Avui he pogut anar per primer cop al Liber 2008, la fira del llibre de Barcelona (i de Madrid, s’ho reparteixen alternant cada any). Hi ha anat com a professional (pels que no ho sapigueu, a més d’autònom sóc assalariat per una editorial), a unes ponències de El món editorial i l’e-learning. I no, malauradament no m’ha donat temps per a donar una volta per la quantitat d’estands de tot el món carregats de llibres interessantíssims de veure (i llegir). Snif!
Bé, el que volia comentar és aquesta ponència. N’he anat a unes quantes ja, per diferents motius i per diferents sectors, i puc assegurar que aquesta ponència ha estat la pitjor a la que he anat.
Potser és el tema que esperava trobar: Empreses exposaven les seves experiències i intentaven raonar sobre el tema de l’e-learning i el futur del món editorial amb respecte les noves tecnologies.
I el que m’he trobat: Empreses que feien ús intensiu d’unes determinades eines intentant “colar” els seus productes als assistents. Una mena de “macroreunió” comercial de 5 hores de durada. Tenint en compte que als comercials no els acostumo a donar la paraula més de 30 segons (em cansen), val a dir que he sortit de la reunió destrossat, esgotat, incapaç de donar peu amb bola.
Aquesta ha estat l’ordre del dia:
- Ha començat un bon senyor que duu molts anys al món editorial, cofundador de diferents premis d’importància estatal, llegint un discurs prèviament preparat sobre com ha evolucionat el sector editorial. Quan va començar amb les planxes de plom, el gran progrés que va ser el fotolit, tant per la feina que es treien de sobre externalitzant les impremtes, com la nova filosofia de fer obres de molta qualitat, la degeneració actual, on no s’editen llibres, si no que es creen productes, on no importa la qualitat, si no el volum de venda, i la impossibilitat de trobar fons de catàleg. Fins i tot d’obres bones. I que avui dia, gràcies a la tecnologia, existeix la impressió sota demanda, i que això podia ser el futur: L’editorial té el llibre digitalitzat, el penja a internet i, o bé ven el PDF, o bé permet a l’usuari imprimir un exemplar d’aquell llibre només per a ell i tenir-lo a casa en questió de 2 o 3 dies. No cal tenir magatzem, i tens el fons sempre disponible.
- Curiosament aquest home ara és patrocinador d’una empresa espanyola que es dedica a fer … impressió sota demanda!!! (si! molt bé!), així que ha donat pas a un altre dels cofundadors d’aquesta empresa de print on demand, que ens ha donat un bon pal sobre com n’és de meravellosa la seva empresa i les mil possibilitats que dona aquest servei passant per la seva empresa, que no dubto útil, però molt allunyat del tema de l’e-learning.
- Quan ha acabat, hi ha hagut una pausa, però no per fer cafè (no, no n’hi havia), si no per “intercanvi de tarjetes”. O caure a les xarxes de l’empresa en qüestió.
- Després una ronda amb una empresa que fa llibres de text digitals. Oh si! Aquest any s’han estrenat amb l’objectiu de treure els llibres físics de l’aula. La proposta és interessant: En comptes d’estudiar sobre un llibre i complementar-ho amb imatges, vídeos, animacions i aplicacions per experimentar, el seu producte es basa en explicar les imatges, vídeos, animacions i aplicacions i complementar-ho amb el llibre. Canvia la filosofia. I com volen eliminar el llibre de text? Doncs cada unitat duu un PDF que l’alumne es pot imprimir a casa, per estudiar, i no dependre de les animacions. Aquest “llibre” costa 20€ per alumne i any … així argumenten que s’abarateix moltíssim el llibre de text. Però l’únic que fan és repartir aquest cost en tinta i paper durant tot l’any, i esperar que l’alumne sigui capaç de conservar un munt de dossiers desordenats que l’any següent possiblement no pugui fer servir com a eina de consulta.
M’ha molestat bastant el to despectiu amb el que tractaven les editorials tradicionals, intentant convèncer als professors que hi havia que el seu mètode era el millor. No se n’han adonat que la gran majoria èrem “editors”, doncs tota la ponència anava enfocada a vendre el seu producte.
- Finalment una taula rodona amb 5 ponents. I aquí, per fi, parlant sobre el futur i l’”e-learning” (només havien passat 4 de les 5h). D’aquests 5 ponents, altre cop, 3 s’han dedicat a parlar del funcionament de la seva magnífica empresa i del seu meravellós producte, i només 2 han sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i parlar del món editorial en general, els reptes de futur i quina visió tenien ells del que hauria de ser l’e-learning.
En fi, demà (per divendres) n’havia d’anar a una altra, sobre la venda de llibres per internet, organitzada i promocionada per una empresa que es dedica a vendre llibres per internet i on el ponent juraria que és el seu cap de màrketing. No, no hi aniré 
En fi, anem progressant!
Publicat per elrohir
Publicat per elrohir
una canya. Ja l’he començat a provar, amb l’emulador de la Super Nintendo i de la Megadrive. També per escoltar música i fotos. La pantalla és una passada. És amb diferència la pantalla que millor valoro de totes les portàtils que tinc (i sabeu que no són poques) Els controls, meravellosos. No cal sincronitzar ni fer coses rares. I la pila de jocs que té, increïbles. A més, la puc endollar a la tele. Quedaria malament dir “Una més a la col·lecció”, per que realment no és “Una més”.
Publicat per elrohir
