Aquest diumenge vaig veure una pel·li que feia temps que no havia vist, i que em va recordar quin havia estat el cotxe dels meus somnis. Si, un cotxe que havia volgut des de petit, que m’havia al·lucinat, i que no és cap de la llista de cotxes que us vaig publicar en un post anterior.

És aquest

Si, el meu cotxe dels somnis és el batmóbil de la peli original de Batman, de Tim Burton. Cal reconèixer que aquesta pel·li em va marcar moltíssim, sobretot per que d’aquesta pel·li vaig fer la única col·lecció de cromos de Panini que mai he aconseguit acabar … i que el meu primer ordinador era un Commodore 64 “Batman Edition” … incloïa el joc de la pel·li (molt fidel) … que era autènticament impressionant.Us enllaço amb 2 videos de YouTube on un usuari “es passa” el joc.

[Part 1] - Fases 1 (planta química), 2 (batmóbil), 3 (fórmula letal) i 4 (batavió)

[Part 2] - Fase 5 (la catedral) i fi del joc.

Ah! Finalment dir-vos que pels que considereu que el Commodore 64 és una cosa del passat … a Cincinnati (USA) es celebra la primera “Commodore 64 LAN Party”, per a jugar a jocs en xarxa i provar la versió 8 bits del Guitar Hero.

Ui! em penso que m’ha quedat un post molt … geek.

Compartir

Tens preguntes? Dubtes? Necessites respostes?
Molt aviat …

Compartir

Al principi d’internet, existien uns pocs TLD que havien d’acomplir la missió de separar les diferents webs: .com, .net, .org, .edu, .gov (govern USA) i .mil (exèrcit USA).

Al cap de poc s’hi van afegir els TLD nacionals, de dues lletres. Cada país en tenia un ( .us, .es, .uk, .tv -tuvalu-, .ws -West Samoa- … ) i a més altres nacions que no tenien cap problema per ser reconegudes, com ara HongKong (.hk), martinica (pertanyent a França) o la mateixa antàrtida.

Després, van començar a aparèixer peticions per a tenir més TLD genèrics, algunes ja aprovades: .mobi (per a telèfons mòbils), .museum (per a museus), .info, .biz, d’altres descartades, com el .travel o el .xxx. I una en particular que ha causat molts problemes: el .cat.

El .cat va marcar un abans i un després a l’ICAAN, l’organisme que s’encarrega d’aprovar aquests noms. D’una banda van conèixer de primera mà el que significaven les amenaçes polítiques ( amb l’oposició dels governs de França i Espanya), i d’altra, el primer domini personalitzat que no tenia una motivació exclusivament econòmica.

Amb l’aprovació del .cat es va obrir la via i automàticament va començar a demanar els seus propis dominis: .bzh (Bretanya), .sco (Escòcia), .gal (Galicia), .lli (Lleó), .nyc (Nova York), .ber (Berlín), .par (París), .bcn (Barcelona) … i la tornada dels dominis descartats, .travel, .xxx, .porn, …

Així que aquesta setmana l’ICAAN ha pres una decisió important: Qui tingui un aval de 60.000 € i ganes de muntar la infraestructura podrà, d’aqui pocs mesos, muntar el seu propi “tld”, sense cap més requisit per part de l’ICAAN, i sense que hagi d’aguantar més baralles polítiques del tipus “els bretons són francesos i amb el .fr n’haurien de tenir prou” (o el que correspongui).

Per si no ho havíen endevinat, el TLD són les 3 lletres que s’afegeixen al final de qualsevol domini. Aviat podrem veure tots aquests dominis actius, a més d’altres nous …

Compartir

Ahir una amiga em va demanar “Elro, què n’opines d’ecoogler?”, li vaig contestar en privat, però avui com que vaig escàs d’idees per fer un post, aprofito el tema. (Nota: No, no m’agrada el futbol, i no parlaré de futbol, excepte si algun dia hi passa alguna cosa prou friqui com per captar el meu interès)

Ecoogler.com és un cercador que assegura que per cada 10.000 cerques que s’hi facin, plantarà un arbre a través de l’associació “aquaverde”, un grup que es dedica a reforestar l’amazones.

