Ca n’Elrohir

Començem: Què és el DRM? Les seves sigles en anglés (Digital Rights Management) no són prou clares, però crec que la definició més adeqüada seria: És una forma de controlar on, quan i quantes vegades et copies un fitxer, especialment multimèdia, per a poder-ho limitar i fer-te pagar per poder copiar un fitxer, per exemple, a 3 dispositius diferents o grabar-lo en un CD.

De fa temps que amb les associacions de drets d’autor, grans empreses de software i discogràfiques estan treballant dur per oferir un sistema “tancat”. Exemple per antonomasia? Apple:

Et compres una iPod, que t’obliga a instal·lar l’iTunes, que t’obliga a obrir un compte a la botiga virtual de Música d’Apple. Si compres una cançó en aquella botiga, aquesta ve protegida per DRM: La pots tenir al teu ordinador, passar-la al teu iPod … i s’ha acabat, res de copiar-la en un altre lloc, com en un pen per escoltar-la a la feina o simplement en un altre ordinador. I si la vols posar en un CD? A tornar a pagar.

Hi ha d’altres sistemes “tancats” fets per altres companyies i que son incompatibles entre si, com per exemple, alguns intents de SONY …

El problema és que aquest control de “quantes vegades he copiat” o “a quins llocs ho he posat”, no només es basa en un programari, si no també en una conexió a internet i un servidor de l’empresa en qüestió que ha venut el contingut i “monitoritza” els seus moviments.

I què passa si l’empresa decideix tancar aquest servei, tal i com ja ha fet Microsoft amb proves ja antigues del sistema de DRM (continua vigent el de les noves Zune) o farà aviat Wal-Mart (Que són els reis dels supermecats als Estats Units)? Doncs que podràs gaudir de la música on ARA ja la tinguis posada, però quan el servidor estigui tancat, ja no podras copiar-la a altres dispositius ni grabar-la en CD … ni pagant. Si et compres un ordinador nou, també es perd tota la música. Ohhhhh! I s’hi t’hi has gastat una fortuna? Mala sort!

Per sort, sembla ser que algunes discogràfiques ja estan “pensant” en acabar amb el CD i que, potser, la idea de seguir treballant amb el mercat com si fóssim als anys 90 i les noves tecnologies no existíssin, no és la solució. Amb Sandisk estan treballant pel seu substitut: Una tarja micro-SD de 1Gb amb l’audio grabat en format MP3, a altíssima qualitat (320kbps), i extres: Imatges de les caràtules, algun video exclusiu … . Tot lliure de DRM, per que ho posis a la iPod, el Walkman de Sony, la Zune de Microsoft o el MP3 tòxic comprat als xinesos.

Ara … ara … sembla ser que ens comencem a entendre. Serà veritat?

Amb l’aparició del domini “.cat” es va obrir la veda, per a moltes comunitats lingüístiques, d’aconseguir el seu propi “domini” d’internet (per exemple, el .gal o el .sco).

Però hi ha alguna que pensen en que un domini, més que un espai per a fer agrupacions, per països (.es ,.eu ,.uk ) , per comunitats lingüístiques (.cat) o per interessos (.museum, .travel), és una forma de fer marca, així tenim que diverses ciutats del món demanen tenir el seu propi domini. Entre elles, algunes de primer ordre ( Berlín, Londres o Nova York) i algunes que es volen creure “de primer ordre”, com Barcelona.

Així és com el consistori, conscient que la ciutat no és pels ciutadans, si no pels turistes, vol ajudar a promocionar la marca Barcelona amb un nou domini d’internet, el .bcn …

Alguns ja s’han afanyat a criticar que l’únic que pretèn el consistori barceloní amb el .bcn és “dividir i devaluar” el domini .cat … res més lluny de la realitat, no estic gens d’acord amb aquest punt de vista: El domini .cat té un abast molt més ampli, i els defensors del domini .cat no poden caure en els mateixos arguments que els que defenien que el “.es” era suficient per a representar els catalanoparlants. Es més, quan a principis de l’any vinent es pugui crear “qualsevol domini” simplement pagant, s’hauran de preparar a veure els processos de creació del “.val” (València) i el “.bal” (Balears) per part del PP i altres agrupacions que, efectivament, voldran restar suports al .cat.

L’objectiu del .bcn, com ja he dit, no és anar contra el .cat, si no crear una marca que usaria, de forma pràcticament en exclusiva, l’ajuntament de barcelona i entitats molt afins de promoció de la ciutat. El quid és preguntar-nos si realment cal gastar aquesta suma de diners, de la mateixa manera que es va fer la nova bandera de barcelona fa pocs anys, que va haver de ser retirada per saltar-se totes les normes de l’heràldica mundial (marca, tot és marca).

També cal preguntar-nos quin concepte té el consistori sobre Barcelona. Hi ha ciutats al món que no necessiten generar una marca per que ja ho són. Hi ha ciutats que no volen generar una marca per que per a elles primer són els seus ciutadans. I està Barcelona.

