En el post anterior, en XS ha fet una pregunta que va directa a l’estomac de tot informàtic: Quin ordinador em recomanes? Bé … davant d’aquesta pregunta només puc dir … dues coses, la resposta si tens diners, o si no en tens.

La resposta si tens diners i no veus un obstacle gastar-te’n és evident: El pepino més gran que vegis a la botiga. Per molt gran que sigui, per molt potent que sigui, per molt forasenyat que sembli … quan l’enxufis a casa ja hi haurà un pepino més gran al mercat. I d’aquí pocs anys (1 o 2) … serà un ordinador normalillo … tirant a petit.

La resposta, si vols ajustar el pressupost és … què necessita un il·lustrador? Doncs, des del meu punt de vista:

- Un il·lustrador treballa amb imatges d’alta qualitat: Imatges que necessiten de moltíssima resolució i que ocupen moltíssim espai. Un il·lustrador, per mi, necessita un disc dur quan més gran millor. Així, 350Gb són millors que 250Gb, i 500Gb millor que 350Gb … aquí tu ho poses el límit. Tranquil, sempre s’omple.

- Un il·lustrador treballa alhora amb moltes imatges d’alta qualitat … per tant necessita un ordinador amb quanta més memòria RAM millor. Així, 4Gb de RAM són millors que 2Gb. Per sota de 2Gb, millor no t’ho plantejis.

- Un il·lustrador no treballa amb imatges 3D … ni necessita passar imatges a centenars de Frames per segon. Una tarja gràfica normalilla és més que suficient. Pots retallar pressupost per aquí.

- Però un il·lustrador necessita una bona pantalla. Caldrà que et gastis diners en un bon monitor: Gran i de qualitat. I si són dos … millor que millor.

I finalment … aplicar la dita … allá donde fueres haz lo que vieres … en el teu sector la majoria de gent fa servir un Mac … així que unir-te a aquest selecte club t’evitarà problemes si la gent t’ha de passar coses.

En fi, creieu que vaig errat? Informàtics del món … uniu-vos en aquest consell

Compartir

De fa uns dies que estic mirant els ordinadors “en torre”, doncs ja fa temps que estava desconnectat de com ha evolucionat la tecnologia en aquest sentit. M’he quedat sorprès que en tots hi ha una linia “PC Gamer”: Els ordinadors més potents amb diferència (i més cars), amb caixes espectaculars.

Doncs resulta que EA, empresa amb un pes significatiu en el món dels videojocs ha decidit “no continuar” oferint la majoria dels seus jocs pel mercat del PC (article). Addueixen diferents motius: Des que la gent amb PC es pirateja la gran majoria de jocs, fins a que el nombre de vendes en mercat PC no permeten compensar la despesa d’adaptar el joc a PC o que els jocs en PC estan tendint a centrar-se més a “internet” que no pas a jocs en caixa i CD. Això si, un dels que continuaran serà la mítica sèrie FIFA.

Suposo la seva lògica, ja que molts jugadors ja tenen, com a mínim, una consola a casa. Però que serà el món dels PC sense els videojocs? Segurament la tecnologia avançarà més a poc a poc del que ho fa ara. El consum forasenyat de recursos dels jocs en 3D feia que cada vegada es necessitessin ordinadors més i més potents (per això, la gama “gamer” dels ordindors eren autèntiques màquines). Però caldrà veure-ho. Què farà Microsoft si el seu seguent sistema operatiu no pot consumir 15 vegades més recursos que l’actual Vista?

Ah! per cert! aprofito aquest article, que ve al cas, a comentar que la meva col·lecció de consoles portàtils ha augmentat en una: La Game Boy Micro Una consola que sense ser “rara”, si que és més aviat escassa, doncs només era compatible amb jocs de Game Boy Advance quan ja havia sortit la Nintendo DS. De fet, va protagonitzar una sortida poc afortunada: Va servir per crear dubtes si el futur de les consoles portàtils de Nintendo era la DS o bé que allò només era un experiment i que la linia continuaria essent “Game Boy”. La Game Boy Micro va ser la última consola en dur el nom de “Game Boy”. Ah! Pipape! per si me dius “ni consola ni consolo”, et deixo amb l’últim vídeo de cocacola. Simplement Genial.