El primer que em sobta és que a la mateixa web asseguren fer servir la tecnologia de Yahoo! per a obtenir els resultats. Res més lluny de la realitat, fan servir el programa de partners de Google, amb la publicitat de Google. Pot qui ha muntat la web no saber com l’ha muntat? Quin sentit té mentir? Potser despistar a l’usuari fent-li creure que és diferent de Google?

Després, Ecoogler sembla que pertany a una empresa agenciada a Palma de Mallorca, per un tal “enrique”. L’empresa és “Crea Link SL” … Crea link? creadora d’enllaços? El nom tampoc m’agrada

Finalment, asseguren que per cada 10.000 cerques donaran el necessari per a plantar un arbre. Segons la web de la ONG Aquaverde, plantar un arbre costa 10€ + import pel certificat (que poden enviar per email, gratis). Segons els meus càlculs, i els que he pogut consultar per internet, AdSense per a cerca (el que fa servir Ecoogler) té un CPM mig d’uns 10$, és a dir, 1000 cerques són 10$. 10.000 cerques són uns 100$. Això vol dir que en aquestes 10.000 cerques, Crea Link SL ingressa(ria) entre 50 i 80€ (que si no fos per que el dòlar últimament s’ha enfonsat, serien més), i en dóna 10.

Com s’us ha quedat el cos? I si us dic que a més té una altra vessant? Si, molta gent, al creure que són causes solidaries, fa clic sobre els anuncis sense cap altra intenció que pròpiament donar diners a Ecoogler. I això, als que hem pagat publicitat, no ens agrada. Ja que paguem, que la gent vingui per que li interessa allò nostre. Això provoca que cada vegada més anunciants no vulguin anunciar-se als partners de Google.

Pregunta: Elro, què n’opines d’Ecoogler?
Resposta: Per mi és una mascarada solidaria/publicitaria per a que un particular faci diners descaradament.  A més, el comportament de la gent pot influir negativament a tot internet en general.

Compartir

Ja fa temps que Google s’està querellant contra diferents diccionaris anglesos que volen incloure el verb To Google, expressió que fan servir ja molts americans i anglesos per a buscar coses per a internet. “What are you doing? I’m googling” … o “Google to find this“.

Google està preocupada per que si definitivament la seva marca es converteix en un verb, perdria tots els drets sobre ella.

Però aquest estrany honor, només concedit a uns pocs (com Chupa Chups o Kleenex) es deu a que realment cada dia hi ha més gent que busca coses a google, que no coneix cap més altra cercador, que considera que tot està a Google, i google és la seva única font d’informació.

Poc a poc Google ha anat absorvint el món dels buscadors (desplaçant Yahoo! i anihilant la resta), s’ha fet amb el món dels videos online (YouTube, Google Video), s’ha fet amb el món de la publicitat Online (AdSense, AdWords), proporciona les principals i millors estadístiques (Analytics), paquets ofimàtics per treballar online (Google Docs), calendari per a sincronitzar projectes o dur l’agenda (Google Calendar), per dur la nostra salut (Google Health), correu electrònic (Google Mail), aplicacions per tractar amb imatges (Picassa), per fer rutes (Google Maps) o explorar el món (Google Earth) … també, evidentment, escriure blogs ( Blogger ). Poc a poc, Google s’ha tornat omnipresent. Només les xarxes socials (el fracàs d’Orkut) se li resisteixen … encara.

Això li ha permés presentar dues eines (o una):

Google Trends per a llocs web: Similar a Alexa, mostra informació sobre l’evolució en nombre de visites d’un lloc d’internet i la seva importància relativa a internet

Google Ad Planner: Per la gent que vulgui contactar publicitat d’AdWords, ofereix estadístiques sobre els llocs en el que l’anunciant vulgui posar publicitat. Aquesta informació és una mescla de tot el que google sap. I no és poc: Nombre de visites del lloc, evolució històrica, servidor, propietaris del lloc, contingut, paraules amb les que és trobat a internet … però també perfil de la gent que el visita, gènere (homes/dones i en quina proporció), rangs d’edat, nivell d’estudis, nivell de renda …

Si? Encara sou aquí? Google comença a combinar informació per saber-ho tot de vosaltres: Qui sou, què feu, què heu estudiat, qui us envia mails, quan i on us connecteu, què us agrada, què busqueu per internet, quina edat teniu, quant cobreu …

George Orwell … 1984 … The Big Brother.

