Al llarg dels anys, el mapa d’europa ha canviat molt. L’europa d’avui no s’assembla pràcticament en res a l’europa de 1918, però tampoc a la del 1939, a la del 1945 o a la del 1991 … de fet, juraria que durant la Guerra freda, ha estat l’època en que europa ha mantingut les fronteres més estables ( 1945-1991 ) de la seva història, sempre canviant.
M’atreveixo a aventurar el mapa d’europa el 2050? Potser si: Jo per mi és aquest:
Bé, argumentaré els diferents punts
1 - Escòcia: El 55% d’escocesos volen la independència. El 60% dels anglesos volen la independència d’escòcia, també. Llavors ja no es tracta tant del quan si no del com. Després de 500 anys Escòcia tornarà a ser un estat independent, tot i que haurà canviat força la cultura i ara l’anglès serà l’idioma majoritari, per sobre l’escocès i el scots. El gran dubte és com reaccionarà la Unió Europea. És imaginable que la Unió Europea li farà un forat: Escòcia és molt important, i França li deu un favor … Escòcia va perdre la seva independència al complir el tractat que l’obligava a ajudar a França en cas de guerra amb Anglaterra.
2 - Flandes / Valònia:Els Flamencs, des que van descobrir que tenien dret a usar la seva llengua i a mantenir la seva cultura a mitjans dels anys 80 (fins aleshores el Francès era l’única oficial), al descobrir que eren les províncies riques i pagaven a les pobres (que a més els marginaven políticament) van començar a desenvolupar un fort sentiment independentista. Fa 1 any que a Bèlgica hi ha un govern de mínims, davant la impossibilitat de que Flamencs i valons (parlants de francès) s’entenguin i arribin a un acord. Segurament Bèlgica acabarà dividit, però la pregunta és … què passarà amb Brusel·les? França no deixarà que caigui a mans dels Flamencs ( parlants d’holandès ), però qui sap. La Unió Europea haurà de buscar “un altre” forat.
3 - La gran Albània: Si bé és cert que albània és el país més pobre d’Europa, no és menys cert que Kosovo, recentment independitzat, encara ho és més. Segurament s’acabaran unint (amb el recel de Sèrbia i Rússia) i formant un sol país, tant o més pobre del que és ara.
4 - Bielorrúsia: Els Bielorussos parlen rus i se senten russos. Els russos senten el mateix pels bielorussos. Imagino que quan la dictadura actual desaparegui, i ja no estigui en joc el poder per la classe política dirigent, començaràn un procès d’unificació.
5 - Transdniestra: Quan Moldàvia es va independitzar ( majoria de població Romanesa ), la minoria russa es va concentrar allà on ja eren majoria: Una estreta franja fronterera amb Ucraïna. A més, van expulsar els romanesos que hi havia allà ( a patades o a trets … sense contemplacions ) i avui són un estat pràcticament autònom (amb la seva pròpia moneda i parlament), no reconegut per ningú. Moldàvia no s’atreveix a envaïr el país per tal de no enutjar a Rússia, i Ucraïna tampoc s’hi pronuncia no sigui que Rússia vulgui passar soldats pel seu territori. Només hi ha dues opcions: O es confirma la independència o s’abandona el projecte. Jo crec que acabaran assolint un gran d’independència molt gran, però no total.
6 - Catalunya i Euskadi:La incompetència dels governs actuals no fa més que fer crèixer el sentiment nacionalista, però tot i això, aquesta és la opció que més dubtes em desperta … Tot depèn de com es resolgui el tema d’Escòcia: Si al UE fa un forat a Escòcia, la independència està cantada (però no el 2014, com volen fer publicitat alguns). A Euskadi fa temps que hi van jugant, mentre que a Catalunya, enquestes recents de la UOC asseguren que el 54% dels catalans votarien que “si” a la independència, i el 60% dels illencs voldrien un referèndum per acompanyar Catalunya si aquesta s’independitzés. El problema, és que els dos grans (Espanya i França) no veurien amb bons ulls aquesta independència, Espanya per que hauria de superar al slògan encara força viu de “Una, grande y libre” i França per que afectaria directament a la seva política interior, tenint en compte la marginació a la que està sotmés el basc, el català i l’occità en els seus territoris i que passarien a ser idiomes oficials dins la UE.
Per la resta, tot igual. Turquia seguirà sense formar part de la Unió Europea, Xipre continuarà dividida en dos … etc …
Bé, jo ja m’he pronunciat sobre el com serà europa el 2050: Una europa sense ideals, unida només pels diners i el nacionalisme … temps al temps!
Compartir
Una consola que sense ser “rara”, si que és més aviat escassa, doncs només era compatible amb jocs de Game Boy Advance quan ja havia sortit la Nintendo DS. De fet, va protagonitzar una sortida poc afortunada: Va servir per crear dubtes si el futur de les consoles portàtils de Nintendo era la DS o bé que allò només era un experiment i que la linia continuaria essent “Game Boy”. La Game Boy Micro va ser la última consola en dur el nom de “Game Boy”. Ah! Pipape! per si me dius “ni consola ni consolo”, et deixo amb l’últim vídeo de cocacola. Simplement Genial.