Compartir

Aquests dies m’he estat barallant amb diferents pressuposotos, i he vist que existeixen dos tipus de pressupostos en informàtica: Els pressupostos per a tècnics i els pressupostos per a jefes.

Un pressupost per a un tècnic acostuma a ocupar 1 o 2 pàgines i va directament al gra: Una llista amb les especificacions tècniques del producte, un parell de linies sobre les condicions, les garanties i el preu.

El mateix pressupost per a un jefe ocupa 60 pàgines, on les primeres 50 es dediquen a explicar la magnificència de l’empresa, la fiabilitat del producte, l’impressionant desplegament que fan per a ell en aquell pressupost personalitzat (ja!), les 8 pàgines següents es dediquen a explicar com, aquell producte que encara no se sap quan val, l’ajuda a reduïr costos organitzatius, l’ajuda a reduïr costos en feines duplicades, etc … la penúltima pàgina conté sense cap tecnicisme, però recordant les seves bondats, el preu ( i tot aquest magnífic producte per només … ) i la última pàgina conté la informació de contacte.

A més, la diferència entre una empresa que fa el primer tipus de pressupost i el segon acostuma a ser també el preu, un pressupost per a un tècnic té un preu “X”. Un pressupost per a un jefe té un preu que tranquil·lament pot ser “10x” (cal justificar tanta lletra) quan, potser, la segona empresa t’està oferint un producte pitjor.

En aquests casos, m’alegra ser un tècnic, i poder descartar directament les empreses que m’envien pressupostos del segon tipus. No us hi heu trobat mai?

Compartir

Si, aquest post va sobre investigadors privats. A partir d’avui, a Texas, per poder arreglar un ordinador cal que et treguis la llicència de Detectiu Privat. No, no faig conya, podeu llegir-ho aquí. Aquesta llicència només costa uns 4 anys treure-se-la.

I què passa si un agent del govern dictamina que has estat fent alguna cosa que s’assembla mínimament a una investigació? (per exemple, investigar quins virus hi ha a un ordinador) Doncs que si no tens llicència d’investigador privat, et pot caure fins a 1 any de presó, $4.000 de multa i fins a $10.000 de danys civils.

I si ets el propietari de l’ordinador que ha “contractat” aquest tècnic sense ser investigador … sabent-ho? Doncs pots “compartir” la condemna: 1 any de presó, $4.000 de multa i $10.000 més de danys civils.

Increïble. Però cert.

Compartir

Avui he hagut d’instal·lar uns quants Linux autonòmics per veure com funcionava de bé una aplicació Flash. I de pas, m’ha donat un tema per publicar al Bloc … unes valoracions força senzilles, unes primeres impressions.

Guadalinex 4.1 - (Guadalinex) És el linux fet a Andalusia. És força ràpid d’instal·lar, tot i que instal·la un sistema que ja és una mica antic (per això ja tenen posades les mires en la seva versió 5). Imagino que es podrà actualitzar en xarxa. Imperdonable que per defecte no vingui amb el plugin Flash. Dissortadament, sembla que aplica una configuració a la xarxa per defecte, i es resisteix una mica a ser cambiada. Per la resta, instal·la un paquet força complet.