Compartir

Parlem d’AdSense, el sistema de publicitat que poso (posem) a les webs. Hi ha un fet curiós que m’ha mantingut intrigat: Per què AdSense paga millor al matí? Per que el meu eCPM va decreixent al llarg del dia? Sempre, sempre és igual: Al matí es dispara i a la nit es consumeix i decau.

Fins ara, havia donat la culpa a Amèrica Llatina: els clics d’allà són infinitament més mal pagats que els que es produeixen a Espanya. Per la diferència horaria, les últimes hores del dia d’aquí, són les hores on més gent es connecta “allà” a les meves webs (parlo sempre del meu cas particular).

Avui, però, se m’ha acudit un altre enfocament: El sistema de subhastes de Google. Amb aquest sistema, l’anunci que millor paga és el que surt primer, i en millor posició. Així que és normal que els anuncis que més paguen vagin exhaurint el límit al llarg del dia, deixant lloc als anuncis que menys paguen. I al final del dia queda … bé, el que queda.

No sé com fer-ho, però m’agradaria poder demostrar aquesta teoria: Intentar aconseguir que la gent es connecti més al matí i menys a la tarda, però en una web de jocs és molt difícil (per no dir tirant a impossible). Hauré de pensar alguna cosa …

Algú amb web vol ajudar-me a fer la proba?

Compartir

Ja se’m comença a pujar la mosca el nas. No sé si només em passa a mi o és general … però els atacs crackers juraria que van en augment.

Primer van començar a “Una mar de contes” on uns “robots” (programes que només fan que repetir una mateixa tasca) van decidir encarinyar-se amb el meu llibre de visites, al que he hagut de posar un filtre per bloquejar paraules com “porn, bingo, sex, viagra, cialis” … i fins i tot, tot aquell comentari que tingués algún “http://” per indicar un altre lloc web. Aquesta ha estat l’única forma eficient d’aturar el spam.

Després, el mateix amb el formulari d’enviar un conte, i finalment amb el de contacte. Ara que ja tinc filtres per tot arreu, usen el formulari d’enviar un conte (que permet enviar un fitxer adjunt, com un document de Word) per intentar adjuntar-hi fitxers … que no deuen ser precisament massa bons.

També a Condalis, em van haver de tocar la configuració del SSH per que estaven tot el dia intentant entrar de forma remota al servidor. Robots les 24h del dia probant noms d’usari i contrasenyes.

Després li ha tocat a Mega jocs. El formulari de contacte comença a enviar spam … que no entenc per que està en rus.

Aquesta nit he hagut de fer el boca a boca a Jocs Web: Uns atacants havien aconseguit introduïr un seguit de pàgines malicioses  i, per tocar encara més els nassos, havien intentat sabotejar la web per a que tota petició mostrés una pàgina “índex” de porno. Per sort, al incloure aquest codi han fet saltar el lloc i ningú ha vist aquest índex, només JocsWeb no ha funcionat per Sant Joan (Ho sento víctor!!!)

També ahir vaig assabentar-me de que kumbaworld ha hagut de tancar les portes per un atac que ha malmés fins i tot la seva base de dades. Potser tornaran a obrir, des d’aquí els desitjo sort (i els ofereixo ajuda).

Què serà de nosaltres? Nosaltres, els webmestres, els que posseim servidors, només tenim una alternativa: Construïr fortaleses … posar contrasenyes realment fortes (difícils de recordar) a tot arreu, mantenir permanentment actualitzades les webs … en resum: Treballar molt.

Desitjeu-nos sort! Doncs de la nostra feina depèn que la web continui essent un lloc apte per a tots!