L’ajuntament, es pensa que som imbécils, tothom ho és menys ells: El que necessita Barcelona per generar marca no és un domini, ni un bloc de l’ajuntament que costi 40 milions de peles l’any, si no millor transport, millor xarxa de telecomunicacions, millors serveis per als seus ciutadans, preus més assequibles per a permetre als negocis prosperar, més parcs i menys contaminació, un zoo que no estigui abandonat, més escoles, més guarderies (més nens = més qualitat de vida),  …

En fi, ja veurem com acaba, però jo m’uneixo als que no hi estan d’acord, però pels motius exposats fins ara.

Windows Genuine Advantage (WGA) és un programa que Microsoft t’instal·la per saber si la teva còpia és legal o no. Va començar de forma tardana a posar-lo amb el Windows XP, i ara ja s’ha convertit en un clàssic.

En una primera versió, (només per a XP) l’únic que feia aquest programa era que no et permetia descarregar les actualitzacions del Windows XP que Microsoft no considerès crítica, així com d’altres programes que Microsoft distribueix de forma més o menys gratuïta.

En una segona versió, (només per a XP) aquest programa, a més de l’anterior, t’anava notificant per sobre del rellotge de la barra de tasques que la teva còpia no era legal.

En la tercera versió, només per a Windows Vista, al cap d’una estona de fer servir la versió pirata, “bloqueja” bona part de la funcionalitat de l’ordinador (la connexió a internet, per exemple).

Ara, en l’última versió, (només per a XP), apart de la 1ª + 2ª, ara et torna el fons de l’escriptori de color negre dient “que podies haver estat víctima del frau”. Si restableixes el fons d’escriptori, aquest al cap d’una estona es torna a ennegrir.

Com sempre, si actualitzem de forma personalitzada el sistema, podrem indicar que no volem instal·lar aquesta utilitat. La qüestió és que Microsoft cada vegada s’atreveix a més. Les primeres versions presentaven greus fallades en detectar sistemes pirates (molts sistemes legals van ser marcats com a pirates), però ara van millorant poc a poc.

Vols evitar-te tots aquests maldecaps? Usa un sistema operatiu lliure:

• Linux (vàries companyies: Ubuntu, Debian, OpenSuSE, RedHat, Slackware, LinKat, Guadalinex)
• BSD (vàries companyies: PC-BSD, Free-BSD i pels masoques, Net-BSD i Open-BSD)
• SkyOS ( http://www.skyos.org )
• Haiku ( http://www.haiku-os.org)

He probat, per fi, el Google Chrome, el nou navegador Web de Google que ara està tant de moda. Coses que he vist positives:

• És molt lleuger, molt ràpid … però no l’he probat intensivament, durant hores
• És molt clar de fer servir
• Duu el català de sèrie (tot i que la traducció és més aviat casolana)
• La majoria de webs que he probat funcionen bé
• Les meves webs hi funcionen bé

Coses que he vist negatives:

• Encara està molt verd … li manquen moltes opcions
• .. especialment les referents a privadesa …
• .. tot i ser molt compatible amb moltes webs, no ho és del tot, i caldrà ajustar “detalls” de disseny en la majoria d’elles.
• La llicència sota la que es distribueix, de Google és encara més draconiana que la de Microsoft, literalment estas regalant la teva informació i la teva vida a Google. De fet, la modificaran per que l’actual dona a entendre que Google és propietaria de tota la informació que puguis veure per aquest navegador (cosa que no és certa), però conservaran els punts que diuen que Google es reserva a fer el que vulgui amb tota la informació que li enviis ( = tota )

Tot just és la versió 0.2 d’aquest navegador, i en quant a funcionalitat promet molt, moltíssim, però fa por la pèrdua de privacitat i, si prospera, el monopoli que pot generar google amb les seves eines. Monopoli que per cert, ja ha denunciat Microsoft als tribunals dels Estats Units (ha trigat un dia).

Però d’això, tranquils, si opteu per aquest navegador, les meves webs funcionen, podeu seguir-hi jugant tranquil·lament.

Google ha anunciat que treurà un nou navegador: Google Chrome.

Aquest navegador està basat en el WebKit d’apple, el mateix amb el que ha fet el navegador Safari i que tants problemes dona a l’hora de visualitzar una web. Tant és així que molts usuaris de Mac ja s’han resignat que moltes webs, simplement no es veuran mai bé, tot i funcionar perfectament en la majoria dels altres navegadors.

També incorpora una nova màquina javascript, escrita “de 0″ per una empresa danesa. Amb el que esperem que no es generin noves incompatibilitats també a nivell de javascript.

Finalment, Google Chrome (que és com es dirà el navegador), incorporarà noves mesures i restriccions de seguretat, el que pot donar algun maldecap.

Google Chrome sortirà en fase beta (de probes), com és ja habitual a Google ( GMail va estar 2 anys en aquesta fase de probes),  i es preveu que estigui íntimament lligat als comptes google i als productes que la companyia ofereix.

Podeu veure un còmic sobre les seves prestacions ( Còmic Google Chrome) .. i els que fem webs, doncs res, a resar: Entre Google Chrome i Internet Explorer 8, ja ens podem preparar.