MaX 4.0 - (MaX) És el linux promogut per la Comunitat de Madrid. Després de tenir-lo molt de temps abandonat, apareix amb una versió, i força treballada. Es mostra amb un aspecte molt diferent a la resta de Linux, fent-lo més atractiu. Els punts fluixos durant la instal·lació són massa opcions de tipus d’instal·lació (escriptori, alumne, mestre, servidor … i 3 o 4 més) i que ja t’obliga a partir d’uns usuaris per defecte ja creats ( “madrid” amb contrasenya “cmadrid” ).

moLinux 4.0 - (MoLinux) És el linux promogut per la Junta de Castella-La Manxa. Ai! fins la versió 3 considerava que MoLinux era la versió més treballada, que donava mil voltes a la resta. El millor. Però ara ja no. La instal·lació ja pateix diferents problemes: Si la pantalla és a 800×600, no s’ajusta la mida de l’instal·lador i, tot just instal·lat, algunes aplicacions ja no funcionen, com és el cas de l’Amaya. S’ha quedat a un nivell molt baix de personalització i, després de veure els altres, em dona la sensació que li falta alguna cosa. Parteix un aspecte que en alguns casos vol acostar-se al Windows Vista, i en d’altres es queda més estil “Linux en ordinadors petits”.

A més, Guadalinex i Molinux activen per defecte un seguit d’aplicacions, un parell d’elles si més no molestes: Un gestor d’accions (que per defecte està buit) i la notificació de dispositius muntats, que per defecte fa pampallugues mentre tinguis posat un Cd, un USB … i no para, fins que no el configures per a que no ho faci.

Compartir

1 - Existeix una eina a internet anomenada “RapidShare”. Aquesta eina et permet pujar un fitxer (o més) a un espai web (gratuït) i permetre que la gent se’l descarregui.

El problema és que quan la gent s’intenta descarregar aquests fitxers, de forma gratuïta: Cada vegada hi ha més publicitat, més preguntes i impediments. Estan arribant al punt que algú, a internet, ha proposat (de broma) el que serà el nou captcha de RapidShare del futur. Qui vulgui descarregar algun fitxer penjat allà sense pagar, caldrà resoldre això:

2 - He descobert “por ahí” una web prou interessant: WorkFriendly.net  … permet navegar per internet simulant l’aspecte del Word 2003, així podem anar navegant per internet (sense imatges, això si) mentre el que passa pel darrera “es pensa” que estem treballant amb el Word.

La web: http://www.workfriendly.net/

Compartir

No, amb l’iTunes no es pot fabricar una bomba atòmica.

L’iTunes és un programa d’Apple per a escoltar música, veure vídeos, sincronitzar la iPod (si no es penja), i comprar música per internet. També és una font d’infecció d’altres productes d’apple, quicktime i safari inclosos. Llavors, resulta evident, que amb un programa per escoltar música, no es pot construir una bomba atòmica.

Però no deuria ser tant evident, ja que a la llicència per poder usar l’iTunes (el programa es gratuït) s’especifica aquest punt: l’itunes no podrà ser usat per a construïr bombes atòmiques o míssils i armament químic o biològic. Va bé saber-ho (llegit a diarioti). Potser els Srs d’Apple es pensen que per fer esclatar una bomba cal que soni la banda sonora del Dr. Strangelove? (Una pel·lícula friqui-boníssima, per cert … de culte!!! coneguda aquí amb l’horrible títol de Teléfono rojo, volamos hacia moscú)

Però sembla ser que això importarà poc a algú, a Nemo. Si, sembla ser que després del llançament de la pel·lícula “Buscando a Nemo”, el peix pallasso s’ha convertit en el peix preferit dels nens a l’hora de tenir una peixera, i això l’està duent a l’extinció. Es calcula que ja s’ha reduït la població en més d’un 60% ( els grups d’individus han passat de ser de 25 a 6).

Imagino que la pròxima vegada que Disney vulgui fer una peli d’animals, s’ho pensarà dos cops. I no fabricarà bombes termonuclears amb l’iTunes.

Compartir

Parlem d’AdSense, el sistema de publicitat que poso (posem) a les webs. Hi ha un fet curiós que m’ha mantingut intrigat: Per què AdSense paga millor al matí? Per que el meu eCPM va decreixent al llarg del dia? Sempre, sempre és igual: Al matí es dispara i a la nit es consumeix i decau.