Compartir

Aquesta setmana el Govern s’ha pronunciat amb respecte el canon. Ens tocarà pagar, i de valent. És un impost promogut per una entitat privada, i el considero -molt- injust. El preu del canon supera en alguns casos el cost d’allò que grava (com el cas del CD), i en d’altres s’aplica a equips que no tenen res a veure amb la pirateria, com reproductors de TDT.

Aquesta setmana he estat parlant amb un home que me’l defenia. I després d’una estona, em va dir perqué: “Jo he cobrat uns 100€ aquest any”.

No sé, només puc dir que em sento identificat amb aquesta tira (extreta del lloc de jvm):

Compartir

Degut a la vaga dels camioners, internet es va omplir de crítiques sobre els autònoms. Bàsicament la idea que transmetia la gent era:

• Els autònoms cobren molt. Són milionaris.
• Els autònoms són ultraliberals. Mai volen que el govern es fiqui en els seus negocis.
• Els autònoms paguen pocs impostos, però desprès reclamen totes les prestacions.
• Els autònoms, en èpoques de crisi, sempre demanen al govern que els tregui les castanyes del foc.

Com a fill d’autònoms, i autònom a la part d’assalariat, m’agradaria aclarir que:

• Un autònom no té hores. Fa la feina que ha de fer, del seu propi cap, del seu secretari, del seu comercial, del seu equip de suport … treballa molt i, normalment, cobra poc per la quantitat de feina que assumeix.
• Els autònoms paguen més impostos (en %) que no pas les societats o els particulars. La seva càrrega fiscal és superior i la seva exigibilitat pot acabar amb el patrimoni personal de l’autònom.
• Si un autònom es posa malalt ha begut oli. Si no pot treballar, la compensació de la seguretat social és ridícula. Si la malaltia dura més de 2 mesos (per que ha estat dura), serà enviat a un tribunal de revisió (encara que tingui la renovació mèdica setmana rere setmana) que el tractarà de criminal i estafador de la seguretat social.
• La prestació d’atur o de jubilació d’un autònom acostuma a ser irrisoria. Tenint en compte que l’autònom paga més impostos que una empresa, i en general no cobra gaire més que un assalariat, no pot permetre’s cotitzar el mateix que un treballador assegurat. La majoria d’autònoms cotitzen el mínim, el que els deixa amb una pensió de 450€/mes al  jubilar-se.

En fi, a casa sempre havia viscut els autònoms, i mai l’assalariat, i ara que tinc les dues visions (a l’hora), només puc dir que ser autònom, crear una empresa i mantenir-la és una tasca que uns pocs valents poden assumir, que només hi ha entrebancs i que si, que si quan protestem és per que el govern és el primer d’aprofitar-se de la nostra feina quan els temps són bons i el primer en deixar-nos desamparats si la cosa no rutlla.

Compartir

Fa temps que tinc online diferents pàgines de jocs (ja ho sabeu … o no), amb bastantes visites (ehm … si … ho deixarem en “bastantes” ). També sabeu que no m’agrada dependre només de Google AdSense per compensar la quantitat de despesa que això suposa (abans d’ahir ja vaig liquidar la barrera dels 1.000Gb de transferència), i per això tinc un “segon” contracte de publicitat amb una altre empresa: Publicidad.net, tot i que la font principal d’ingressos continua essent Google.

Doncs ahir vaig descobrir un tercer sistema: MochiAds. Molts dels jocs que publico duen incorporada publicitat del MochiAds, el que permet al programador del joc guanyar-se unes peles amb ell. Paguen per cada vegada que es veu l’anunci.

El que no sabia és que si tens una web de jocs i et registres a MochiAds, tu també cobres per cada impressió de l’anunci. Si, molt poc … un CPM de $0,06 és el que he vist el primer dia … però és una publicitat que ja estàs posant, que ja s’està veient, que a tu no et costa res … i que amb el temps pots acabar cobrant

És una bona forma de potenciar el donar més rellevància als jocs amb MochiAds integrat …

Compartir