc de PC en el que m’he “viciat” va ser amb els SIMS, i viciat entre cometes xq quan l’hi havia de fer una festa d’aniversari xq el meu Sim ja es moria vaig tancar l’ordinador abans d’anar-li a comprar el pastís i fins a dia d’avui..no l’he deixat morir en pau!jajaja!
Clar ara han arribat totes aquestes consoles que han desterrat un a miqueta els jocs de PC. Nosaltres tenim la Play (bastant olvidada ja…) i la Wii i amb aquesta la veritat és que és una bona consola de societat.
Salut!
7 Juliol 2008 a les 12:35 am
Dona
jo sé de gent que per desfer-se de SIM’s els posava a la piscina i els retirava l’escala per sortir. Però fer-los festes d’aniversari …
Nintendo és una empresa que sempre m’ha agradat: Prefereix fer jocs divertits en comtpes de fer-los espectaculars. I m’encanta. Tinc la PS2 i la PSP, però amb prou feines les toco … jocs molt espectaculars, si, però excepte el Buzz, cap m’atrau.
A jugar?
7 Juliol 2008 a les 10:36 am
Ostres el Buzz, quin vici! una nit vam estar jugant amb uns colegues desde les 10 de la nit amb una pizza fins les 8 del matí amb uns xurros, sense parar, t’ho prometo, va ser una brutalitat, xò clar ens anavem picant i pasada la fase de “em moro de son” el cos ja aguanta el que sigui
ho bo és que poques preguntes es van repetir, al·lucinant! Des d’aquest non stop que ja no hi juguem massa…jejje!
7 Juliol 2008 a les 1:47 pm
Un cop vaig sentir dir als de Nintendo que ells feien consoles per poder fer jocs als que els agradaria jugar (a ells).
I no com altres empreses que fan consoles perquè altres companyies facin els jocs.
7 Juliol 2008 a les 7:31 pm
jaja, veig que ens agraden jocs molt diferents. A mi m’agradaven sobretot les aventures gràfiques (les d’abans, ara han baixat de nivell), i aquest gènere en consola no està gaire explotat. També vaig passar moltes hores amb jocs tipus Diablo o Gothic, i trobo que els jocs similars en consola són molt més limitats i difícils de fer funcionar.
7 Juliol 2008 a les 8:45 pm
Hola, Elrohir!!!
Ja fa temps que vaig llegint el teu blog, i aquest post m’ha fet decidir escriure’t!
Ara aviat m’haig de comprar un nou pc, bàsicament per treballar (ja saps a què em dedico), però no sé del tot segur si em fa falta una d’aquestes màquines tant bèsties com les que t’ofereixen a les botigues.
Jo feia anys que no em viciava a cap joc, l’any passat però, ho vaig fer amb l’adaptació d’estratègia del Senyor del Anells, i vaig difrutar com quan tenia 15 anys amb la Supernintendo… quins temps aquells dels ulls recremats de tanta pantalla!!!
Una abraçada!!!
7 Juliol 2008 a les 9:19 pm
Anna (Amor): Buff! nosaltres també hi hem jugat molt al Buzz, al final ja se’ns repetien massa preguntes, i ja era més rapidesa de prèmer el comandament que no pas de coneixement … però és molt bon joc.
Fèlix: Per això, m’encanta Nintendo. Però això passa a molts sectors, per exemple, en un escollit a l’atzar: hi ha editorials que fan llibres per a la cultura, i d’altres que els és igual el llibre a fer, només volen fer “best-sellers”.
Anna (Bibliosfèrica): Reconec que el teclat dóna una possibilitat major a fer combinacions de tecles, però això és bàsicament costum. Conec a gent que jugar en un PC es una mena de sacrilegi …
Xavi: Faré un post especial per a vós. Sempre estem a temps de tornar a ser nens per unes hores.