Fins ara, havia donat la culpa a Amèrica Llatina: els clics d’allà són infinitament més mal pagats que els que es produeixen a Espanya. Per la diferència horaria, les últimes hores del dia d’aquí, són les hores on més gent es connecta “allà” a les meves webs (parlo sempre del meu cas particular).

Avui, però, se m’ha acudit un altre enfocament: El sistema de subhastes de Google. Amb aquest sistema, l’anunci que millor paga és el que surt primer, i en millor posició. Així que és normal que els anuncis que més paguen vagin exhaurint el límit al llarg del dia, deixant lloc als anuncis que menys paguen. I al final del dia queda … bé, el que queda.

No sé com fer-ho, però m’agradaria poder demostrar aquesta teoria: Intentar aconseguir que la gent es connecti més al matí i menys a la tarda, però en una web de jocs és molt difícil (per no dir tirant a impossible). Hauré de pensar alguna cosa …

Algú amb web vol ajudar-me a fer la proba?

Compartir

Ja se’m comença a pujar la mosca el nas. No sé si només em passa a mi o és general … però els atacs crackers juraria que van en augment.

Primer van començar a “Una mar de contes” on uns “robots” (programes que només fan que repetir una mateixa tasca) van decidir encarinyar-se amb el meu llibre de visites, al que he hagut de posar un filtre per bloquejar paraules com “porn, bingo, sex, viagra, cialis” … i fins i tot, tot aquell comentari que tingués algún “http://” per indicar un altre lloc web. Aquesta ha estat l’única forma eficient d’aturar el spam.

Després, el mateix amb el formulari d’enviar un conte, i finalment amb el de contacte. Ara que ja tinc filtres per tot arreu, usen el formulari d’enviar un conte (que permet enviar un fitxer adjunt, com un document de Word) per intentar adjuntar-hi fitxers … que no deuen ser precisament massa bons.

També a Condalis, em van haver de tocar la configuració del SSH per que estaven tot el dia intentant entrar de forma remota al servidor. Robots les 24h del dia probant noms d’usari i contrasenyes.

Després li ha tocat a Mega jocs. El formulari de contacte comença a enviar spam … que no entenc per que està en rus.

Aquesta nit he hagut de fer el boca a boca a Jocs Web: Uns atacants havien aconseguit introduïr un seguit de pàgines malicioses  i, per tocar encara més els nassos, havien intentat sabotejar la web per a que tota petició mostrés una pàgina “índex” de porno. Per sort, al incloure aquest codi han fet saltar el lloc i ningú ha vist aquest índex, només JocsWeb no ha funcionat per Sant Joan (Ho sento víctor!!!)

També ahir vaig assabentar-me de que kumbaworld ha hagut de tancar les portes per un atac que ha malmés fins i tot la seva base de dades. Potser tornaran a obrir, des d’aquí els desitjo sort (i els ofereixo ajuda).

Què serà de nosaltres? Nosaltres, els webmestres, els que posseim servidors, només tenim una alternativa: Construïr fortaleses … posar contrasenyes realment fortes (difícils de recordar) a tot arreu, mantenir permanentment actualitzades les webs … en resum: Treballar molt.

Desitjeu-nos sort! Doncs de la nostra feina depèn que la web continui essent un lloc apte per a tots!

Compartir

Aquesta setmana el Govern s’ha pronunciat amb respecte el canon. Ens tocarà pagar, i de valent. És un impost promogut per una entitat privada, i el considero -molt- injust. El preu del canon supera en alguns casos el cost d’allò que grava (com el cas del CD), i en d’altres s’aplica a equips que no tenen res a veure amb la pirateria, com reproductors de TDT.

Aquesta setmana he estat parlant amb un home que me’l defenia. I després d’una estona, em va dir perqué: “Jo he cobrat uns 100€ aquest any”.

No sé, només puc dir que em sento identificat amb aquesta tira (extreta del lloc de jvm):

Compartir